28 de febrer del 2011

CLAUT 2011. Uns Mundials de Bé.



Si si... finalment arribaba el moment més desitjat de la temporada, despés de perdre'm l'ultim mundial d'andorra l'any passat per culpa d'un accident que vaig patir competint a Núria pocs dies abans. Aquest any tot anava pel bon camí, i a pesar d'un procés viral que vaig passar tres o quatre dies abans de marxar al final no vaig tenir cap problema per disputar les curses que tenia previstes.

Aterrats ja a Claut, una població petita de les Dolomites Friulanes, sense estació d'esqui i amb un paratge Natural de gran interés com a reclam, estavem davant d'un mundial que es preveia un xic atípic, fora de grans núclis turístics i dels dominis de les estacions l'esqui alpí als que ens tenen acostumats. La tranquilitat del lloc i sobretot el grandíssim ambient que hi havia en l'equip van ser els protagonistes d'un mundial que els que hem tingut la sort de participar-hi no oblidarem mai.


l'ambientillo dins l'equip va ser inmillorable

La primera cursa va ser la d'equips, la qual vaig correr amb en Miguel Caballero. El recorregut: llarg, amb una primera meitat on s'acumulava tot el desnivell, una baixada larguíssima al mig i una gincama final amb molts trams remant amb patinador per acabar a la plaça del poble. Ho podriem resumir amb dues paraules, "Típicamente Friulano", una expressió plena d'identitat i que mes d'un no oblidarà mai més, degut a les grans dosis de patiment i de plaer que hem viscut en aquest petit indret. Pels que no ho hagueu viscut en les vostres carns us fare un resum del que podeu trobar-vos a en una cursa aixi: Sortida per una pista forestal estreta, que en breu es converteix en dues uniques traces, per tant es sortirà a un ritme molt i molt fort i endimoniat per tal de no tenir problemes i no trobar-se tapat. Les pujades majoritariament per bosc; amb la traça molt fonda, en molts casos més de 50 cm, que no et permet fer el clavat de bastó alternatiu ni fer gaire força amb els braços; la pendent poc homogènia, més aviat es un no parar de fer traces directes i llargues diagonals en plà, molt poques voltes maria... amb desnivells mitjos, entre 500 i 700 cada una, en definitiva pujades que trenquen moltíssim el ritme. Pel que fa a les baixades mes del mateix, molt tècniques degut a un terreny calcari extremadament ondulat, ple de caos de roques, dolines, monticles, torrents.... en definitiva un no parar de fer tobogans i canvis de rasant que en endinsar-se en el bosc es converteixen en descensos infernals!! en definitiva un petit paradis per a mi, que et fa treure el millor de tu mateix en cada metre de cursa!! finalment, amb en Miki... que ja habiem fet equip i ens avenim d'alló més be, vam fer una cursa molt bona, de menys a més i amb una 9ena posicio final molt i molt satisfets.


amb el tiki-taka posat des del principi

com sempre... 100% sincronitzats


Un dia de repòs per recuperar la palissa dels equips i tornem-hi!! la crono ens espera!! la Vertical race es una cursa molt curta i agònica, ( i més aquesta que l'han retallat i sols te 550 metres de desnivell!! buff... ) on es tracta de fer una sola pujada cronometrada a GAS DONAT!! per triomfar has de ser molt fort i ràpid, i aquesta modalitat no es el meu fort, pero no desaprofitare l'oportunitat de correr una prova del mundial per no ser un especialista no?? a piancavallo vam jugar tots a "tonto l'últim" i en kilian , la mireia i en pinsi es van endur el gat a l'aigua!! 4 ors!! bua... i una plata i dos bronzes més! estavem on fire!! jo vaig fer un paper discret, 28è pero no vaig pas fer una mala crono, simplement la gent es molt forta i no hi tinc res a fer...

El dia d'esprints, en vistes de les poques possibilitats de classificació que tenia vaig decidir no competir i quedar-me amb en Pinsi a l'hotel i dormir fins tard i fer un entrenillo per reconeixer un xic la prova individual.

Dijous de bon matí, musiqueta i bon rollo, la cursa promet ser tipicamente friulana... no hi ha res millor que estar en la línia de sortida i estar impacient per començar!! Arranquem i tinc un petit contratemps... davant meu el Matteo Edallyn cau i ens enganxem... amb tot plegat ens passa tot el món per damunt i au!! a remuntar toca.... el terreny no es el més idoni pero mica en mica vaig progressant, a la segona pujada ja em col.loco en un bon lloc i a la ultima pujada marco un ritme fort i m'en desenpallego uns quants que tinc enganxats a la chepa... a dalt encara tinc una bona carta a sota la màniga, l'última baixada de quasibe 1400 metres de desnivell. Em trobo sencer i ja des de la primera curva estic extremadament encertat en la conducció, a un ritme endimoniat començo a encadenar salts curves i rasants entre roques i arbres!! com disfruto fent aquesta baixada tant tècnica i complexa!! iiuuujjjuuu!!! arribo a meta i he guanyat un parell de posicions, no ha sigut fàcil agafar a més gent ja que els tenia lluny... finalment acabo 16è. pero amb la sensacio de haver fet una bona cursa en tinc prou. Tambe em començo a sentir alagat quant se'm va acostant gent en l'avituallament de la linia de meta i em piropejen dien-me que m'han vist fer una gran baixada! entre ells un parell de corredors italians que han intentat seguir-me amb les cames fresques i no han tingut collons!! jejejeje!!


el lloc es mereixia un... OLÉ!!!!

just abans de lúltim descens

Molt content dels mundials que hem realitzat tot l'equip, amb un gran nombre de medalles i bons resultats, i sobretot vull remarcar el gran ambient que s'ha viscut aquests dies, hem sigut una piña i crec que ha sigut una de les claus de l'èxit, no hi ha cap altre selecció amb una unitat igual, hem demostrat que sabem disfrutar del que fem i que cada dia fos una gran festa!

