Marc Solà Pastoret "poma"

Copa del món a Fontblanca-Arcalís

2012-01-23T10:14:00.004+01:00

BON COMENÇAMENT DE LES PROVES INTERNACIONALS.

Diumenge sense gaire temps per païr totes les sensacions ni de recuperar gairebé l'alè, ja marxem de la Vall de Boí i fem parada a Andorra per fer un cop d'ull als recorreguts de les proves de la copa del món. Amb dos dies en tenim prou, amb el kilian visualitzem el que seràn els recorreguts, ja traçats, i amb les condicions de neu estables i sense previsió de canvis. M'en vaig cap a casa a preparar la maquinaria pel cap de setmana amb descans i els àpats de la mare... De nou dijous altre cop al País dels pirineus !!! a l'hotel de concentració les tardes es fan feixugues, les ganes de donar el tret de sortida no ajuden a relaxar-se i descansar en un llit...

Per fí estem a la línia de sortida, per davant la Vertical Race d'Arinsal, una pujada cronometrada de 950 metres de desnivell. Es preveuen uns minuts agònics, és la primera i tots els "patanegra" estan ansiosos per demostrar del què son capaços, volen medir-se als rivals i veure els fruits de l'entrenament i el sacrifici. Es dona el tret de sortida i com a totes les carreres, fins i tot les populars, "marica l'últim"!! pugem agrupats i a un ritme frenètic, cada posició que vols guanyar l'has de batallar com mai, i si et relaxes un segon et pasen per tots costats... mica en mica el cós va agafant sensacions i la maquinària comença a donar tots els seus cavalls de potència. A la part intermitja ocupo la 25ena posicio mes o menys. Anem enfilats, i les posicions d'honor no estan lluny... agafo una cadència bona i mica en mica, vaig escalant posicions... per davant només tinc 10 corredors, i alguns d'ells mostren simptomes de fatiga... jo em trobo molt be, estic acabant amb molta força, pero la pujada s'acaba... a dalt a la meta he arribat sencer tot i donar-ho tot. Explotem d'alegria!! gran jornada per nosaltres!! El Kilian ha guanyat, el pinsi 10è!! jo 11è!! Mireia 2a!! Aquests moments d'emoció que vius a l'arribada, després de tot l'esforç, amb la recompènça dels ànims i els elògis del públic s'agraeixen infinitament!!

La vertical ha sigut molt positiva, el resultat i les sensacions boníssimes, pero l'endemà tenim encara més feina, i per demostrar del que som capaços ens hem de recuperar el màxim possible de l'esforç que ha suposat la crono. No te gaire secret la cosa, beure i menjar be per reposar forçes ràpidament, estiraments, massatge i alguna que altre hora d'horitzontalitat al llit.

Diumenge tots un altre cop a fitxar cap a Arcalís. A les 10 en punt s'alça l'helicopter i GO!!! tots altre cop a galopar per les muntanyes... jejejeje!! Les sensacions son bones, m'he recuperat be, potser el rendiment no es el mateix que si el dia abans haguessim tingut les cames entre cotons en comptes d'estovar-les pujant a Arinsal... pero com que és per tots igual... som'hi dons!!! Anem apilotats pujant per la pista, altre cop em moc entre les posicions 25 i 30, pero quant la deixem i agafem ja les traçes fora pista ja començo a guanyar posicions mica en mica. Baixades, canvis de posar pells, treure pells, col·locar i treure grampons... ho vaig fent tot be, em trobo fort pujant i zeta rere zeta fent conversions com aquell que pica pedra vaig esgarrapant segons i remuntant posicions. Els rivals son d'altíssim nivell i ho has de fer tot a la perfecció si vols ensenyal-s'hi les cues dels esquis!! Al final gran resultat, l'estrategia ha funcionat, arribo en 13èna posició, pero em quedo amb la competitivitat que hem mostrat tots, cada vegada posem el llistó més amunt.... El Kilian, que és el més gran esquiador que ha parit l'esqui de muntanya, guanya, pero ha de donar la vida fins l'últim metre, això és un simptoma de salut per aquest esport.

Aquesta prova en particular sempre hi ha hagut molt de públic, pero aquest any ha sigut una passada!! entre la quantitat de randonaires que hi ha actualment a andorra, la gent que ha vingut expressament per no perdres aquesta gran cita de muntanya, familiars, amics i la gent que des de pistes ha pogut veure la prova, ha permès convertir una cursa d'esqui de muntanya en un espectàcle!! Espero que els corredors haguem estat a l'alçada de tal desplegament!! sincerament s'agraeixen moltissim els ànims.

Classificacions Vertical Arinsal: http://www.skimountaineering.org/RESULTS/2012/2012_01_21-Font-Blanca-Vertical-WC.pdf

Classificacions Individual Fontblanca Arcalís:

http://www.skimountaineering.org/RESULTS/2012/2012_01_22_Font_Blanca.pdf

Aqui us deixo un Video divertit de la cursa de diumenge!!

Fins aviat!!

Salut i metres!!

Subcampionat d'Espanya. OPEN VALL DE BOÍ

2012-01-19T16:41:00.003+01:00

DONAR-LI AL CLAU!!

A vegades ens picarem els dits un milió de vegades però després de molts intents al final li donarem de ple al clau. Potser serà casualitat o potser ho haurem buscat, però el que sé segur es que jo ho he fet tot el millor que he sabut.

Aquest cap de setmana passat, a l'estació de Boí-Taüll, amb la neu molt justa i dura com un roc, l'organització ens va preparar un recorregut suficient llarg, alpí i tècnic com perquè es disputés el Campionat d'Espanya individual en condicions. Com és normal en aquestes cites, el dia previ a la carrera ja es respira un aire especial, tothom està allà, totes les seleccions, clubs i equips llueixen les seves millors gales per l'ocasió i ens retrobem tots altra vegada per medir-nos i demostrar del que som capaços. L'Ski Club Camprodon amb l'equipacio nova i bigoti per l'ocasió (menys jo que no vaig ser capaç de deixar-me'l...) estava a tope i amb ganes de menjar-s'ho tot!!!

A les 9 del matí arrencada. Igual que si ens afeitessim en sec... tibant des del principi fins al final!!. La primera pujada es per pista, uns 800 m de desnivell, amb alguns plans al principi pero que de seguida pica, sobretot l'últim mur, aqui es tracta de donar tots els cavalls haguts i per haver!! el ritme es frenètic, a davant el Pinsi seguit del kilian estan marcant un ritme infernal!! han arrencat a lo ciclista, baixar tres corones posar-se dret i PAM!!! atxasso. Per sort no s'en van gaire... jo vaig fent al meu ritme amb el Miguel enganxat a les cues. Mirant endavant i al meu ritme, jo vaig fent la meva, a 2/3 de pujada miro de reüll les sombres que el sol dibuixa a la neu i veig que el miguel ja no em segueix, i en l'ultim mur em vaig acostant al Pinsi, la cosa pinta be!!

A la primera baixada tinc alguns problemilles... la tanca del bloqueig s'enganxa amb la roba del mono i se m'obra, no baixo comode i en una irregularitat se m'obre!! em foto una castanya i perdo les ulleres i un gel, pero sense perdre temps torno a la carrega!! Canvio ràpid i quant surto aixeco el cap i tinc el kilian a menys de 10"!! i el Pinsi per darrere!! Vinga dons!! endavant. Anem pujant manu a manu i el la transicio de grampons surto darrera el Marc, darrere seu vaig comode. Arrivant al cim, en el canvi el paso, ja començo a estar més encertat, baixades ràpides i pujades glaçades en traça directa, les arestes a peu son planes, el que et permet correr, entre jo i en Pinsi hi ha poca distància, el tiu es un ós dur de rosegar i no el despenjaré fàcilment... jo vaig fent, mirant sempre endevant, veient el kilian a un minutet mes o menys que es mou com a peix a l'aigua per aquestes carenes que son com una dent de serra. Una de les baixades amb grampons es un xic dolenta, hi ha molta pedra al costat esquerra, que es en el que duem els esquis, van donant cops les cues i això fa que sigui fàcil que els perdis... De sobte no se ni que faig, pero quant em dono compte ja estic trabucant per davant, dono alguna volta per sobre les pedres, m'aturo... i enganxo els esquis al vol!! els malparits volien marxar sense mi!! i el grampo igual... faig dues inspiracions profundes i em dic " tranquil!! centrat... posa't el grampó que anirem avall... " recupero la normalitat i endavant!! que encara queda guerra!! o això penso jo, perquè en pinsi li passa el que a mi pero amb la mala pata que els esquis l'abandonen pendent avall!! perdent aixi tota opció a fer podi. Jo a lo meu, estic be, les sensacions son bones, vaig a tota estella per la carena fins a posar-me els esquis als peus i arribar al darrer canvi de posar pells, vaig 1'40" darrera el kilian i no veig el pinsi al darrera, pero els ànims de la gent m'esperonen a no baixar el ritme fins a creuar la meta!! amb els braços alçats em sembla tenir un "Dejavú"com si això ja ho hagués viscut!! Deseguida entre abraçades i felicitacions em ve al cap l'SMS del Kiku Campos el dia abans i ho entenc... "Marc visualitza la carrera i demà no donis res per verd, presumeix de tot el treball, controla el galliner de forma cerebral, calcula i llegeix si cal, i si la cosa va bene... Zasss, un parell de graons i punys enlaire, apretant les dents! Bona carrera Poma! aupa! kiku"

Aquest Subcampionat d'Espanya es una gran recompensa a l'esforç i el treball, i la vull dedicar a tots aquells que creuen en mi i m'apoien en el que faig, espero que sigui la primera de moltes alegries, i que aquesta nova etapa que comença sigui cada dia millor. MIL GRÀCIES a tots els que feu que l'ordre i la diciplina d'aquest esport tant espartà s'hem faci mes fàcil i lleugera.

Sense gairebé temps per païr-ho tot plegat aquest dissabte 21 arrenca la copa de món a Fontblanca, Andorra. Espero poder donar el millor de mi i per suposat. Gaudir d'aquest gran esport que és l'ESQUI DE MUNTANYA.

Salut i Metrus!!

2012-01-09T16:02:00.003+01:00

Ja començava a tenir mono d'escriure!! I es que ara feia dies que tenia pendent actualitzar el blog, entre entrenaments, competicions, concentracions, festes... no he donat abast!! amb lo que m'agrada a mí compartir bones activitats i batalletes!! Que amb aquest temps no han estat poques...

Ja estem ficats de plè en la temporada de competicions, i es que ja en portem tres, la primera aqui a casa, amb la Cronovallter, que aquest any va ser de gran nivell!! hi havia gent d'arreu que buscaven la neu igual que els vampirs a la sang!! jejeje!! si res... la va guanyar en Marc Pinsach, segon en Miguel Caballero i tercer jo mateix! va estar prou be l'arrencada... La segona ja teniem programat el Campionat d'Espanya de Cronoescalades, que es va disputar a l'Estacio de esqui de Portainé. Van Saltar xispes!! com pujava la gent... va ser molt curta i explosiva, no arrivava ni als 500 metres, tot plegat no m'afavoria gaire, pero vaig quedar 6è, per darrera de Kilian, pinsi, miquel, oscar i Nil. I despres de festes tornar a la carrega!! a cremar algun turro!! Cap a Les Angles a Correr la "traça catalana" una clàssica de reis, aquesta serà le que us relatare...

Normalment aquesta cursa es sinónim d'aixecar-se a quarts de cinc del mati, passar per davant del P3 i veure la gent sortint de festa... cami llarg i feixug amb les lleganyes als ulls per arribar de fosc al capcir i patir un fred inhumà fent l'escalfament... Pero aquest any ha sigut totalment diferent! Apartament per dormir al coll de la perche... sortida retrassada... temperatura agradable degut a la inversió tèrmica... si es que perdia tot l'encant!! jejeje. La cursa degut a les males condicions de neu es va veure modificada i es va fer tota per dins de bosc, amb una neu mes aviat dura que a trams es convertia en gel pur. Les caracteristiques ratoneres que oferia el recorregut d'entrada em beneficiaven, aixo sumat a les ganes de provar-me i veure el fruit de tant d'entrenament em feien tenir neguit per sortir i donar guerra des del primer metre!! Aixi va ser, i ja des de la sortida vaig posar un ritme fort que només va poder seguir el Joan Albòs, que a priori en pujades per pista es superior a mi, el duia ben enganxat a les cues dels esquis pero jo m'anava dient: "tranquil marc... afluixa... no li ensenyis les cartes encara..." això a priori sembla fàcil pero no!! sempre que es pot, Gas i endavant!! pero no em convenia marxar sol des de tant al principi i a mida que anavem pujant i el joan no m'ensenyava roda m'anava convençent a mi mateix que jo estava be. A dalt treiem les pells de foca junts, i només arrencar em poso a patinar amb força i veig que en joan ja no em seguia... començo a traçar revolts per dins del bosc!! estava delicat, sortien moltes clapes de glaç, i era molt perdedor ja que tot eren curves cegues i canvis de rasant! Vaig estar encertat, vaig baixar fluid i molt consentrat per no perdrem!! Arrio a baix i poso pells ràpid i just quant arrenco arriba el Joan! ja li he tret un 20 o 25 segons!! aixo vol dir que si m'ha d'atrapar pujant haurà d'apretar de valent!! començo a pujar sense perdre ritme i al cap d'una estona aprofito una clariana gran per mirar enrere, l'unic cop de tota la cursa... ;_) i veig que no se m'apropa, es llavors que veig clar que ho tinc tot de cara per guanyar i aixó em dona ales!! la sensació es boníssima!! vaig com un tiro i em permeto disfrutar de les dificultats que em vaig trobant pel cami, tampoc em permeto el luxe de relaxar-me perquè dins el bosc no tens referència visual i se't pot apareixer algu per darrere i quan ten dones compte ja pot ser massa tard. Sense més problemes Arribo a meta!! quina alegria!! guanyar sempre et retorna part del sacrifici en forma de recompensa emocional!!

Gran Dia d'esquí de muntanya!! bon ambient i riures!! tothom content i amb ganes d'emtrenar i millorar més!! Felicitar al Joan Albós segon i Jordi Palomares tercer. l'Ski Club camprodon amb els seus nous monos "discrets" van fer un paper "discret". Pau costa 6è, Pere Plana 8è, Met 9è i roger 25è. Els més jovenets El genis 1r sub 23 i Oriol Cardona i Joan Reyné primer i segon en Juniors!! Nanus!!! aquest any arrasarem!!!

La propera a Boí ja serà diferent!! saltaran xispes per veure qui son els millors de l'estat!! hi crec que hi serà tothom.... A donar guerra s'ha dit!!

Salut i Metrus!!

ESQUÍ DE MUNTANYA DEL BO

2011-11-29T08:48:00.012+01:00

Els dijous al vespre acostumo a rebre la trucada d'en Marc Pinsach, àlies "Pinsi", que de camí a Cassà aprofita per fer una paradeta a Ulldeter i fer un bon entreno, preferiblement Llarg i Alpí...

Divendres a les 9 del mati ja ens tens material Dynafit als peus i un dia radiant enfilem cap a Bastiments per la normal, que està esdevinguen quasi bé una costum, les rutes comencen aquí, dalt d'aquest cim. Així com aquell que diu... Ja comencem amb uns 900 metres a les cames!! jejejejeje!!.

