Aquest finde he fet la primera de les curses que m'he proposat fer aquest any, ja que em venia de gust correr alguna cosa ara al juny i mitjans de juliol, La CARAMON es una competi vertical, amb 1300m de desnivell positiu, on només compta la pujada, amb lo qual es menys dura, ja que les baixades en competicio és el que mes "casca" el cos.
El dissabte al mati he enfilat cap a la vall de Boí, tot solet, a mig dia ja estava a Pont de suert, platot de pasta en una pizzeria, cafeto veient la F1, i llegideta de diari per pair i fer temps fins a les 16:30, hora de la sortida. Carai quin Nivellarro k hi ha! esta ple de "patas negras" i un collo de penya, tots fan cara de famèlics, secs com estelles, depilats, rostits del sol i equipats de dalt a baix... per rematar-ho em diuen que nomes sortir del poble es fa tap! Uff... jo que venia a provarme ja veig a venir que tocara patir... Només sortir em coloco davant per evitar problemes, a l'entrar al corriol es posen a davant dos o tres que no conec de res, el ritme, sembla que anem a collir bolets! jejeje.... al primer lloc on sortim en una pista forestal passo a davant de tot i em foto a tibar, Carai! si em trobo de PM! dons gaaaaasssss! de seguida ens quedem un grupet de tres, l'oscar roig, en Joan Freixa i Jo, al tram mig de la carrera, el més dret es posa a tibar en Joan, moment on cuasibe em despengen, pero res... jo a la meva, i vaig aguantar el ritme be. a la part alta agava la davantera l'oscar, aixo si, sempre, els tres formant un grup compacte, inclus a trams anavem els tres de costat! Ja a dalt pujem per una carena, amb un seguit de lloms que no et deixen veure on vas ni on s'acaba, i ens diuen: -Falten 100m!! ja hi sou!!- Jo anava "Be" ja m'enteneu... i aixeco el cap i veig un cim que esta encara una mica lluny, hi ha una baixadeta abans, just tal com m'avien explicat abaix, em guardava per fotre l'atxasso en aquella ultima pujadeta, i de cop, merda! a 50 m veiem la meta! jo anava el tercer... i l'oscar que ja marcava un ritme molt fort ho tenia molt be, i ni jo ni en joan el vam poder passar-lo, vam entrar junts un rera l'altre... uns 55' vam rebaixart ampliament el rècrd de la prova, i en arribar a dalt els tres ens vam felicitar per la gran Batalla, ho vam donar tot, i tot i aixi vam quasibe empatar! molt guapo.
De fet Estic contentissim de com va anar a la cursa, vaig fer un resultat que no m'esperava. M'ha anat molt be no tenir pressa en adaptar-me al correr i no forçar la màquina. Ara ja tinc ganes de correr la cuita del sol, que es una carrera quasi idèntica, pero que m'afavoreix un xic ja que es puja amb pals, i jo soc especialista en aixo... a veure com va...
+info d la cursa a http://caraamon.cat/
Salut i KM!!