Només felicitar i donar les gracies a tots els corredors, tècnics, fisio, skiman, suporters... a tots i cada un, companys!! sous INMENSOS!!!


cada dia va ser una festa... pero imagineuse com va ser 'últim que corria la cervesa...

Salut i Metrus!!


Us deixo un video de la prova individual que impressionant es poc, i un gravat per mi (entrenant) de la meitat de l'últim descens de la prova individual i equips, pa verse matao Paco!! espero k ho disfruteu!




14 de febrer del 2011

FONTBLANCA - ARCALÍS. Campionat d'Espanya Individual. Llençar la tovallola.... MAI!!

2a Pujada a Fontblanca

tota la FEEC al complet

Podi Masculí del Campionats d'Espanya a FontBlanca, Andorra
1r MarcPinsach. 2n Pau Costa. 3r Marc Solà.



En el meu calendari el dia 13 de Ferbrer estava marcat amb vermell. Uns campionats d'Espanya sempre es una data importantíssima per tot esquiador i més siguent a una setmana vista dels campionats del món... en definitiva els dos moments clau de la temporada!

Jo ja feia un parell de dies que no estava del tot fi... pero com sol ser normal en mi no em solo posar nerviós fàcilment, i en comptes de menjar-me l'olla o començar a "aixecar la llebre·" ( accio de començar a fer correr algun rumor, molt típic en els brifings de les curses... qui no te un all te una ceba o ha estat lesionat... ) perquè ja hauria set vençut abans de començar, em vaig limitar a deixar de banda cualsevol maldecap i diumenge que surti el que deu vulgui.

A la línia de sortida faltava en kilian, el màxim favorit, i llavors estem el resto... amb unes ganes boiges d'aprofitar l'oportunitat de quedar campió nacional, per davant una cursa de veritat, molt tècnica degut al nombre de canals, arestes, cordes, canvis.... i una neu que estava curiosa.

Només sortir es posen a comandar el pilot en Pinsi i en Caballero, jo previsiblement, a mida que anavem pujant m'anava quedant enrera... amb unes sensacions indescriptiblement dolentíssimes em vaig enfonsant en la classificació, com tots sabeu, el cos i la ment van conectats, i normalment un segueix a l'altre... dons la lluita per no tirar la tovallola i fer el que bonament pogués va ser constant, va haver de treballar igual o més la materia gris del cervell que les cames, els braços i el COR.
A mesura que anava abançant la la cursa vaig anar remontant posicions, no perquè les sensacions milloressin sino perquè em vaig limitar a aguantar, aguantar i aguantar... mirant les espàtules dels esquis en tot moment ja que si hagués vist en algun moment on havia d'anar hagues abandonat segur... vaig patir com no havia patit mai sobre uns esquís... fins al punt que a la ultima pujada feia tortes i quasibé delirava! vaig estar a punt de caure vençut pero vaig treure forçes no se d'on i vaig aterrissar a la meta amb els ulls plens de llàgrimes, no d'emoció sinó de dolor... pero lluny de ser una cursa per oblidar la recordaré tota la vida. La recompensa d'aquesta cursa més que el resultat, 3r que no està malament vistes les circumstàncies de tot plegat ha sigut no rendir-me, que hagués estat més fàcil... pero no! m'he demostrat a mi mateix que el meu límit està més enllà del que creia i aixo es molt bo.

Només em queda Felicitar a en Pinsi! mereixedor guanyador, i a en Pau Costa! que amb el subcampionat s'ha cosagrat com a un Primera línia Nacional!! felicitats! i també animar a un Miguel Caballero que va petar material... segur que hagués fet un súper paper!! ara a pel mundial!! i a un Palomares, que fins al final ha estat allà lluitant amb mi, potser hagués tirat la tovallola... gran part de la meva 3ra posició li dec amb ell!! Nano!! no afluixis!!

Queden poquissims dies pels mundials de Claut! moralment estic intacte, diriem que reforçat i tot. Pero pel que fa al físic no tant... l'estrujada d'ahir corrent estant malalt m'ha deixat planxat... i m'ho he quedat tot per mi: sinusitis, el pit plè de mocs i una gastrointeritis que s'ha sumat a la festa... Pero si no em vaig arrugar diumenge no m'arrugaré ara... a descansar i posar-se bo, que no hem entrenat tant dur per tirar la tovallola a les primeres de canvi!!
AAHH!!!! L'Ski Club Camprodon ha guanyat la classificació per clubs!! Objectiu complert!! SCC Team el millor club d'esqui de muntanya d'espanya!! i amb autoritat!! el doble de punts que el segon... Ouuu Yeahh!!! + info a: http://sccteam.blogspot.com/

Salut i Metrus!!