Be dons, dit lo dit, començaríem la ruta amb el descens de la Cara Nord del Bastiments fins la Jaça dels Burros. La neu? com en tota la ruta excel·lent!! Pols dura, d'aquesta que es deixa mossegar be pels cantos i es molt franca, tant pel que fa a la conducció dels esquis com en la seva estabilitat pel risc d'allaus. Amb aquestes informacions de les condicions i diverses visualitzacions dels dies anteriors el cap ja comença a rumiar possibles rutes....

Enfilem cap a bacivers per la ruta normal de l'estany, ens ajuntem amb en Carles Hortet i l'Anna Hidalgo, xarrem un xic, temps que aprofito per agafar aire i fer algunes fotos! ens mirem una canal molt benparida per baixar, però te bastanta dificultat, ens enganxa un xic freds, dubtem i preferim deixar-la per un altre ocasió... Baixarem per tubo empinadillo que arrenca just d'un collet que fan el cim i l'avantcim, ens porta fins la Vall de Comamitjana o dels Estanys de Malinfern.

Anem pujant pel fons de la vall fins a creuar l'estany i enfilem al pic que dona nom a la Vall, fem el Cim Alt de Comamitjana, per la cara Sud, un cop a dalt divisem un corredor espectacular que orientat a nord ens fa accelerar el pols només mirar-lo, te una pinta espectacular!! treiem pells, camara al cap i AVALL!! quin plaer!! neu espectacular!! entorn immillorable i millor companyia!!! tot plegat PERFECTE!! arribem abaix i després de fer quatre bufets, i amb l'adrenalina a dalt de tot, ens diem: Crec que es el moment d'atacar la canal del Bacibers que hem deixat pendent... Tal dit Tal fet!! cap a bacivers s'ha dit!!!

La Pujada la fem atacant el coll que hi ha entre bacivers i bastiments, per una pala franca orientada a Oest. Pim pam, pim pam! i ja som a dalt!!. Sense pensar-ho més, de pet a la canal!! al principi acollona un xic, l'entrada es bastant espectacular, i son els primers 50 metres els més complicats, on has de tranquilitzar la ment, que els músculs es relaxin, i tot comenci a fluir... es llavors quant et permets el luxe de deixar anar algun crit de plaer!! YYYEEEEAAAAHHHH!!!

Un cop al peu de la cara Nord del bacivers, igual, l'adrenalina rebossa per tots els orificis del cos!! quin raconet!! mirem al nostre voltant, un petit oasis, tenim davant un circ petit però potent... no te l'acaves pas ben de pressa!! esta ple de gulottes i espolons drets i afilats!! ben al contrari que la sud, on podríem fer-hi una pista d'esquí alpí. De seguida divisem una traça molt estètica i alpina, que després de fer unes quantes conversions es converteix en un porteig que primer es una canal i acaba en una aresta que duu directament al cim del bacivers altre cop. Tranquilament podria ser qualsevol de les pujades de la nostra estimada Pierra Menta, l'únic que ens i faltava era uns 3000 espectadors i un helicòpter per allà rondant... com envejo la tradició que hi ha allà!! es GENIAL!!

Després de pixar colonia un ratet, toca tornar a casa, baixem per la cara sud del mateix cim dins l'estany on posem les pells per darrera vegada i pujem per la nord de bastiments per baixar per la "Llàgrima de Bastiments" que per els que no ho sapigueu, es una canal que ens queda a la dreta de la Pala que dona a les Marmotes, un raconet arecerat, que sempre es agraït, que en anys de molt poca neu o molt ventats es l'unic lloc que queda neu adoptant forma de llàgrima. Arribem al cotxe saciats d'adrenalina i satisfets amb metres de desnivell, 2600 amb unes 4 horetes. Baixem sense torbarnos pels revolts perquè la gana apreta!! fem una parada per veure en Jaume del Caliu, que ens bona un bon dinar per treure el ventre de pena.

Dia Rodó!! d'aquests que fan patrimoni!! que repetirem més d'una vegada en un sobretaula o en algun desplaçament. Tenim un grapat de fotos, videos i un bon post al blog! Aquesta ja la tenim a la saca!! i ningu ens la treurà!!

Salut i Metrus!

AIXO JA ESTÀ EN MARXA!!

2011-11-09T21:44:00.003+01:00

Si si!! encara no fa un meset que anavem calçacurts en bicicleta i ja estem esquiant a tot tall!!! Aquest any la trancisió no ha sigut gens dolorosa!! ( de moment... ) esperem que no sigui una arrencada de caball i una parada de burro.... perquè sino m'enduré un gran disgust!!

En Vistes a que s'acostava l'hivern vaig decidir treure pols a la GoPro i un parell de dies mentre entrenava en bicicleta vaig gravar algunes imatges, us deiso el Video resultant ja que una imatge val mes que mil paraules... jejeje

tot seguit tocava desenpolssar les altres eines: esquis, botes, pells, casc.... que ja marxava a la primera concentració de pre-temporada a Tignes!! Amb en "Miquel" àlies caballero, Marc àlies Pinsi, la Mireia, l'oriol i Jo, va anar tot sobre el previst, moltes hores d'entreno i molts metros per treure-ns el mono d'esqui....

Un cop tornem a la realitat, un parell de dies per passar "ressaca" del palizon i tornem-hi!! entrenar i entrenar per fer guardiola per passar l'hiven!! aquesta època de trancisió es sempre força pesada... no s'esquia pero fa fred i no saps mai com conbinar els entrenos, la roba, anar esquivant el mal temps... pero akest any l'hem feta ràpid, sense cremar gaire la motivacio tot hi haver cremat força roda amb el rodillo per culpa de la meteo.... aquesta ja l'haurem passada!! jejejeje!!

El dia 7/11/11 vam obrir la veda!! les últimes llevantades en han portat un paquet de neu... que per res haurem de patir aquesta temporada. Ara Cada dia a "Fitxar" a l'oficina!!!

Us deixo el video de l'arrancada!! no esta gens malament!!

Sense gaire temps d'agafar aire, tornarem cap a Tignes per segona vegada, on morirem matant!! a veure si tornem "vius" i amb el sac ben plè de Metros!! jejeje

Ara si!! FINS AVIAT!!

Salut i Neu.

DESCANSAR??? .... a la tomba.

2011-07-21T18:20:00.007+02:00

Una altra vegada enganxo el blogger amb un xic de retard i se m'acumula la feina... Bona senyal, aixo vol dir que he fotut activitats benparides!!! us fare cinc cèntims de lo més destacat des de la cursa la "Ronde de l'Ours", per St Joan.... Apa som-hi dons!! que hi ha molta teca!!

Amb només una setmana per recuperar-me de l'estragada de 6 dies de festa major i la cursa de prats de molló ja tenia en ment desplaçar-me a la pobla de Segur per correr l'espardenyada dels raiers, una de les activitats d'aquesta gran festa d'estiu. El recorregut eren 17 km i 780m de desnivell, en una sola pujada i baixada, en terreny conglomerat descompost, bastant tècnic i que es deixava correr ràpid, vaja, que m'anava com anell al dit!! L'estratègia era clara, sortir a rebentar la cursa... i ja a la primera rampa de pujada ja vaig marcar un ritme fort per enfilar el grup, que desseguida es va trencar, m'en vaig anar sol però seguit d'aprop per dos col·legues d'esqui com son el Palo i l'Àxel, que finalment van completar el podi. Aixi dons primera victòria runner de l'any!! ieeee!! i amb record de la prova incluït, ara el llistó està 1h 18'. Cap de setmana Impressionant!!! Ambientasso tant a la cursa com en el poble on després d'un banyet al Lago i un sopar per sibarites, ens vam rehidratar fent unes birres al ball de nit!! Com m'agrada la Pobla i la seva gent!! hi haurem d'anar més sobint!! jejejeje Merci a Tots!!!

Sense torbar'me pels revolts, la setmana següent un xic de càrrega d'entreno per preparar l'Olla de Núria, unes 20 horetes, on hi va haver temps per tot, vaig repetir una molt bona ruta amb bici amb en Pau i en Pere, sortint de puigcerdà i fent els colls del Calvari, Palieres i Porté puymorens, uns 160km amb 3700m de desnivell!! Tot seguit festa major a Molló i sense dormir gaire que diguessim cap a col·laborar amb la Setdellonga, una Marató de munyanya que fan a casa meva!! enguany la victòria se l'ha endut el crack! d'en Roger Reguant!! felicitats rujeliuuuuu!!!!! Jo tot i que ja em va saber molt de greu, em vaig reservar per correr L'Olla... tot i que la rostideta de tancar la cursa i desmarcar els primers 30 km ningu me la treu!! jejejeje tot sigui per Vilallonga!!! Felicitats tambe a l'organització i als col·laboradors!! tinc la convicció que aquest event arribarà lluny!! anims!!

Després d'una setmaneta durilla, el plànning deia que la setmana de l'olla tocava tranquilitat, bons aliments, algun massatget i poca cosa més!! Els deures, a aquestes alçades ja tenen que estar fets, pero rebu la trucada d'en pinsi el dimarts, el tiu vol pujar a fotre un entrenillo pre-olla... Tardo poc a liar-me, de fet, ni m'ho vaig rumiar, quant ens solem ajuntar el resultat es un entreno de Calité!! jejejeje vam fer la volta Vallter- costabona- Vallter, d'anada per plans de Calmagre i portella de rojà i de tornada per cambra fosca i hospitalets!!! lo que en dic jo terrenu Ossu... jejejeje tot i que durant la ruta ja vaig veure que el tiu estava fort com un roure, ho vaig corroborar quant vaig veure el crono en arribar... 2:30!!! el ganivet estava ben afilat!!

Arriba el gran Moment!! porto un mes i mig que tinc l'Olla de Núria de la Internacional Mountain Running Cup, entre cella i cella. Una cursa que es fa a "casa", en un recorregut de 23 km i uns 1950m de desnivell, en el que un 72% del recorregut transcorre per carena a més de 2700m. A la Línia de sortida feia por, amb un bon grapat de corredors 650 en concret,de 15 nacions, molts d'ells de primeríssim nivell, una oportunitat de medir-me als millors especialistes de l'Skyrunning!! la motivació per tornar a les andades i "afeitar-ne" algun no tenia mesura... je je je!! Amb poques paraules la cursa va anar aixi: de Sortida El Ionut Zinca ja va marxar sol i va fer la seva cursa, seguit d'aprop aixó si per en Luís Alberto Hernando, l'actual Campió d'espanya i subcampió del món, i darrera veniem un grupet mes numerós encapçalat pel Miguel Caballero, Marc Pinsach i Jo, i aixi vam acabar, no va ser gaire emocionant, ja que vam anar tot el recorregut amb les mateixes posicions i diferències, pero no per això va deixar de ser intènsa ja que es va anar a mil per hora!! fet que avalen els cronos que es van marcar... IMPRESSIONANTS!!! Contentissim de la cursa, ni en la meva previsió més agoserada hagues firmat un resultat aixi!! i per posar la guinda... premi especial Sant Miquel a la baixada més ràpida des del pic de l'àliga, el méu pes en birra!! Olé i Olé!! jajaja!! Una bona Botifarra a l'arribada i sense gaire temps per rumiar... cotxe i cap a Berga i falta gent!! que teniem una trobada de la Selecció d'esqui de la FEDME!! Tres dies al berga spa resort, per fer algun àpat i reunir-nos per fer balanç de la passada temporada i la vinent, pero com sol passar quant ens ajuntem aquesta colla de fanàtics, bàsicament acabem fotent'nos unes pallisses d'entreno a gas donat que n'hi ha per quedar mort... jejejjee el dilluns per recuperar de l'esforç de l'olla que millor que sortir a rodar un xic en bici, i quant dic rodar, pels de la fedme signifiquen 100km amb 2300 de desnivell a una mitja de 27 km/h, acabant amb la pujada a Rasos de Peguera, un HC amb totes de la llei!! Sort que a la tarda les aigues termals ens van distreure l'atenció i no s'ens va acudir de tornar a sortir a entrenar... jejejje!! dimarts tornar-hi!! quedem per sortir a correr i a la grupeta s'afegeix el caballero!! més llenya al foc.... El Santuari de Queralt va ser l'escenari de la rebentada monumental que vam fotre en pinsi i jo!!! quin fum negre que treiem!! jejejeje pero al final van sortir 2horetes de running del bo!! Dimecres, quant semblaba que el cable del gas s'havia petat pujant a queralt, ja ens teniu pujant a coll de Pal un altre cop a GAS!! aquest cop s'havia afegit a la festa un convidat de lúxe, en Marc Coma, el pilot moto de Raids, que parat no anava pas... vam finiquitar el dia i la concentració, que de no ser aixi, no se pas si avui tindria esma per escriure aquestes quatre ratlles...

Deunidoret la densitat d'aquesta entrada no?? pero es que tot ho trobo interessant per compartir-ho amb tots vosaltres....

La propera... ? segurament la Vertical Cabanera!! descansar?? ja descansarem a la tomba.... ;-)

Fins Aviat!! Salut i Metrus!!!

Temps!!! faria falta més Temps!!!

2011-06-28T22:38:00.006+02:00

Ara fa uns dies que no actualitzo el blog... no serà pas perquè no faci cap activitat ben parida ni competicions... no es res d'aixo... sino que no trobo el moment d'asseure'm al sofà entre quatre parets per escriure quatre coses. Aprofitaré avui que estic ben rostit que tot prenent la fresca de la nit escriure quatre linies.... que el cos m'ho demana!!

Necessitaria dies de 30 hores per poder fer-ho tot!!! no se que coi em passa pero ara a l'estiu que el dia s'allarga i fa bon temps s'em gira una falera de fer coses... que no se com fer-ho per atrapar-ho tot!! Treballar a destall... entrenar a tope... fer alguna carrerilla... sortir a les nits... vaja, fer-ho seguir tot!!! ara últimament aixi mes destacable vaig anar al pallars a correr la Cuita el Sol, que a lo tonto a lo tonto va ser un cap de setmana genial!!! vaig retrobar-me amb el gust de la competició, enmig de una colla de fanàtics, secalls com estelles, que volien correr més que el sol, en una milla vertical que ja es tot un clàssic del pirineu, el resultat i les sensacions boníssimes!! vaig acabar en un 7è lloc pero em quedo amb el crono, 1h 10' !!! Tambe va haver-hi temps per fer un bon sopar i acampada amb molt bona companyia de la gent d'osona; per l'endemà aprofitar el dia i fer un parell de ports més amb bicicleta per sumar a la col·leccio!! la pleta del prat, coneguda per l'estacio d'esqui de tavascan, i una pujada curta pero realment intènsa i amb un paisatge bucòlic que es diu Boldís Sobirà!! pels amants del cicloturisme us l'aconsello.

Uns quants dies més a tope!! i arriba la festa major de Sant Patllari!!! que més que una festa major, per mi ha sigut com fer un Raid nonstop. Sis dies foten-li fort a l'entrenu, la feina, la birra, el bailoteo, les dormides... ai no!! que aixo últim no ho vaig pas fer!!! jajajjaaja vaya TELA!!! i per acabar ho de rematar... el diumenge cursa!!! no se m'acut res més que anar a Prats de Molló a fer la Ronde de L'Ours, una cursa de 17 Km i 800 m de desnivell que val molt la pena de fer, molt maca i molt ben organitzada... Que com em va anar?? Pos Mu Bien!! jajajajajaja Després de la Festa Major, la veritat es que no me les tenia pas totes... pero com que ja ho tenia el cap i vaig anar... i va valdre la pena, vaig sortir a rebentar la cursa, cosa que no em va sortir del tot be, ja que hi havia un gabatxo que no tenia controlat i m'ho va posar molt difícil!! vam fotre una batalla manu a manu que deunidó... al final em va guanyar per poquíssim!! pero no li vaig posar gens fàcil. A l'arribada felicitacions mútues i la curiositat del dia... em demana que si faig esqui de muntanya... i li dic que si... i després em diu que si he guanyat la Pierra Menta!!! jajajajajaja em foto a riure i li dic que jo no soc pas en kilian Jornet!! ...potser si que li he posat un xic dificil... jejejejeje No.. ara de debó em deu haver confós ja que duia la roba del Salomon-Santiveri. Tot xerrant amb el tercer ( que coix no era.... ) em diu que el que ha guanyat es campió de frança de curses de muntanya... ara entenc perquè ens hem pulit el recorregut amb 1h 12' hem volat literalment. Si no hagués sortit tant de festa potser encara l'hauria fotut!! jejejeje. Content!! Aixó si... estic rebentadissim muscularment!! les agulletes em maten!! per fer-ho passar dilluns cap a la platgeta!! i rostida al canto!! ara a més tinc les cames que em vullen!!! jajajajaja si es que no hi ha res a fer... bueno!! ara a mirar de recuperar-me be que la setmana k be m'espera l'Espardenyada de la Pobla de Segur!! Ho donarem tot!! a la cursa i a la Diada dels Raiers també!! Que no afluixi el ritme!!!

Bicicrucis!! 16 bars i amb fixed!! va acabar be la cosa... jejejjeeje

Tosses de Porc St Patllari 2011!!!!!!

Salut i metrus!!!

Arrivederci Ciao!!

POR QUÉ....? POR QUÉ...?

2011-05-30T17:43:00.011+02:00

Aquest últims dies ha sonat molt aquesta frase gràcies al nostre "amic" xose mourinho!! diu que no enten cèrtes coses que a priori son obvies, com que el Barça es el millor equip del món... pero en aquest blog prefereixo parlar d'altres coses que no siguin futbol, que d'això ja en trobem fins a la sopa!!! Dons tornant al que anavem...

-Por qué...? Por qué...?; això es el que em preguntava jo avui quant amb totes les agulles a dalt marcant el vermell i amb el xibato pitant... mentre m'estava castigant el cos pujant al Tour de Madeloc en Bicicleta i l'àcid làctic em sortia ja per les orelles. -Que no n'has tingut prou aquest hivern o què?? Jejeje!!

l'altimetria de la petita bèstia... l'ultim quilometre i mitj te una pendent mitja superior al 15% i rampes del 23%... casi na!

quin gust dona estar aqui dalt després de l'estrujada que et fots per arribar-hi!! les vistes del mar encara son més maques...

La ruta: Vilajuiga- St pere de rodes - colera- bagnyuls- Tour du Madeloc - Coll de Banyuls (foto) - Vilajuiga.

els compis de viatge!! en LLuis Begudà i en Dani, àlies "Fabian Cansalada"

Més fotos i la cronica amb track inclòs feta per en dani als seguents links!!

https://picasaweb.google.com/daniplax/VoltaPerLEmporda30052011#5612764707393506866

http://fredfrontal.blogspot.com/

Ja ho veig clar i es que NO hi ha tregua... tots diem: ara a l'estiu, bicicleta i de tranquis... I una MÈ!!! si es que es arribar al peu d'un port i saltar a la palestra!! estic ja d'àcid làctic fins als collons, i cada dia em dic: -Avui es l'ultim dia que entro al drap!! Pero no hi ha manera... quedem amb en Pinsi i en Periku per anar a "rodar"... com era previsible, ja estem pujant a la mare de deu del món a tall de boig... el malparit plà que espera a llençar l'atac, ell a la "antigua usanza" des d'abaix!! jajajaja!!!.

Després de la rostida seguint l'estela d'en pinsi fins a la rebentada monumental que vaig fotre al final!! REDEU!! com està de fort!!

I un altre exemple... el diumenge, pedalada amb BTT, que tots sabem que son populars pero.... tonto l'últim!! i ja ens tens al trio Mezzalama dorsal al manillar fotent repetxons a muerte i a les pujades, o l'un o l'altre, i m'incloc... marcant la marxeta destructiva! bbuufff.... per cert, era la "pedalada a cavallera" pels amants dels corriols inhumanament ben parits us l'aconsello!! bua!! com vaig disfrutar fent el senglar!!!

Ah!!! i aquest dissabte... la Cris mirava la foto del meu DNI i em diu: -Ai...!! Si estaves fet un yogurin!!. Collons dons!! si que m'he fotut vell ràpid.... si es del 2007!! potser haurem d'aixecar el peu dons... tanta factura m'ha passat tot plegat?? O_o jejejej!!

PD: Si algu te la resposta a la meva questió (Po0r qué..? PoOr que...?) que me la faci arribar per correu postal... Siusplau!!! es urgent!!

Salut!! i Metrus!!

LA TEMPORADA EN NUMEROS

2011-05-11T22:17:00.000+02:00

Aquest 30 d'abril, amb el Trofeo Mezzalama, una clàssica de clàssiques, com diria en pinsi... la "Paris-Roubaix" de l'esqui de muntanya, he tancat una temporada que califico de "bona", amb algunes victòries i bons resultats en el llarg de tota la temporada, he estat força regular i no he tingut cap percanç rellevant, tret de un virus que em va fastiguejar un xic en el punt clau de la temporada pero no em puc pas queixar.... aixo pel que fa al aspecte esportiu competitiu!! pel que fa a l'esqui a seques, el de veritat, he disfrutat de valent!!!!!! ha sigut un any força bo de neu, i jo he estat inspiradillo, amb lo que li sumem el meu regal de reis, la GoPro, que et fa donar un 110%.... ha resultat amb un munt de bones activitats de muntanya i bones competicions, amb els seus respectius viatges i celebracions, que he pogut compartir amb molt bons amics!! en Pinsi, en Kilian en Javi, la Mireia, en Manu, en Pau , en Periku, en Met en Roger, el meu germà, en Palo, la Tina, en Toti, en Gaston, en Sadurni, la Comet, la Naila, en Nil, l'Ares, en Genís, en Caballero, en Vendri, la Riba, en Wein, l'Arró, en Baró, en Serrutxo, en Casado, en Kiku, en David, en Petxu, en Vila, en Pep, en Carles i L'Anna, en Pei, en Richi, l'aleix, en Justin, en Cardona, l'oriol, l'Arnau, L'Argu, l'Izascun el Fermin... etc etc etc!! si n'he nomenat alguns per nomenar, segur k m'en deixo algun perque es ipossible nomenar-los tots!! pero a tota la FAMILIA DE L'ESQUI.... a tots i cada un, MIL GRÀCIES!!!!

La temporada en numeros:

-Inici 18/octubre/2010

-Final 30/abril/2011

-215900m de desnivell total (181630 amb esquis de muntanya)

-357 hores ( 253 d'esqui de muntanya )

-212 dies totals

-202 dies d'entreno ( 121 d'esqui,16 rollerski, 27 corrent, 38 amb bicicleta)

-10 dies de descans

-15 competicions

-5 esquis petats (2 partits, 3 cantos arrancats )

-1 zepo de gignoux petat

Tot aixo ho he fet combinant-ho amb la feina... que tinc la sort que es de tardes!! poder tenir els matins per fer el que més m'agrada es un luxe!! Tambe hi ha qui pensa que soc un vividor.... dons SI!!! No ens enganyem!! pero tot plegat tambe implica un gran sacrifici!! el desgast físic i mental es molt gran!! i no es gens fàcil mantenir la motivació per fer-ho tot plegat. De totes maneres estic molt orgullós de ser com soc i de fer el que faig.

Ara si que ja toca desconectar un xic de competicions, i gaudir de un merescut descans... pero de sortir a entrenar i treballar no que no pararem pas!! ara es quant més atrafegat vaig!!

Ens veiem per les muntanyes!!

Salut i Metrus!!!

ALGUNS VIDEOS HANDMADE

2011-04-26T14:22:00.003+02:00

Com que aixo ja s'acaba, feia dies que volia penjar els videos que he anat fent aquest hivern, com que sembla que a mida que he anat filmant-los i editant-los han anat tinguent èxit... es molt casolà, pero que voleu... soc un aficionat que fa el que pot!!

Al canal "pomapetit" del youtube estan penjats en HD.

Espero que us agradin!!

ADAMELLO SKIRAID, Un gran descobriment ( per mi... )

2011-04-05T17:46:00.008+02:00

Ja ens teniu un altre cop a italia, aquest cop al Passo Tonale per correr l'Adamello skiraid, la segona etapa de la "grande course" fent equip amb en PINSI!! tot una institucio de l'scialpinismo, despres d'aconseguir recentment un tercer lloc a la copa del mon al trofeo marmotta. Tot un honor, i un patiment asegurat per mi.

El dissabte a la nit, mentre donavem voltes sobre el llit escoltant el barça per internet, tot just ens començavem a donar compte del percal en el que ens haviem fotut. Recapitulavem el que haviem sentit al briefing de la cursa: desnivell de pujada, 3500m. desnivell de baixada, 4200m. i una distancia de 45 km assolint el cim de l'adamello de 3580m. d'alçada, amb passatges tecnics tant de pujada com de baixada, llargs platons glacials i una bona part de la cursa encordats en ensamble... Eren les 11 tocades i frases com: -fua!!! aixo es mes una patrouille que un mezzalama... -buff!!! dema ens esperen mes de 5 hores de cursa... -tiu!!! hem vingut aqui enganyats... s'anaven repetint. Pero que carai!! amb dos Co**ons!! que ens esperava un carreron i una meteo espectacular!!

Aquests son els jeto's que s'et queden quant t'aixeques a les 4h de la matinada per fotre't una pallissa de 5h sobre els esquis!! jajajaja

Hi havia molta gent animant!! i a dalt de la primera pujada els que van matinar, els 600 corredors que participavem els vam brindar aquesta espectacular estampa!! una serp multicolor!!

direcció al piandineve, segona pujada

les glaceres eren inmensament grans, al fons es veu el cim de l'adamello

El Killer i el Palo pujant a l'adamello, al fons es veu d'on veniem!! i encara quedava un pastis...

baixant del cim hi havia aquest passatge amb bastanta pendent, i si!! encara que sembli extrany em vaig agafar a la corda com una paparra, pero que voleu!! tenia les cames fetes pols i no mi veia de cap ull!!

A l'última pujada, jo ja anava amb un ull a cada banda... sort que hi havia un munt de gent animant i que en pinsi m'estirava igual que un trineu, quin paio!! està més fort que el vinagre!! em va tibar amb la corda tot el recorregut!!

Aixo es sortint del canalino de Cresta Croce, un pas obligat per travessar de la glacera de l'adamello a la Alta val d'Avio, un lloc estratègic per les legions alpines en la primera guerra mundial, equipat amb una petita ferrata per accedir-hi i protegit a dalt per gran quantitat de fil espinut (foto de dalt) i un canó del 149 (foto de baix), el nom del cim, santa croce, li be donat per la gran creu de granodiorita posada en memòria als caiguts en la gran guerra. Una Passada tot plegat pero si us dic la veritat no em baig quescar de res... ho he vist ara a les fotos!! el dia de la cursa ni m'en vai adonar...

Una Passada de cursa!! la recomano a tothom!!! en resum, ja en tenim una altra a la saca!! jo i en pinsi acabem 14ens, i la Mireia i la leti 15enes de la general!! no fa falta dir que van guanyar en dones pq no tenen ningu que els i estossegui!! el resto d'expedicio el Killer ( Xevi Sadurni) i el Palo ( Jordi Palomares ) van quedar 28ns, en Pau Costa i el Nil Cardona en 40na posició!! i el Toti i en Serra en 64ena!! i Les Noies, la Gemma arró i la Marta Riba, varen fer un carreron!! 6enes!! els hi dec un soparet ja que em var arreglar el peu per poder correr el diumenge, ja que s'em va fer una llaga.... quin començament no?? jejejeje

Ara a pensar en la próxima!! tot i que costarà!! perquè amb aquesta caloreta que fa....

Salut i Metrus!!

+Info, fotos i classificacions a : http://www.adamelloskiraid.com/d/it/node/21

ADICTE A L'ADRENALINA

2011-03-25T14:22:00.007+01:00

Fa ja uns dies des de l'última entrada, però que voleu... he estat al pou!!. Després del mundial, buf!! quina ressaca!! suposo que l'acumulació de fatiga de les curses i dels entrenaments m'ha passat factura i he tornat a recaure en aquesta p*ta sinusitis que m'ha provocat febres i merdes... Ja a la Pocatraça a Núria vaig fer una cursa de pena, no em vaig ni dignar a escriure sobre com va anar perquè amb una paraula n'hagués tingut prou, FATAL. I en vistes de l'èxit no vaig anar a la Pierra Menta, una decisió molt difícil però crec que era el millor que podia fer. Ha anat nevant molt a Ulldeter i ja he anat sortint a esquiar però entre nits sense dormir i medicaments, surto del foc per caure a les brases, ja m'enteneu... tinc dies bons (solen coincidir amb el dia que fot el paquetot i surt el sol... suposo que ho fa el coco més que res) i dies dolents.... però no acabo de fer net.

Després d'explicar-vos les penes i les desgràcies també haig d'explicar-vos les alegries no? sort que soc un adicte a la adrenalina i amb aquests paquets de neu que han caigut i les bones condicions per fer activitats ben parides no han faltat ganes per sortir a ESQUIAR!! el menú d'aquests dies ha sigut pujades de pena i baixades d'infart.

Aquí teniu un vídeo fent un xic el locu per els boscos del xalet el divendres 18 de març després de la llevantada, la neu ja estava bastant primavera podrida, el que jo en dic "mohowder", no es lo ideal per regalar-se fent salts però es fa el que es pot...

ACTIVITATS VÀRIES!!

Com deia a dalt, m'he donat compte que soc un yonki de l'adrenalina i com no... després d'un intent fallit de baixar unes canals als grans de fajol, quant anava baixant tot tranquil, si, he dit tranquil!! encara que sembli raro, anava paradissim baixant la coma de l'orri u un fotut canvi de neu em fa saltar per davant i al aterrissar les dues cues dels meus merelli, es van clavar a la neu dura i van fer palanca, posteriorment ja no tenia un parell d'esquis merelli sino quantre esquis algo mes petits, i au cap a casa. Dons bueno que hem de fer... l'endemà tocava anar a buscar la ansiàda dosi. Per començar el dia pujar per la canal estreta del gra de fajol petit per baixar per la canal del Godall de la cara sud-est, una gaudida sense fi... uns 700m de desnivell d'una forta pendent mantinguda i amb una neu mantega més llisa que un mosaic. Per rematar toca pujar la canal central del gra de fajol gran, i baixar-la parcialment, des de sota del ressalt de roca, això si... força més tard i amb una neu podrida de collons... però quina gaudida!!!

canal central del gra de fajol gran, inici del descens

encarant la canal central del gran!

al cim del gra de fajol petit, s'aprècia part del desnivell de descens ja que per l'altre cara es baixes quasibe 200m de desnivell més... be be be!!!

una bona filosofia.... " els esquiadors de veritat esquien cara amunt"

Per estrenar la Llevantada que millor que una sortideta amb la Tina Bes! sort que un per l'altre ens vam anar estirant i al final vam fer un entreno més que digne tot i que el dia no era gaire bo... la desfundada per obrir la traça amb el metre de neu humida que hi havia va ser curiosa.

El finde arrivaben els meus esparrings, amb companyia i la neu més assentada tocava anar a fer alguna ruta més llarga i sortir del circ de bastiments, una bona travessa, vallter-balandrau-vallter. La "grupetta de la muerte" estava en plena forma, només faltava en crosticheli que estava a la pierra!!

Bueno!! aquesta ha sigut un xic densa pero es que la meva petitona, la GoPro, amb tanta foto i tant de video m'ha tingut bastant ocupat i es que triar i editar tant de material es molt entretingut!!

Salut i metrus!!

Ens veiem a Certascan!

CLAUT 2011. Uns Mundials de Bé.

2011-02-28T12:09:00.008+01:00

Si si... finalment arribaba el moment més desitjat de la temporada, despés de perdre'm l'ultim mundial d'andorra l'any passat per culpa d'un accident que vaig patir competint a Núria pocs dies abans. Aquest any tot anava pel bon camí, i a pesar d'un procés viral que vaig passar tres o quatre dies abans de marxar al final no vaig tenir cap problema per disputar les curses que tenia previstes.

Aterrats ja a Claut, una població petita de les Dolomites Friulanes, sense estació d'esqui i amb un paratge Natural de gran interés com a reclam, estavem davant d'un mundial que es preveia un xic atípic, fora de grans núclis turístics i dels dominis de les estacions l'esqui alpí als que ens tenen acostumats. La tranquilitat del lloc i sobretot el grandíssim ambient que hi havia en l'equip van ser els protagonistes d'un mundial que els que hem tingut la sort de participar-hi no oblidarem mai.

l'ambientillo dins l'equip va ser inmillorable

La primera cursa va ser la d'equips, la qual vaig correr amb en Miguel Caballero. El recorregut: llarg, amb una primera meitat on s'acumulava tot el desnivell, una baixada larguíssima al mig i una gincama final amb molts trams remant amb patinador per acabar a la plaça del poble. Ho podriem resumir amb dues paraules, "Típicamente Friulano", una expressió plena d'identitat i que mes d'un no oblidarà mai més, degut a les grans dosis de patiment i de plaer que hem viscut en aquest petit indret. Pels que no ho hagueu viscut en les vostres carns us fare un resum del que podeu trobar-vos a en una cursa aixi: Sortida per una pista forestal estreta, que en breu es converteix en dues uniques traces, per tant es sortirà a un ritme molt i molt fort i endimoniat per tal de no tenir problemes i no trobar-se tapat. Les pujades majoritariament per bosc; amb la traça molt fonda, en molts casos més de 50 cm, que no et permet fer el clavat de bastó alternatiu ni fer gaire força amb els braços; la pendent poc homogènia, més aviat es un no parar de fer traces directes i llargues diagonals en plà, molt poques voltes maria... amb desnivells mitjos, entre 500 i 700 cada una, en definitiva pujades que trenquen moltíssim el ritme. Pel que fa a les baixades mes del mateix, molt tècniques degut a un terreny calcari extremadament ondulat, ple de caos de roques, dolines, monticles, torrents.... en definitiva un no parar de fer tobogans i canvis de rasant que en endinsar-se en el bosc es converteixen en descensos infernals!! en definitiva un petit paradis per a mi, que et fa treure el millor de tu mateix en cada metre de cursa!! finalment, amb en Miki... que ja habiem fet equip i ens avenim d'alló més be, vam fer una cursa molt bona, de menys a més i amb una 9ena posicio final molt i molt satisfets.

amb el tiki-taka posat des del principi

com sempre... 100% sincronitzats

Un dia de repòs per recuperar la palissa dels equips i tornem-hi!! la crono ens espera!! la Vertical race es una cursa molt curta i agònica, ( i més aquesta que l'han retallat i sols te 550 metres de desnivell!! buff... ) on es tracta de fer una sola pujada cronometrada a GAS DONAT!! per triomfar has de ser molt fort i ràpid, i aquesta modalitat no es el meu fort, pero no desaprofitare l'oportunitat de correr una prova del mundial per no ser un especialista no?? a piancavallo vam jugar tots a "tonto l'últim" i en kilian , la mireia i en pinsi es van endur el gat a l'aigua!! 4 ors!! bua... i una plata i dos bronzes més! estavem on fire!! jo vaig fer un paper discret, 28è pero no vaig pas fer una mala crono, simplement la gent es molt forta i no hi tinc res a fer...

El dia d'esprints, en vistes de les poques possibilitats de classificació que tenia vaig decidir no competir i quedar-me amb en Pinsi a l'hotel i dormir fins tard i fer un entrenillo per reconeixer un xic la prova individual.

Dijous de bon matí, musiqueta i bon rollo, la cursa promet ser tipicamente friulana... no hi ha res millor que estar en la línia de sortida i estar impacient per començar!! Arranquem i tinc un petit contratemps... davant meu el Matteo Edallyn cau i ens enganxem... amb tot plegat ens passa tot el món per damunt i au!! a remuntar toca.... el terreny no es el més idoni pero mica en mica vaig progressant, a la segona pujada ja em col.loco en un bon lloc i a la ultima pujada marco un ritme fort i m'en desenpallego uns quants que tinc enganxats a la chepa... a dalt encara tinc una bona carta a sota la màniga, l'última baixada de quasibe 1400 metres de desnivell. Em trobo sencer i ja des de la primera curva estic extremadament encertat en la conducció, a un ritme endimoniat començo a encadenar salts curves i rasants entre roques i arbres!! com disfruto fent aquesta baixada tant tècnica i complexa!! iiuuujjjuuu!!! arribo a meta i he guanyat un parell de posicions, no ha sigut fàcil agafar a més gent ja que els tenia lluny... finalment acabo 16è. pero amb la sensacio de haver fet una bona cursa en tinc prou. Tambe em començo a sentir alagat quant se'm va acostant gent en l'avituallament de la linia de meta i em piropejen dien-me que m'han vist fer una gran baixada! entre ells un parell de corredors italians que han intentat seguir-me amb les cames fresques i no han tingut collons!! jejejeje!!

el lloc es mereixia un... OLÉ!!!!

just abans de lúltim descens

Molt content dels mundials que hem realitzat tot l'equip, amb un gran nombre de medalles i bons resultats, i sobretot vull remarcar el gran ambient que s'ha viscut aquests dies, hem sigut una piña i crec que ha sigut una de les claus de l'èxit, no hi ha cap altre selecció amb una unitat igual, hem demostrat que sabem disfrutar del que fem i que cada dia fos una gran festa!

Només felicitar i donar les gracies a tots els corredors, tècnics, fisio, skiman, suporters... a tots i cada un, companys!! sous INMENSOS!!!

cada dia va ser una festa... pero imagineuse com va ser 'últim que corria la cervesa...

Salut i Metrus!!

Us deixo un video de la prova individual que impressionant es poc, i un gravat per mi (entrenant) de la meitat de l'últim descens de la prova individual i equips, pa verse matao Paco!! espero k ho disfruteu!

FONTBLANCA - ARCALÍS. Campionat d'Espanya Individual. Llençar la tovallola.... MAI!!

2011-02-14T13:31:00.007+01:00

2a Pujada a Fontblanca

tota la FEEC al complet

Podi Masculí del Campionats d'Espanya a FontBlanca, Andorra
1r MarcPinsach. 2n Pau Costa. 3r Marc Solà.

En el meu calendari el dia 13 de Ferbrer estava marcat amb vermell. Uns campionats d'Espanya sempre es una data importantíssima per tot esquiador i més siguent a una setmana vista dels campionats del món... en definitiva els dos moments clau de la temporada!

Jo ja feia un parell de dies que no estava del tot fi... pero com sol ser normal en mi no em solo posar nerviós fàcilment, i en comptes de menjar-me l'olla o començar a "aixecar la llebre·" ( accio de començar a fer correr algun rumor, molt típic en els brifings de les curses... qui no te un all te una ceba o ha estat lesionat... ) perquè ja hauria set vençut abans de començar, em vaig limitar a deixar de banda cualsevol maldecap i diumenge que surti el que deu vulgui.

A la línia de sortida faltava en kilian, el màxim favorit, i llavors estem el resto... amb unes ganes boiges d'aprofitar l'oportunitat de quedar campió nacional, per davant una cursa de veritat, molt tècnica degut al nombre de canals, arestes, cordes, canvis.... i una neu que estava curiosa.

Només sortir es posen a comandar el pilot en Pinsi i en Caballero, jo previsiblement, a mida que anavem pujant m'anava quedant enrera... amb unes sensacions indescriptiblement dolentíssimes em vaig enfonsant en la classificació, com tots sabeu, el cos i la ment van conectats, i normalment un segueix a l'altre... dons la lluita per no tirar la tovallola i fer el que bonament pogués va ser constant, va haver de treballar igual o més la materia gris del cervell que les cames, els braços i el COR.

A mesura que anava abançant la la cursa vaig anar remontant posicions, no perquè les sensacions milloressin sino perquè em vaig limitar a aguantar, aguantar i aguantar... mirant les espàtules dels esquis en tot moment ja que si hagués vist en algun moment on havia d'anar hagues abandonat segur... vaig patir com no havia patit mai sobre uns esquís... fins al punt que a la ultima pujada feia tortes i quasibé delirava! vaig estar a punt de caure vençut pero vaig treure forçes no se d'on i vaig aterrissar a la meta amb els ulls plens de llàgrimes, no d'emoció sinó de dolor... pero lluny de ser una cursa per oblidar la recordaré tota la vida. La recompensa d'aquesta cursa més que el resultat, 3r que no està malament vistes les circumstàncies de tot plegat ha sigut no rendir-me, que hagués estat més fàcil... pero no! m'he demostrat a mi mateix que el meu límit està més enllà del que creia i aixo es molt bo.

Només em queda Felicitar a en Pinsi! mereixedor guanyador, i a en Pau Costa! que amb el subcampionat s'ha cosagrat com a un Primera línia Nacional!! felicitats! i també animar a un Miguel Caballero que va petar material... segur que hagués fet un súper paper!! ara a pel mundial!! i a un Palomares, que fins al final ha estat allà lluitant amb mi, potser hagués tirat la tovallola... gran part de la meva 3ra posició li dec amb ell!! Nano!! no afluixis!!

Queden poquissims dies pels mundials de Claut! moralment estic intacte, diriem que reforçat i tot. Pero pel que fa al físic no tant... l'estrujada d'ahir corrent estant malalt m'ha deixat planxat... i m'ho he quedat tot per mi: sinusitis, el pit plè de mocs i una gastrointeritis que s'ha sumat a la festa... Pero si no em vaig arrugar diumenge no m'arrugaré ara... a descansar i posar-se bo, que no hem entrenat tant dur per tirar la tovallola a les primeres de canvi!!

AAHH!!!! L'Ski Club Camprodon ha guanyat la classificació per clubs!! Objectiu complert!! SCC Team el millor club d'esqui de muntanya d'espanya!! i amb autoritat!! el doble de punts que el segon... Ouuu Yeahh!!! + info a: http://sccteam.blogspot.com/

Salut i Metrus!!

OPEN ALTITOY 2011

2011-01-31T13:13:00.005+01:00

Després del gran resultat obtingut a Gavarnie, tocava gaudir d'una setmana sencera divagant per Luz St-Saveur i rodalies amb en Miguel Caballero, ¿¿planing?? metros metros i metros.... i el finde tocava correr l'Altitoy! després d'un canvi d'última hora fariem un trueque amb la meva parella i la del Migue, així correriem junts i el Jordi Palomares i el Raúl López farien un equip.

La setmana començaria amb una visita al nostre amic i Guarda del refugi de Gòriz en Joan Maria Vendrell, àlies "Vendri el Punki". Vam sortir de l'estació d'esquí de Gavarnie, dia esplèndid i -15ºC... però al ritme que pujàvem no vam pas agafar fred!! jejejeje amb hora i quaranta cinc ja estavem a la breche de Roland on vam quedar amb el Vendri i el Kiko, per aquelles hores jo ja estava flipant en colors!! la nord del Taillon, el refugi de Serradets, el circ de Gavarnie, la torre Marboré... tot plegat m'imposava una mica, sort del guia local que ens va dur a fer Taillon, cima del descargador, cima del Tobacor i cap a Góriz a reposar forces a la terrasseta amb uns "Huevos con Jamón" i unes birres després de cinc horetes i quasi-bé 2400m de desnivell acumulat! Ens van Cuidar com a dos reis! Ping-Pong, puzzle, internet, telèfon, un sopar de co**ons... Un parell de gotets de vi per fer passar el fred i a dormir al bell costat de l'estufeta!!. L'endemà, sense estres... cap a les 12h ens hi vam posar... de nou un dia esplèndid, amb una pujada llarguíssima fins a la Cima Anónima on ens vam despedir dels guardes per tornar cap a la vesant francès on tenim el cotxe i cap a l'apartamentillo!! dutxeta i migdiada ,que demà SANTORNEMI!!!!

A finals de setmana ja portava un grapat d'hores i desnivell a les cames però encara quedava lo BO!! la gran Cursa Pirinenca de L'Altitoy ens esperava!! Tothom ens posava el cartell de favorits, inclús semblava que ho teníem tant fàcil que per guanyar no ens faria ni falta treure'ns el plumes... però s'equivocaven, aquí l'únic que guanya sense baixar de l'autobús es el Madrid... amb lo cual hauríem de suar la samarreta, i de Valent!!

Recovery food!! "Huevos con Jamón"

Taillon i Brecha de Rolando de de la Cima Anónima

La méteo no va ser gaire bona cap dels dos dies de cursa, i de neu no en sobrava ni un gram, pero l'organització va estar encertada i va saber fer una gran etapa dissabte, amb 2260m positius i un porteig de 300 m+ amb una canal i una aresta de somni, en definitiva un recorregut espectacular. El diumenge pero la meteo es va esforçar de valent per xafar-nos la guitarra i de fet ho va aconseguir, amb nevades durant la nit i una boira espessa es va haver de fer una cursa de 1300m amb esquis, sense uns trams molt tècnics que estaven previstos, pero bueno, dintre de tot ens vam quedar satisfets amb una cursa 100% fora pista. CHAPEAU!!

Pel que fa al nostre paper a la cursa, En Miguel i jo ho teníem clar, volíem tornar a casa amb la Txapela. Només començar la cursa ens vam posar al capdavant i vam intentar obrir forat imposant un ritme fort, a la canal ja dúiem una avantatge còmode, però ni ell ni jo ens vam, relaxar gaire no fos que amb la boira i la neu recent caiguda ens extraviéssim o tinguéssim problemes amb les pells de foca i vam anar fent sense pressa però sense pausa... A l'última pujada l'Oriol Duixans ens anima i ens diu: -caram!!! no aixequeu pas el peu....!!! i jo li dic una frase feta que el Miguel recordarà tota la vida! jejeje ;). "NO DEIXIS PER DEMÀ EL QUE PUGUIS FER AVUI" Al final a meta aconseguíem un ampli avantatge de 14' . El Diumenge altre cop tots a la línia de sortida!! amb els esquis a la motxilla i arrancada corrent per un caminet amb unes fràgils botes de carbono als peus... novament controlant fins a posar-nos els esquis als peus i un altre cop gas a la burra! ens posem davant i començem a obrir forat... un cop arribats a meta mirem enrera, ara si que podem dir que la txapela es nostre!! jejeje i l'hem suat de valent!! pel que fa als altres equips, segons queden els andorrans Joan Albós i Joan Vilana, dos ossos durs de rosegar, seguits per dos francesos de la zona, el Wilfrid Jumere i el Frans Anrigo i els nostres companys d'equip, el Nil Cardona i en Pau costa que s'han quedat a només 20" del podium després d'una segona etapa excepcional on han fet 2ns! i finalment en Palo i en Raúl han entrat 5ns després de tenir problemes tècnics. Molt be a tots!! no ens ho heu posat gens fàcil!

La desitjada TXAPELA!!

Quin gran equip que vam fer els dos junts!!

Sincronitzats en tot moment!!

En resum, no podia pas acabar millor la setmana... de camí a casa escoltant la ràdio el Madrid ensopega amb l'Ossasuna i esta fotent una nevada guapa! a Casa està tot tapat per un bon gruix de neu! per fi s'ha acabat de buscar la neu on no n'hi ha i fer miracles per fer entrenos un xic decents. Ara un merescut finde de descans a casa i la propera cita l'importantíssim Campionat d'Espanya individual a FontBlanca Andorra.

Salut i Metros!!

CRONOESPOT + WCI a GAVARNIE

2011-01-24T17:45:00.002+01:00

Com no, aquests dos últims caps de setmana hi ha hagut competicions, la primera a espot, on se celebrava el campionat d’Espanya de cronoescalada, aquesta modalitat que m’agrada tant... que es tracta de fer una sola pujada traient el fetge per la boca. I la següent a Gavarnie es celebrava la segona prova de la copa del món individual, on em tocaria fer alguna que altre baixada d’aquestes que a mi no m’agraden... jejejejeje!!! ;-)

Per la Cronoespot com que venia de fer un bon resultat a Pelvoux i entrenant per les pistes de Vallter ( que consti que no ho faig pas per ganes, sinó per manca de neu... m’agradaria que quedés clar!!! Jejejeje ) ja veia que les sensacions pujant caramón eren bones em feia un xic menys de mandra de lo normal fer una crono. La cursa va ser lo mai vist, 230 corredors encegats per fer una pujada donant-t’ho tot , i com ja es podia esperar va ser el campionat d’Espanya amb més nivell que he vist mai! No faltava ningú i tothom va estar a un gran nivell. Va guanyar en Kilian Jornet, seguit d’un Miguel Caballero súper en forma, en Pinsi va tancar el podi. 4rt va entrar en Kiko, un guàrdia civil que va donar la sorpresa, seguidament l’incombustible Agustí Roc i el Joan Albós i jo en una lluita gairebé a l’esprint , finalment jo 7è amb un bon crono. Remarcar una 11ena posició d’en Pau Costa! Gran resultat per ell ja que la neu només l’ensuma de tant en tant! I per mi, no m’esperava ni més ni menys, el meu cap ja estava pensant en la propera Copa del Món.

Per fi em retrobava amb italians suissos i francesos que tant em motiven a fer aquestes curses, per les espectaculars batalles que lliurem sobre els traçats d’esquí de muntanya de veritat!

Dissabte classificatòries sprint, aquest cop ja no em van enganxar tant desprevingut, arribo als quarts de final i quedo el 24è, notablement millor que al primer que vaig fer 58è!! Diumenge ens esperava una cursa amb neu dureta, ràpida i tècnica com a mi m’agraden. La sortida es feia en sistema Pursuit o persecució, on anàvem desfilant un a un amb l’avantatge aconseguit en el sprint classificatori, tot plegat una incògnita ja que no s’havia fet mai aixi. Ho vaig trobar divertit i tot, ja que tenies una fila d’esquiadors davant que t’anava retroalimentant a mida que els anaves devorant. Des d’un principi vaig anar fent una molt bona cursa, amb un ritme de pujada fort i que anava a més, els canvis encertat i amb un ritme de baixada fluid, em falta deixar-me anar un xic més, encara vaig amb el cul un xic apretadet... però bueno. El resultat boníssim, inclús millor del que em podia esperar... 11è! I al mateix minut que el 7è classificat! Molt i molt bé! Allà lluitant fins l’últim metre per entrar al Top-ten. L’única nota negativa va ser que vaig ser desqualificat per saltar-me un control de pas. Una llàstima ja que per culpa de retallar una zeta a meitat d’una pujada (quant la neu està dura fora la traça se’n retallen un munt i no passa res) , justament on hi havia un control de pas que no estava ni indicat ni previst, em va avisar però en comptes de recular els escassos 10 o 15 metres que em separaven d’ell vaig continuar fent-li cas a un tècnic italià que hi havia allà i me la van fotre. Una pena, ja que trobo excessiva la sanció donades les circumstàncies confuses que es van donar, una penalització de 3 o 5 minuts hauria estat justa. Em quedo amb el resultat que va ser molt bo, i em quedo del tot tranquil perquè no he fet ni trampes ni res del que m’hagi d’arrepentir . En definitiva, entre tu i jo... 11è no esta malament no? Jejejeje.

Aquesta setmana ja em quedo per aquí en un apartament a Luz-st. Saveur a esquiar amb en Miguel Caballero, pujarem algun dia Gòriz a veure en Joan Mº Vendrell i a fotre uns bons entrenillos de cara a l’Altitoy que es el següent cap de setmana!

Que no afluixi el ritme!!

Salut i Metrus!!

WCI de PELVOUX! La 1ª DE VERITAT

2011-01-10T22:40:00.004+01:00

Aquest finde passat a Pelvoux, una petita estació d'esqui situada al parc nacional dels Ecrins vaig participar a la primera copa del món d'esqui de muntanya,on aquest any s'ha inclos una novetat, i es que el dissabte se celebren unes proves classificatories format sprint. Per fer-vos una idea seria similar a la F1, on amb un circuit curt i tècnic, amb conversions i porteig d'esquis a la motxilla que dura uns tres minuts en total es van fent rondes eliminatòries, la primera contra el crono, passen els 30 millors i llavors a quarts, semis i finals es fan de 6 en 6 i es classifiquen els dos millors d cada serie fins a fer una classificacio, amb la qual es dona una bonificaccio de temps per la carrera del diumenge que va des de 0" el 30è fins a 125" el primer. Una mica complicat tot plegat no? pero k vols, diuen que servirà per donar més espectacle i visibilitat allà on es faci. Es aviat per veure com acabarà tot aixo... de moment fem de conillets d'índies.

Dissabte al matí vaig confirmar el que ja m'ensumava... que em fortien un pal en l'sprint, i es que només veure com anava la penya de folla per aquelles pendents de neu, ja em veia incapaç de fer algu similar. Pero jo com sempre, inmutable, m'ho anava mirant... em poso al portilló de sortida i gas! les sensacions no son dolentes pero falta coordinacio a l'hora de fer els canvis. Jo a la primera ronda ja em quedo fora, vaig fer el 54º, res de nou, el que si m'impressionava era veure en kilian 12è i Pinsi 28è... collons com va la penya.... si res, jo a estirar un xic les cames i cap a l'hotel a descansar. Els que van passant rondes a les 5h de la tarda tenien les finals! a aquelles hores i encara anven enfundats en el mono... sort que feia molt bon temps! s'ha d'anar veient pero aixo no et pot beneficiar gaire de cara a la cursa....

Diumenge a la sortida estava plovent i ens esperava una cursa de veritat, amb els seus 1500 metres de desnivell, amb un recorregut fora pista i majoritàriament dintre bosc, ratoneru com a mi m'agraden. A la línia de sortida quines ganes que tenia que començés l'esqui de muntanya de veritat! La sortida impressionava, era molt plana i es lliscava a mil per hora! i només començar ja ens posavem dins el bosc en un entramat de traçes que s'anaven trobant i creuent, tot plegat impresionava perquè es veia el bosc plè d'esquiadors pujant a saco, semblava la jungla!! jejejeje Durant la cursa em vaig defensar bastant be, pujant anava correcte, baixant una mica mermat per culpa del cordino de la bota esquerra i en els canvis del monton... vaig anar de menys a més i al final vaig fer una cursa bona i per sort vaig esquivar els temuts pans de neu per acabar 18è, que amb l'aplicació de les bonificacions de l'sprint es va convertir en un 20è lloc final. Resultat bo, i més sapiguent que encara tinc molt marge de millora en tots els aspectes! ja començem a agafar el bon toc, pero per més endavant espero tenir un parell de cartes sota la màniga! paciencia i dedicacio... tot arribarà.

En definitiva, el cap de setmana va ser molt positiu, bon viatge, bon ambientillo, bona companyia, bona cursa, bon resultat... a per la proxima!

Salut i Metrus!

ENTRE BE I MOLT BE

2010-12-21T18:59:00.003+01:00

No em puc queixar... per mi, aquest inici de temporada està siguent molt positiu, des que vam començar la setmana passada amb la cronovallter està anant tot sobre el previst. A excepció de la climatologia, que s'està comportant d'una manera extremadament rara, tant aviat neva com plou... i ara mateix estem fotudets de neu, pero anem trempejant com podem!

Primera cursa, la cronovallter, s'ha de dir que va estar be, tant a nivell organitzatiu com de participació, ja que aquest any ha sigut el millor de les set edicions que portem organitzant. Moltes Gràcies a tots els que vau venir a competir i als que vau col·laborar per fer possible la prova.

En les dues cronoescalades que he participat m'he emportat la medalla de xocolata... quart! pero és que en Marc Pinsach, àlies Pinsi, ha estat intractable en les dues cronos, i en Nil Cardona que tambe m'ha fotut la pell fent tercer tambe en les dues. Pero estic content perquè més que la posició es el bon temps que he fet en les dues pujades, i les sensacions, que a part d'anar més perdut (pel que fa a ritme de cursa) que un filldepiiiiii!! el dia del pare... no van estar malament del tot. A cambra d'aze ja vaig veure que el meu coequipier per l'Altitoy en Jordi Palomares esta "ON FIRE" i que si no fos perquè anava amb un bastó a mig gas potser no l'hagues pogut fotre en el tram "tècnic" o tambe dit pedregós.

A part de les curses la resta de la setmana tambe ha estat molt be! Primer anant a fotre quatre crits animant als companys a la Crono del Pas de la Casa! seguit d'una visita a la factoria d'esquiadors de muntanya a l'ermitage de Font-Romeu, que n'hi estan de be allà d'alt! i aprofitant que erem tots allà per fer un stage amb la selecció espanyola, ens vam ajuntar totes les vestioles a puigcerdà, la cosa prometia, i el dilluns per fer-nos passar la ressaca de la cursa vam agafar una bona pajarraca entrenant per Porté-Puymorens, darrera en Pinsi i en Kilian que per si no n'haguessim tingut prou... a la nit, amb l'excusa d'acompanyar a la Gemma Arró, vam fer una pujadeta a la tosa d'alp amb una lluna plena impressionant!

Amb tot plegat he acabat un xic rebentadillu!! pero no pasa res! perquè dijous descansaré fent una prova d'esforç a Sant Cugat... jejejeje! que per GAS no sigui!!

Salut i Metrus!!

OBJECTIVANT PEL 2011

2010-12-02T23:09:00.004+01:00

Aquest any pinta be! m'ha provat desconectar de competis aquest estiu, i es un dels anys que he fet més i millor base d'entreno pensant en l'hivern. Ara com no podia ser d'altra manera ja tenim neu a casa i entrenem a plè rendiment amb els esquis als peus; s'han acabat les bicicletes, els rollers i les bambes fins l'abril! els esquís seràn ara el mètode de transport. Tot plegat fa que tingui moltes ganes de començar! Les dos concentracions als alps s'han aprofitat al màxim!! els que hi eren ja saben de que parlo, de sol a sol direm vaja... mai havia entrenat tant, 25 hores i 18600m de desnivell en 6 dies... els numeros son de record! almenys per mi, segur que hi ha gent que entrena més. Amb la Feec tambe fem trobades per fer un entrenillo i fotre'ns quatre atxassos i tambe un bon dinar en acabat per fer pinya i planificar la temporada.

Per la temporada que comença pel que fa a competis la primera oficial es la nostre crono, a Vallter l'11 de desembre, a partir d'aqui comença un calendari súper apretat! raro serà el finde que no corri, amb la Crono de Cambre d'Aze, Pelvoux la primera de copa del món, Crono a Espot que es campionat d'Espanya de cronoescalada, Derby 3000 de gavarnie segona copa del món, Altitoy... un merescut finde de descans i els dos objectius principals de la temporada, campionats d'Espanya individuals a Fontblanca andorra i tot seguit els Campionats del món a Claut itàlia!! després d'aixo segurament la pocatraça, que sempre s'agraeix correr a casa... Tambe la PIERRA MENTA (les majúscules són perque es la carrera més gran del món) i Certascan, campionat d'espanya d'equips... i paro perquè em canso només d'escriure-ho! buufff!! jejejeje! ja us nire informant de com va anant tot, perquè planificar aqui ajegut al sofà es molt fàcil pero despés s'hi ha de ser!! DONS SOM'HI!!!

Ah! i m'he deixa't l'objectiu més important... "petar" molta neu pols, no "petar" gaires esquís i no "petar-se" el cap... i sobretot disfrutar de cada sortida i cada entreno respectant la muntanya i que ella ens respecti a nosaltres també.

Salut i metrus!

PD: Us deixo un video que vam fer a Tignes tots els companys de selecció aquest novembre! espero que us agradi!

FANATITZAR O APROFITAR EL TEMPS?

2010-10-24T23:26:00.008+02:00

Després de passar 6 dies entrenant, d'acumular mes de 21h. i 15.000 metres de desnivell positiu esquiant a més de 3000m d'alçada a la glacera de tignes amb els companys de selecció, doblant sessió cada dia i aixecant-nos cada matí igual de rebentats que ens n'hem anat a dormir.... aquesta es la questió que em plantejo; som uns fanàtics?? a priori, si!!! Pero per l'altra banda penso que ja que estem aqui concentrats per entrenar... dons que hem de fer? entrenar no! dons d'aixo en dic jo aprofitar el temps...

La veritat es que m'ho he passat d'allò més be aquesta setmaneta als alps entrenant a saco amb els colegues de fatigues, Pinsi, Miguel Caballero, Manu, Mireia, Javi, Izascun i Fermín, que com no podia ser d'una altre manera ens hem destruit fent pells tots i cada un dels dies independentment de la meteo o el cansament, tampoc hi ha hagut mandra alhora de sortir a entrenar a les tardes un altre cop, sigués amb rollers o a correr pels boscos dels voltants, simptome clar de la motivacio que tenim tots per aquesta nova temporada que comença!

Pero no tot ha sigut anar a mil i treure el fetge per la boca pujant les rampes de la glacera de la grande motte... tambe hi ha hagut temps per fer una ultima pujadeta xino xano per xerrar i filosofar un xic... les llàrgues xerrades durant els àpats i el cafè per posar-nos al dia de tot... les sessions de youtube a la tarda per descollonar-nos un ratet.... Ahh!! i una birreta al final del dia per assimilar-ho tot que no falti!

Quines ganes que tinc de tornar-hi al Novembre! i que nevi al pirineu ja !!!

Salut i Metrus!!!

aprofitar el temps?? una imatge val més que mil explicacions meves... jejejeje

DINAMITA!! la metxa ja està encesa!!

2010-10-14T14:52:00.006+02:00

Si aquest matí només llevarme em ve algú i em diu he ha esquiat en condicions a bastiments m'hi hagués apostat el poc que tinc a que m'estava fotent el pal....

M'he aixecat entre rondinades de la meva mare perquè jo no volia anar a buscar bolets... hi he fotut el camp cap a ulldeter mig emprenyat a correr un xic. Pujava per coma d'orri i quant he sortit al coll he vist bastiments i semblava un oasis de neu!!! COLLONS!!!! ja m'he esverat... i tot passant pel coll de la marrana he vist clar que les condicions eren bones per esquiar a la pala de bastiments i he baixat esperitat cap a casa a buscar l'equip d'esquí. SOM-HI!!!!

No m'esperava per res del món poder estrenar la temporada un 14 d'octubre traçant "zetes i esses" a Ulldeter i fent una esquiadeta més que digne, 1200 metrillus de desnivell amb pells, tres pujadetes des del coll de la marrana fins al cim de bastiments amb una neu assentada i bona! i suficient per baixar fent giros com deu mana!! Normalment son els altres que em fan dentetes fent esquiades primerenques, i jo que aqui a vegades a mitjans de desembre encara no he vist més que fred i alguna enfarinadeta, fart de haver de treure'm el mono agafant el cotxe per anar cap a andorra o anar a fer el hamster sota els canons de neu de la masella... Segurament aquesta deu ser si no la primera, de les primeres esquiadetes que s'han fet al pirineu!! QUINA SORT!!!

Nanos!!! aixo ja està en marxa!!! la gent ja entrena a tot tall amb rollers i ja tenen els esquis esmolats i apunt per sortir tant aviat caiguin quatre volves, i d'altres d'aqui res ja estaran als alps en alguna glacera fotent metros com animals!!! Jo ho deixo anar.... " sumando voy sumando vengo vengo... por el camino no me entretengo!!! jajajajajajajaja!!!!

Ah i dilluns que ve cap als alps, concretament tignes, amb tota la tropa de la seleccio a començar a treure carbonilla!!

Saluti!!! i metri!!!

DE LA NIT AL DIA

2010-09-06T09:21:00.003+02:00

De ben segur que els que has estat amb mi aquest estiu ja saben el perquè d'aquest titol, i els que no ho poden intuir fàcilment! jejeje

Si res, aquest diumenge tocava correr la cursa de casa, el duatló, que juntament amb la pedalada territori d'isards que han fet que el meu calendari aquests ultims dies hagi estat encara més apretat, per sort ha sortit tot rodó, si senyor.

Ja el dissabte ja m'ho vaig passar d'allo més be fent el brefing de la cursa, i tota la gent del poble em demanava si corria, i que si guanyaria??!!! carai tu!! quines expectatives que te la gent!! i jo que no tinc gens clar del que em podria trobar el diumenge, em pesaria el ritme de l'estiu? o pel contrari tot aquest curro donaria els fruits?? ja es veurà, pero lo important es que tenia moltes ganes de correr i sobretot passar-mo be.

La Veritat es que encara estic super sorpres de com em va anar tot, les sensacions fisiques van estar be en tot moment i aixo va fer que m'animés moltissim, ja amb la bicicleta vaig agafar el meu ritmillo de anar fent i guardant algun cartuxo per més endavant. A la transició vaig anar rapidissim i vaig sortir ja ben colocat per encarar el tram a peu. Ara es la teva em vaig dir... i ja només començar vaig notar que les sensacions eren boníssimes! i més enmig dels anims de la gent del país!! durant tot el tram a peu vaig anar recuperant posicions a un ritme frenètic fins a col·locar-me 5è!! no m'ho puc creure!! i per tres pics pujant cap al balandrau el méu pare encara m'esperona més, -Va!! que tens en Toti aqui davant! carai en jaume!! com ho viu... em va fer molta il·lusio; pero jo a lo meu, que puder si apreto més encara clavarem algun pisto! jejeje. arribo a la transicio de nou i la gent anima moltíssim!! no sabeu lo que s'agraeix aixo quant estas ja cansat hi has de treure la força i l'orgull d'on sigui!! un cop enfilat a la bicicleta comença el tram més frenètic de la cursa!! som un grupet de cinc o sis, amb lo qual un despiste o un petit desfalliment suposava caure moltes posicions... per allà mig hi teniem en burgues, quin tiu!! jajajaj al plà es va fotre a tirar i quin mal de cames... quasibe exploto!! pero vam aguantar com uns campions i varem fer un ultim parcial espectacular!! i despres d'uns quants adelantaments a l'ultim repetxo en Joan es va endur el gat a l'aigua!! jajajaj impresionant l'ski Club! per l'organitzacio i per el resultat dels corredors,que vam guanyar la classificacio per equips! Toti 3r, Joan 5è, Jo 6è, en pere 11è, roger 24è, Jordi 26è, l'incombustible Pep 35è... tots molt be!!

Després va haver-hi costellada a casa meva amb tota la tropa!! ens ho vam passar d'allo més be!! si es que va ser un dia rodo!! Nois i noies! si ho fem sempre aixi ja podem anar repetint!!

Bueno, ara que ja estic animat segur que ja en farem alguna altra, potser Núria... ja veurem!

Salut i a passar-ho be!!

TORNEM A ARRENCAR MOTORS

2010-08-29T23:55:00.003+02:00

Si, per mi s'ha "acabat l'estiu", un punt d'inflexió important. Amb el gruix d'estiuejants un altre cop a la city de cop la vall es torna un lloc tranquil i sense tantes distraccions i més temps lliure les ganes d'entrenar augmenten exponencialment i el numero de projectes que tinc en ment tambe.

Dilluns primer dia de festa en tot el mes, això significa tornada a la "normalitat", treballar a les tardes i findes lliures! que ja tocava després d'un mes d'agost d'infart!!! el ritme ha sigut frenètic en tots els sentits, no es fàcil treballar en dos llocs a l'hora, entrenar i sortir a fer vida social, tot plegat encabir-ho en 24 h que te el dia durant un mes seguit sense parar te la seva gràcia.

per posar un exemple... mati, si m'he pogut aixecar d'hora, entrenillo d'horeta i mija corrent pels voltants de casa, dutxeta i cap a obriri la botiga (amb la fixed) que a les 10 ja m'espera sempre alguna bici amb la roda punxada... migdia si no m'he aixecat d'hora... penalitzacio! toca sortir a correr al pic del sol amb la calor. Si soc capaç ,menjo alguna coseta i altre cop a obriri la botiga (amb la fixed), a fer de mecànic i vendre quatre bambes només sortir, cap al bareto que ja m'esperen amb el percal muntat, cuinar... servir... en definitiva, "correr". Quant ja estant tots farts sopo una miqueta jo per agafar forces per acabar de recollir. I després de tot aixo en comptes de anar-me'n a dormir, cap als bars, terrassetes i discoteques... jejejeje! que no afluixi el ritme!

i aixo un dia rere l'altre.

Entremig hem fet alguna activitat ben parida perquè si, com anar a fer una pedaladeta nocturna aprofitant la llum de la lluna i una millor companya! i tambe la pedalada amb btt territori d'isadrs... que despres de moltíssim curro ha sortit tot rodó! amb dos paraules IM PRESSIONANTE!! jejejeje

Properament ja farem alguna activitat digne d'estar en aquest blog i alguna compe per treure carbonilla tambe caurà! perquè aixo d'escriure tonterietes d'aquestes no val gaire la pena...

Salut!!

TANCAT PER VACANCES

2010-07-26T22:08:00.005+02:00

Uffff..... ara feia molts dies que no actualitzava el bloc, es deu a que per aquestes èpoques tanquem per vacances! jejejejeje.

Ara des de la cuita del sol que de carreres res... molta feina a la botiga i a casa! entremig algun entrenillo ben parit! i el dia del tour una bona curtidota per l'Ariège amb el pradell, el paillières i Plateau de Bonascre amb un ambientassu acollonant... pero no gaire res més.

Una mica de vida nocturna també... ;p

ah!!! tambe m'he aficionat al món de les "Fixie" o fixed gear bikes! que pels que no ho conegueu, son bicicletes que no tenen marxes, nomes un plat, i el pinyo esta totalment fixat a la roda, amb lo cual no pots deixar de pedalar mai quant la bici esta en marxa, i va sense frens!!. No se ben be d'on m'ha vingut, pero crec que un dia vaig veure un ferro vell que tenia per allà al garatge tirat, el vaig treure de les escombraries de davant de casa un dia que baixava d'esquiar amb en Met. Tenia el dia lliure i fotia una calor d'espant.... i s'em va acudir de arreglarla, total, que m'hi vaig passar el dia enter, a les 12 de la nit encara soldava el pinyo, que el vaig modificar jo mateix aprofitant'ne un de BMX... amb la bici acabada nomes faltava aprendre anar-hi, a priori semblava fàcil, pero només sortir del garatge que fa baixada m'en vaig donar compte que no, "quin marron! " es un altre rollo aixo d'anar sense frens! mare meva! Si res.... com es fa en aquests casos... vaig tirar del YouTube! jejejeje quatre videos per veure la tècnica i inflarme un xic el cap. Que ben parit que es aquet mundillo, estan xaladissims, es com una religio. A mi m'ha enganxat de tal manera que ja fa gairebe un mes que ni toco el cotxe... camprodon amunt, vilallonga avall, molts dies faig 30 Km amb ella, inclus a la nit, quant plego de currar del bar, pujo a casa amb la llum de la lluna! Amb el que m'estalvio de gasolina ja m'estic muntant una Fixie nova i de veritat.

Diga'm boig! pero esta causant sensacio per camprodon, de moment soc l'únic pero algu més s'hi aficionarà segur!

El meu nou vehicle.

Salut! i Fins aviat!!

AMB MÉS PENA QUE GLÒRIA

2010-06-25T12:24:00.007+02:00

Després de dues setmanes genials a Cerdanyola del Vallès fent el curs de formació del Grup de Rescat de Muntanya de Bombers, el GRAE, que en el meu cas parlem sempre dels bombers voluntaris de Camprodon, només em faltava acabar de passar l'habilitació, que amb el curs aprovat amb èxit, constava d'una prova de coneixements tècnics i de territori, una de resistència física, una prova d'esquí de muntanya, una d'orientació i per últim la d'escalada, que constava de dues parts, un V+ semiequipat amb bota rígida i un 6b d'escalada esportiva.

L'història ja feia temps que durava... uns tres anys aproximadament, despres d'iniciar el proces fins a tres vegades diferents i quedarme sempre a mitjes, i no pas per culpa meva, (la primera no vaig poder fer la ultima prova a causa d'una lesio que em vaig fer just abans, i sem va prometre que s'em faria un altre dia... que no va arribar mai.) finalment aquest cop semblava que hi havia intencio d'acabar-lo.

Curs aprovat amb èxit, habilitacions superades amb nota excepte l'ultima subprova d'escalada, el 6b, que no es que sigui un nivell d'exgigència molt alt pero en el meu cas, que portava més de dos anys sense escalar, com era lògic em va superar, tenia dos intents per encadenar-lo, em vaig fotre dos pinyos i cap a casa. Una llàstima, ja que jo he escalat grau de 6c, i estic segur que amb un parell de setmanetes anant a tibar-li faria el 6b sense problemes, pero es que amb lo ràpid que ha anat tot (cosa realment rara) no he pogut preparar-m'ho de cap manera.

Es una pena, perquè em feia molta il·lusió, i despres de tres anys donant voltes per tot catalunya que si fent proves per aqui i per allà... que si cursos i alguna pràctica... ja tenia la mel a la boca, pero bueno! em quedo amb lo bó, les experiències i la sort que ha sigut fer el curs de formació i les habilitacions, i els moments que he compartit tant amb professionals com amb voluntaris.

Per cert! Aquesta revetlla de Sant Joan a Camprodon ha sigut "en Tierra Hostil"! A la matinada es van encendre tres containers simultaniament, resultat: dos cotxes xamuscats i una intervenció in-extremis...

Si es que es ben parit per si mateix fer de bomber i estar al servei del que pugui sorgir...

Apasiau!!

penjat de la grua de l¡helicopter

una gran experiència la de fer de rescatador!

Tot el grup al complet! quina experiència tant gratificant

Sondatge minuciós a boí taüll

desenterrant el "ferit"

Fent rescat en "spele"

Rescat en camilla de paret amb Portor

Evaqüant en Leoneti d'un barranc amb contrapesista

PER TREURE'S EL BARRET

2010-06-06T23:57:00.002+02:00

Després de passar dues setmanes a la capital, fent entrenillos d'una horeta corrent per Parets del Vallès, que macu ho es, pero molt planer pel meu gust. El divendres només arribar tinc un delit per fotre un entrenillo com deu mana... a les nou de la nit em calço les bambes i enfilo cap a abella, poso el ritme de creuer, que a la Wikipèdia significa "viatge comode, de plaer..." pero collons! si vaig volant! amb 50' he anat a girar a pla de Satlla!!! deu ser que aixo de fer de llebre per terres del vallès i l'aire de la Pobla de Segur m'ha provat.

Dissabte fa un dia esplèndid i al mati sortim amb mtb tres companys de fatigues, en Pere Plana en Pau Costa i un servidor, son les 9h, un xic tard pero que vols... es lo que passa quant planifiques la ruta la nit abans en un bar fent birres. La Volta ès de les que curteixen, llarga, tècnica, amb alçada... al final set hores pedalant a ritme de no torbar-se per les cantonades amb 3200 m de desnivell positiu i km no ho se... pero un munt! hem arribat a les 4 de la tarda fets papilla pero alucinant!

La ruta pels que tinguin ganes de fotre's una bona matxacada disfrutant de valent: Sortida de Camprodon cap a Mollo, Espinavell, Pujada mortirolo fins a coll de Siern, baixada per corriol IMPRESIONANT fins la preste i enfilar cap al coll de roques blanques i pla guillem per la pista pedregosa i interminable per baixar fins el refugi dels estables del Canigó, una trialera infernal que encara et matxaca més el ja maltret cos... i l'únic "premi" de la ruta la baixada fins a Prats de Molló, una pista rapidissima d'uns 20 km per baixar a tumba abierta!! jejeje pero un cop a baix el millor que podem fer es una parada tècnica a la boulangerie a repostar un xic abans d'encarar la ultima pujada a la Torre del Mir, i un cop a coll d'ares tornem cap a Camprodon.

Diumenge tenia previst anar a correr amb en kilian de noucreus a coll d'ares, ja que aquests dies esta trencant tots els motlles fent la travessa als pirineus corrent en vuit dies, algo que es per treures el barret. Pero una inoportuna tempesta elèctrica de bon mati ha fet que modifiqués l'itinerari previst per la carena, per un una mica més baix seguint el GR-20, pero que es igualment impressionant. Es que ni el mal temps el pot parar a aquest nano! es un prodigi! el que està fent es superb en tots els aspectes. Em sap un greu terrible, ja que en tenia moltes ganes, em feia una ilusio terrible... pero no ha pogut ser, era logisticament molt complicat anar cap a la zona on ha passat. Una altre sera... alguna altra proesa fara...tingues tant segura la loteria!

A correr que no ha estat re!!

Salut i KM!!

ARRENCADA DE PRINCIPIANT

2010-05-30T18:54:00.002+02:00

Iep!!! ara feia dies que estava "desconectat"! i es que ho necessitava, un descanset va be a tothom. Tot i que ja m'havia marcat uns petits objectius per aques estiu, algunes carreretes i tal... m'he deixat correr aixo de comprometre-m a seguir un calendari de carreres de muntanya, ja que aquests ultims dos anys m'ha passat factura el fet de encadenar temporades, m'he passat l'any fent puja i baxes i perdent la meitat de la temporada, amb lo cual havia de fer un cop de cap... i aixo he fet, i com no podia ser d'una altra manera m'he quedat amb la meva passio, l'esqui de muntanya.

Aquest finde he fet la primera de les curses que m'he proposat fer aquest any, ja que em venia de gust correr alguna cosa ara al juny i mitjans de juliol, La CARAMON es una competi vertical, amb 1300m de desnivell positiu, on només compta la pujada, amb lo qual es menys dura, ja que les baixades en competicio és el que mes "casca" el cos.

El dissabte al mati he enfilat cap a la vall de Boí, tot solet, a mig dia ja estava a Pont de suert, platot de pasta en una pizzeria, cafeto veient la F1, i llegideta de diari per pair i fer temps fins a les 16:30, hora de la sortida. Carai quin Nivellarro k hi ha! esta ple de "patas negras" i un collo de penya, tots fan cara de famèlics, secs com estelles, depilats, rostits del sol i equipats de dalt a baix... per rematar-ho em diuen que nomes sortir del poble es fa tap! Uff... jo que venia a provarme ja veig a venir que tocara patir... Només sortir em coloco davant per evitar problemes, a l'entrar al corriol es posen a davant dos o tres que no conec de res, el ritme, sembla que anem a collir bolets! jejeje.... al primer lloc on sortim en una pista forestal passo a davant de tot i em foto a tibar, Carai! si em trobo de PM! dons gaaaaasssss! de seguida ens quedem un grupet de tres, l'oscar roig, en Joan Freixa i Jo, al tram mig de la carrera, el més dret es posa a tibar en Joan, moment on cuasibe em despengen, pero res... jo a la meva, i vaig aguantar el ritme be. a la part alta agava la davantera l'oscar, aixo si, sempre, els tres formant un grup compacte, inclus a trams anavem els tres de costat! Ja a dalt pujem per una carena, amb un seguit de lloms que no et deixen veure on vas ni on s'acaba, i ens diuen: -Falten 100m!! ja hi sou!!- Jo anava "Be" ja m'enteneu... i aixeco el cap i veig un cim que esta encara una mica lluny, hi ha una baixadeta abans, just tal com m'avien explicat abaix, em guardava per fotre l'atxasso en aquella ultima pujadeta, i de cop, merda! a 50 m veiem la meta! jo anava el tercer... i l'oscar que ja marcava un ritme molt fort ho tenia molt be, i ni jo ni en joan el vam poder passar-lo, vam entrar junts un rera l'altre... uns 55' vam rebaixart ampliament el rècrd de la prova, i en arribar a dalt els tres ens vam felicitar per la gran Batalla, ho vam donar tot, i tot i aixi vam quasibe empatar! molt guapo.

De fet Estic contentissim de com va anar a la cursa, vaig fer un resultat que no m'esperava. M'ha anat molt be no tenir pressa en adaptar-me al correr i no forçar la màquina. Ara ja tinc ganes de correr la cuita del sol, que es una carrera quasi idèntica, pero que m'afavoreix un xic ja que es puja amb pals, i jo soc especialista en aixo... a veure com va...

+info d la cursa a http://caraamon.cat/

Salut i KM!!

A TRANKES I A BARRANKES

2010-05-13T22:49:00.003+02:00

Jo ja donava per fet que despres de l'ultima cursa deixariem els esquis per agafar els pantalons curts i assolellar-nos un xic amb bicicleta... i ens ha sortit una primavera rebel! Un fred que pela, pluja cada dia i neu a muntanya! la cota en ple maig estava a casa meva a 1100m! i pensar que hem estat tot el novembre resant perquè ho fés i no hi havia collons... ni aixi m'he tornat a posar els esquis, ja feia dies que tenia en ment penjar-los a Verbier. Dit i fet!

Han sigut pocs els dies que ha fet bo, i no he tingut gaires oportunitats per fer una rutilla en condicions per estrenar la bici nova com es mereix. Pero segur que cau aviat, ho necessitem (els dos! jejejeje). Esquivant les tempestes hem anat sortint casi cada dia, una mica de MTB... una mica de RUNNING.... un xic de ROAD.... pero amb més pena k glòria, fisicament em trobo SÚPER be! pero el temps no ha acompanyat! m'han enganxat plogudes, ventades, nevades.... i com no... el catarro tambe s'ha afegit a la festa! "Al mal tiempo buena cara"!

Avui mentre entrenava pels cims d'Abella m'ha enganxat una tamborinada d'aiguaneu amb vent i calamarssa, res de l'altre món, i quant ja estava fora de la tampesta m'ha vingut al cap:

-Buff... aquesta ja l'hem passa't, que guapo que a sigut! ara... necessito bon temps ja! solet al mati per forte un bon entrenillo i al migdia estarracarme tranquilet a veure la muntanya del giro que aquet en "vino" amb els italians del Liquidgas tindrà feina... -

Tambe haig de dir que tantes hores de pluja han donat el seu fruit. Massa temps a internet i massa temps per rumiar i clar... jo ke volia agafar-me l'estiu amb "calma" ja m'he apuntat a tres carreres, de moment...

29 de Maig la "Cara amón" una cursa vertical a peu. http://caraamon.cat/

12 de Juny, la "Cuita el sol" una milla vertical amb molta història! http://www.cuitaelsol.org/

19 de Juliol l'Olla de Núria, una carrera espectacular, a casa i amb molt de nivell ja m'enteneu.... "$$$$" jejeje http://www.unioexcursionistavic.org/seccio/detall/34/cursa-olla-de-nuria-2010-informacio-addicional

Si res... Pas a Pas!

Salut!

PDG! Final de festa!

2010-04-29T00:00:00.014+02:00

És per aquestes alçades de la temporada, quant a baix ja fa caloreta... quant la neu es transforma... quant les cames començen a semblar de fusta despres d'innumerables entrenaments i competicions... quant "sembla" que la temporada ja està matada i tot el peix ja està venut... És en aquests moments quant es més dificil no tirar la tovallola... És en aquests moments on s'ha de tirar de passio i orgull, de ganes de triumfar... És en aquests moments on un ha de saber apretar les dents i no deixar-se anar... perquè en aquests moments es quant tenir un objectiu clar et dona ales, i l'únic que t'importa es dirigir cada bri d'energia que et queda per aconseguir una meta... quant tens la convicció de que has fet tot el que has pogut, que t'hi has deixat la pell, que has fet els "deures", i que saps que el teus companys han fet el mateix... es llavors quant sents que hi ha una complicitat, un vincle ens uneix, i aixo encara ens fa més forts! Ara per davant només queda una travessa de més de sis hores entre pics i colls que posaran a prova els nostres límits. Les ganes de donar el millor d'un mateix fan que aquest cami passi volant i sense donar-te'n compte ja estiguis a la meta... Es allà on t'inunda un sentiment de satisfaccio i d'alegria, et sents realitzat en tots els sentits... I t'adones que el que hem aconseguit tots plegats es fruit de molt d'esforç i dedicacio... Es llavors quant reflecciones i comprens que res del que ha passat es per casualitat.

Gràcies Pinsi, Gràcies Kilian, Gràcies a l'equip tècnic, als amics, a la familia, a l'afició, a la gent que fa possible la carrera... per no deixar-me'n cap. Gràcies a TOTHOM!!

les nostres cares ho diuen tot...

Dit lo dit... us fare cinc cèntims de què es tracta aixo de la Patrouille des Glaciers. Juntaments amb la Mezzalama i la Pierra Menta forma part del trident de súperclàssiques de l'esqui de muntanya; tant per la seva història, com pels seus recorreguts, per l'aficció i per mil i una raóns que les fan tant especials!

En aquesta edicio, la prova era puntuable per la final Overall de la copa del món ISMF, pel que fa a l'equip format per la FEDME en Kilian Jornet, en Marc Pinsach i jo mateix que li feiem de gregaris ja que en Kilian sortia com a guanyador de la Copa del món individual i amb opcions encara per l'overall, que suma tambe les proves d'equips. Dons està clar! sumar tots els punts possibles!

Des del campionat d'espanya d'equips ja vam començar a posar en marxa la maquinària, preparant-nos especificament per aquesta prova ja que consta d'un recorregut llarg i exigent, amb 55 km i 4000m d+. Es realitza en equips de tres i s'ha d'anar part de la cursa encordats. Se surt a les tres de la matinada, corrent amb bambes ja que no hi ha neu des a la sortida. Enmig hi ha grans trams on s'ha d'anar remant en pas patinador... amb lo qual s'ha de ajustar la rutina a les possibles exigències de la cursa.

Amb el volum d'entrenament ja fet a casa marxem cap als alps a ultimar els preparatius, ens trobem els tres i amb el cotxe ens plantem a chamonix, pero abans passem per casa el gignoux, a que li tunegi la bota al Kilian per tal que no li molesti els seus maltrets maleols!

Començem fent alguns reconeixements sobre el traçat de la cursa i fem les primeres incursions en alçada per tal de aclimatar... per tal de relaxar-nos i gaudir d'una zona magnifica per esquiar i fer cuatremils ens dirigim a Saas-Fee, un petit zermatt, que amb els seus cotxes elèctrics i els seus telefèrics el fan un lloc ideal.

Després de pujar algun picatxu guapo i algunes pràctiques amb les cordes ens ajuntem amb el resto de l'equip: l'Oriol Duixans, l'Arnau Anguera, el Marc Fernandez i la Mireia Miro, que juntament amb el Putxi i el Carlo ens faran d'assistència, ja que en una carrera aixi, els preparatius son molt mes complexos. La bona feina feta en aquests àmbits ha sigut la clau de l'exit.

Arribats a Zermatt, lloc d'inici de la travessa, ja es respira un ambient immillorable, està tot volcat en la cursa, i el desplegament de l'exèrcit es dantesc. Després dels pertinents controls de material i els ultims detallets de la preparacio ja estem apunt per donar-ho tot.

A les 3h del mati ja estem apunt pes sortir. No hi ha nervis, només ganes de deixar-nos la pell.

Zermatt, els frontals, la Lluna plena, la nord del Cerví... un moment de somni.

No ens n'adonem i ja estem ficats en carrera, i de quina manera! arribant a shonbiel, ens espera la Mireia, ens diu que anem segons, una sorpresa ja que estic inmers en el meu món, som jo i el que il·lumina el meu frontal. A la Tete blanche el Pinsi emocionat no dona crèdit al que està visquent. Amb els primers rajos de llum arribem a Arolla volant sobre els esquis, es el punt intermig de la cursa, rebem de nou assistència, arranquem amunt cap a Riedmatten i ja es de dia, mils de persones que han sortit abans que nosaltres formen una prossessó dantesca. Pero entre la multitud divisem un equip en concret, son els italians que marxen en la segona posició, l'últim va un xic tocat, i nosaltres estem pujant igual que animals... de sobte sento un formigueig, es una pujada d'adrenalina! estem davant de l'oportunitat d'aconseguir algu molt i molt gran, "Vamos... de liarla Parda!". A dalt del coll les diferències son mínimes, i ara toca baixar a les "calderes d'en Pere Boteru", un corredor de pedra llisa i gel, seguit d'unes trinxeres de neu que t'arriben a les aixelles consequència del pas de mils d'esquiadors per un pas estret... de seguida esquis als peus i baixada infernal, grans banyeres de neu dura i passos obligats trinxadíssims del pas dels esquiadors, tota una gincana d'obstacles. Ens trobem en la presa de Dix, un flanqueig interminable, que posarà a prova la nostra destresa i resistència, es un dels punts més durs de la cursa, i on si no vas a l'idea o tens una petita crisis es perd un temps preciós... és en aquesta zona on una patrulla de veterans suissos formada pel campio del món individual del 2004 el Rico Elmer ens passen, juntament del Swiss team 2.

El coll de la rosablanche es l'escenari de les lluites més èpiques, degut a la seva duresa.

L'ambient a dalt és increible! el resso de la cridoria per les parets del corredor fan d'aspiradora i t'estiren cap amunt.

Quant a la barma encarem la mitica pujada a la Rosablanche estem emparellats amb dues patrulles on a cada una hi ha un antic guanyador d'aquesta prova. La lluita és aferrissada, ningu dona el braç a torçar, i a aquestes alçades l'exigència i la duresa de la la prova son inhumanes. Enmig d'anims passem la rosablanche en quarta posicio, ja només ens queda l'última dificultat, la pujada al coll de la Chaux, l'arribada és aprop, i la multitud de gent que s'amuntega als costats de la traça oferin-te menjar i beure i donan-te un suport incondicional fan que donis tot el que et queda. El final s'acosta, l'última baixada es molt i molt ràpida, sense donar-nos compte ja estem a l'asfalt de Verbier! hem lliurat una gran batalla, fins al final hem estat allà davant, lluitant per les places d'honor. Al final 4rts, aquesta medalla de fusta val el seu pes en Or!

Els darrers metres correm pels carrers de Verbier, mils de persones ens aclamen, ara si que estem al final del cami! la sensacio es indescriptible, PELL DE GALLINA.

Amb els ulls plens de llàgrimes creuem la linia d'arribada, no ens podem creure el que acabem de fer, intentem assimilar-ho, pero és impossible.

La temporada ha acabat! tots en teniem moltes ganes, l'any ha sigut molt dur en tots els sentits, i no el podiem acabar millor, firmant un resultat a lo gran, deixan't un bon gust de boca, que de ben segur serà un incentiu per començar amb força la següent!!

Ara una miqueta de Platja per assimilar-ho i lo següent Bicicleta i Running a tuti plen!

Salut i Pells! ai no... ara Pedals! jejeje.

PREPARATIUS PER LA PDG

2010-04-19T22:05:00.003+02:00

Aquests ultims dies han estat d'infart! començant per la setmana santa, ja se sap, a camprodon hi ha una gentada que fa por... i amb tantes coses a fer al dia li falten hores!! al mati entrenillo, dutxa i a quarts d'una al bar, pamtomates a tot tall! dinar amb un salt, a les 4:30 obrir la botiga i a vendre xubasqueros!! a les 8:30 tornem-hi al bar que ja m'esperen! buff... quant hem recollit sopar un xic, dutxeta i ben arrecladet cap als pubs hi falta gent!! (de dormir no cal que en parlem si de cas...) I aixo copiar pegar tots els dies del santissim pont!

A Madonna uns merescuts tres dies de "relax"...

Pero a la setmana seguent ja tenim en pinsi encigalat al màxim per fotre un parell d'entrenos com deu mana... el dimecres començem amb un entreno 100% patrulla, sortim corrent pel cami vell d'ulldeter amb els esquis i botes a l'esquena fins l'estacio, allà l'unic que hi ha es boira i fred... pero no ens arruguem i fotem tres pegues a Bastiments, en total 2900m de desnivell amb un temps de gossos. L'endema tornar-hi! el dia està millor,, pero no passa el mateix amb el cos... ja m'enteneu. Cauen 2300 de bona neu i bones pales! ...un dia de "descans" i dissabte tornar-hi! dia esplèndid, ens inventem una ruta de mil co**ons! cap a l'infern, comamitjana, freser i bastiments! 2400m d'esqui de muntanya en estat pur!

En resum, hem suat la cansalada de valent! una setmaneta amb 10000m de desnivell.

Els deures estan fets, les sensacions son molt bones, els ànims intàctes i la millor companyia per afronatr un repte d'aquesta alçada! Ara toca disfrutar, i de ben segur que tot surt be!Verbier ens espera!!

Salut i metrus!!

WCI Madonna di Campiglio (ITA)

2010-04-12T11:38:00.003+02:00

Estem a la recta final de la temporada i les oportunitats s’esgoten, es ara quant ens ho juguem tot a una carta. Despres de l’accident he fet mans i mànigues per no perdre pistonada, i he entrenat molt i molt dur per a recuperar la forma. Des del retorn a la competició les sensacions han estat molt bones, i els resultats acceptables, aixo sumat a que a final de temporada la gent ja arriba amb les forçes justes m’han colocat com a possible company d’equip en la PDG amb en Pinsi i en Kilian com a equip de la seleccio espanyola en la final de la copa del món... a la vista nomes quedava l’ultima carrera de copa del món individual on es decidiria entre el Miguel Caballero i jo.

Marxem cap a Madonna! Lloc conegut, allà em vaig destapar com a corredor internacional al 2007, vaig guanyar-hi la copa del món sub-23 i una 6èna posicio en la general! Quins bells records...

tot l'equip!

L’ambient i el lloc inmillorables, la cursa: tres pujades i tres baixades entre “canalinos” i faixes de roca dolomitica! Tot plegat 1950 m de desnivell positiu acumulat en cents de voltes maries i esglaons per canals! El premi pel guanyador... un Fiat panda! I els preciats punts de la copa del món, tot plegat fa que s’apleguin més de 400 corredors amb ganes de donar guerra!

“Tuto a posto! GO!” Només de sortir em dono compte de que encara estic un xic verd, el ritme frenètic de copa no es el tiki-taka que porto jo... pero no ens posem nerviosos i anem fent, mica en mica començo a remuntar posicions i en arribar a les primeres “zetes” ja em trobo com a peix a l’aigua. Començo a atrapar algun francès i algun suis, la cosa comença a pintar be! I ara ve el temut “canalino” de baixada... jejeje es la meva! Quatre salts i quatre derrapades i ja he guanyat cinc o sis posicions. Cada cop costa més guanyar posicions, pero jo vaig mantenint la progressio i ja començo a estar en un grupet de grans correrdors. Una ultima pujada acaba de marcar les diferències, tot i no tenir aigua en tota la cursa degut a que se m’ha congelat el tub del camelback aguanto be i esquibo la temuda pàjara després de 2h a revolucions màximes arribo a la 19ena posicio, no està malament pero lluny encara de les meves possibilitats.

La Mireia es va quedar a molt poc de la glòria... 2na a un minutet!

el petit Pinsi a l'estela del gran Perrier... qui tingués fotos aixi!

Kilian i Troillet ja comandant des d'un bon principi.

Jo començant a engegar la maquinària

Finalment la balança es decanta a favor meu, la responsabilitat de fer de gregari al Kilian per poder guanyar l’Overall de la copa del món ISMF es gran, pero aquestes dues setmanes que queden ens centrarem al 100% per preparar aquesta peculiar prova tant dura com complexa.

Salut i metrus!

POCATRAÇA

2010-03-29T14:28:00.007+02:00

Pinsi,Toti,Poma i Kilian

Feia dies que no ens veiem, i encara més que no competiem junts! el temut equip Toti-Poma es tornava a ajuntar per el campionat nacional d'esqui de muntanya. Aquest finde tocava la Cursa "pocatraça" una clàssica del Centre Excursionista Olot. Com es de costum, amb un recorregut sempre inèdit, ha estat a l'alçada dels millors itineraris pirenaics.

El recorregut, constava de 1700m+ amb quatre pujades: la primera a la feixa, la segona al collet que hi ha entre el pic d'eina i noufonts, tercera amb una canal força llarga al pic de noufonts i l'ultima al coll de noucreus.

Kilian-Pinsi, Manu-Topo, Vendri-Pau, Caballero-Raul, Gaston-Sadurni, Vilana-Palomares... i una llarga llista de noms coneguts... l'espectacle està garantit! Jo ja pujant al cremallera tinc els nervis a flor de pell, tot i que després de tantes i tantes carreres no em sol afectar res, hi ha dies que son especials i aquest ho es per moltes raons.

Ja des d'un inici els favorits Pinsi-Kilian agafen la davantera, amb el permís den Vendri, que ha fet una sortida punki i anava tot sol uns metres endevant de la resta! jajajaja quin animal! tot darrera una colla d'equips que despres de la segona pujada ja s'ha fraccionat, quedant-nos el miguel i en Raul i en Toti i Jo, que hem estat lluitant aferrissadament tota la cursa a l'estela del primer equip. Després d'uns quants paixings a l'última pujada l'equip de la guardia civil ens agafa uns 30", a dalt ens animen a caçar-los, pero jo se que no serà fàcil, la neu està dura i llisa, i la pala es molt franca, amb quatre derrapades ja som abaix, entrem per dins el tubo, que ja es més "ratonero" i amb quatre maniobres fines de seguida els tenim a vista! queda molt poc! apretem les dents aconseguim atrapar-los just a l'arribada en un patinador in-extremis. Ens ha faltat un suspir. Al final 3rs a només tres minutets dels guanyadors, un molt bon resultat.

Resultats:

http://www.skimountaineering.org/RESULTS/2010/2010_03_28_Poca_Traca_CE_Equipos.pdf

La primavera ja es aqui! la neu va marxant, fa caloreta i ja duem un munt de metros, Per encara que costarà... hem de mantenir la motivacio i seguir esquiant per arribar fort a les dues darreres proves de la copa del món. A veure si podem salvar la temporada amb un bon resultat a la PDG.

Salut i Metrus!

RETORN AMB ÈXIT AL BASSIERO

2010-03-23T17:48:00.005+01:00

Ara si que si! feia temps que la buscava i sempre em quedava a les portes, quant no era un all era una ceba… pero al final ha arribat la victòria. No es que no estigui content dels resultats obtinguts ultimament, pero guanyar sempre es més difícil i alhora més gratificant. El valor d’aquesta cursa es més que res personal; ja que arriba tot just tres setmanes despres de patir una lesio, aixo em sorprèn i alhora em dona molta confiança per afrontar les següents curses. Sort n’he tingut d’en Nil, que m’ha animat a correr amb ell, i que ha respost com un veritable campio tot i la seva joventut, es júnior encara... però aixo no ha sigut inconvenient per aconseguir ser campions de catalunya, dominant la cursa de principi a final.

+ info i resultats de la cursa: http://bassiero.blogspot.com/ i http://sccteam.blogspot.com

Encara queda la recta final de la temporada, que encaro amb ganes de salvar els mobles, ja que la desafortunada caiguda m’ha impedit correr els mundials d’andorra i la pierra menta, les dues cites més importants de la temporada, una pena… pero encara queden algunes carreres bones.

28 de març la pocatraça a núria, que son els campionats d’espanya d’equips que corro amb en Toti, intentarem plantar cara a l’equip estrella Kilian-Pinsi, que son els favorits.

+ info: http://www.ceolot.cat/pocatra%C3%A7a/pocatr-1.html

11 d’Abril, final Copa del món individual a Madona di Campiglio, Italia, es Trofeo dolomiti di brenta. +info: http://www.sportcampiglio.com/

21-25 d’abril, clausura de la copa del món amb una la gran clàssica. La Patruille des glaciers, una súper cursa amb equips de tres, que va de Zermatt a Verbier amb uns 4000 metres de desnivell positiu. +info: http://www.pdg.ch/index.cfm

Salut! i metrus...

VALLTER - PUIGMAL - VALLTER

2010-03-18T17:44:00.014+01:00

Com havia dit a l’entrada anterior... “lo prometido es deuda” aquí en va una d’aquestes que fan patrimoni! Travessa Vallter - Puigmal - Vallter.

En aquestes ocasions s’ha de ser matiner, a les 6 del mati ja enfilo cap a Vallter, encara es fosc! Quina mandra... però el trànsit de catradio m’alegra el dia; a la city aquestes hores ja hi ha retencions!! I jo que he de vigilar de no atropellar cap feram... es ben be que ens queixem perquè volem...

Al xalet ja m’esperen dos bons companys de fatigues, en Jordi Serra alies “Serrutxo” i l’Edu Baro. Fa un xic de vent, però la temperatura es agradable, la neu està dureta i ràpida i no haurem d’obrir traça. Les condicions son perfectes, ara ens toca a nosaltres disparar i no fallar.

Sense pressa però sense pausa passem pel coll de la marrana i anem direcció tirapits seguint el clàssic gr-11 que va a Núria. L’estació encara no està oberta i nosaltres ja enfilem cap al Puigmal. Passem pel cim, 4 fotos, una mirada cap a bastiments -...collons que es lluny!- I avall un altre cop; a Nuria, parada tècnica, un parell de coke’s i amunt altre cop, portem tres hores i mitja, anem bastant follats... la pujada a Noucreus no enganya, i l’Edu agafa mig tortell i es va quedant enrere... –tu tira!! Que vas just de temps!- em diu en serrutxo. Continuo tot sol, i sense treure’m les pells de foca fins a tirapits avanço força ràpid, quant me’n dono conte ja soc a Vallter. Estic content de les bones sensacions que he tingut avui, aviat estarem apunt per tornar a competir a tope.

La ruta en números: uns 3220 metres de desnivell positiu, 33’1 Kilòmetres, 8 pujades, un temps de 5 h 10 min, 6’5 Km/h de mitja i 85km/h de màxima.

Després d’uns dies d’estires i afluixes, amb aquest entrenillo ja torno a agafar confiança i ja comencem a estar força recuperats en tots els aspectes. I tot això amb un plac de temps raonable. Sense oblidar els ànims que en tot moment he rebut i la feina feta pels especialistes.

Salut i metrus!! ....i pells i bona traça!!

"BYE BYE PIERRA" ........VEREDICTE FINAL

2010-03-09T18:24:00.002+01:00

Des de la nit del dissabte 27 de febrer a la segona baixada de la cursa de Núria que ha anat tot molt depressa...

Una caiguda... una visita a l'hospital comarcal... unes plaques "netes"... dos xutes de calmant... cap a casa a passar una nit per oblidar... un parell de dies anant de malament a pitjor... disputes per que em fessin un TAC... els campionats del món d'andorra a 4 dies vista... en definitiva moments dificils de digerir, que amb l'ajuda dels amics i la família hem trempejat be.

Cegat; ...per una ràpida millora el cinquè dia ...l'informe previ del TC Dorsal que descartava fractures o desplaçaments ...la visita al fisio ...els medicaments ...l'euforia ...les ganes de tornar a la normalitat... fan que el divendres em calci els esquis per tornar-los els ànims als companys de seleccio a Andorra.

Em trobo be! despres de un parell d'entrenos per Ulldeter esquio amb relativa normalitat, noto algunes petites molèsties en les baixades amb neu dolenta, pero veig la llum al final del Túnel! es just pero veig clar anar a la Pierra.

Nomes alguns dubtes m'entervoleixen; ...falta el resultat del TC ...rebo alguna trucada que em demana tranquilitat i precaucio ...la federacio em demana l'alta del metge ...canvi d'equip, tot aixo a nomes tres dies de marxar!!!

Dilluns, dia del Veredicte Final; ...hi ha un paquet de neu que fa por!! esquiant amb en Periku per Vilallonga i mont-roig amb neu fins als genolls! ...només esperant l'ok del Traumatòleg de l'equip.

La trucada del metge nomes arribar a casa em fa baixar dels núvols, tinc el cos d'una de les vèrtebres fisurat verticalment, el risc de que amb una caiguda o moviment brusc aquesta s'acabi d'axafar es molt alt amb lo cual ho haurem de deixar correr... jo he fet tot el que he pogut, hi he posat cos i ànima pero "hay lo que hay".

Avui estic de baixon; ...tornada a la feina ...el vent ens ha fet malbe gran part de la neu cauiguda ...sense plan per anar a la pierra ...s'ha passat l'èuforia i sembla que ja no em trobo tant be fisicament.

Tot plegat una muntanya russa, pero aixo no es excusa perquè us foti aquest rotllo...aixi que aqui acabem per avui. Espero que ben aviat la seguent entrada sigui algun entrenillo memorable o alguna compe com deu mana!

Treurem la força d'on faci falta!

Salut i amunt!

JA HO DEIA JO... ANEU MASSA DEPRESSA... PER QUÈ TE LA JUGUES ABANS D’UN MUNDIAL...

2010-03-02T12:07:00.009+01:00

Primer de tot, gràcies per tots els missatges online i les trucades telefóniques d'ànim que he rebut; us agraeixo infinitament el suport que m'esteu donant tothom.

Aquest títol son algunes de les frases que m’he hagut de sentir mil i una vegades ultimament, pero que vols... som aixi. No es que ens la juguem sempre ni que siguem uns inconscients, simplement, som competitius per naturalesa; es igual que sigui una cursa de costellada que un mundial, mai donem el braç a torçar.

El dissabte ens vàrem trobar una bona colla d’esquiadors a Núria, l’Agustí Roc, en Vendri, en Pau Costa, en Sadurní, en Freixenet... en fi una nombrosa llista de caballs pura sang. Es va canviar el recorregut i varem passar d’una cronoescalada a una cursa amb tres pujades i baixades per les pistes, tot aixo de Nit. Una mescla exposiva...

Ara des d’aquí al sofà escarxofat jo també ho veig clar... però en carrera, on tot va a 200 per hora i amb les pulsacions a dalt de tot no hi ha temps per reflexionar, sinó que s’han de prendre decisions en mil·lèsimes de segon. A la primera baixada, vaig primer, em tiro tot recte i al final del mur agafo la curva al límit; a la segona volta vaig seguint en Vendrell, que el tinc a pocs segons, faig exactament el mateix que a la primera baixada pero amb la diferència que just entrant a la curva em trobo dos esquiadors doblats i obro més la traçada per no “menjar-me’ls”; la velocitat i el material no em permeten girar suficient i me’n vaig directament contra la xarxa de protecció de la pista. Va ser una TROMPADA amb majúscules, no vaig perdre la consciència però només recordo la batalla que tenia amb mi mateix per respirar i suportar el dolor a tot el cos.

Sort en vaig tenir de la Xarxa de protecció, dels bombers, del servei mèdic de Núria, del cremallera que va fer un viatge per mi sol, de la gent del SEM que em van cuidar molt amb l’Ambulància... però sobretot als amics i la família, que en tot moment us vareu preocupar per estar al meu costat i ajudar-me a passar aquest mal tràngol i que fins i tot em vareu arrancar algun somriure tot i la situació. De veritat que em vareu ajudar molt i molt!! MIL GRÀCIES.

La feina ara només es meva, mirar endavant i recuperar-me el mes aviat possible.

Perdre’m els campionat del món d’Andorra es dur, molt dur, però veient el gran paper que estan fent els meus companys de selecció nomes puc dir que sou tots “INMENSOS”.

Força i honor.

RESULTATS DE LA CAIGUDA:

La marca de la xarxa i el dolor està per tot el cos

Sort que els companys em feien costat en tot moment

La bota se li van arrancar algunes peces, va marxar tota sola amb l'esqui...

el casc per llençar... val mes lamentar aixo que pas una altra cosa... el meu germà sempre es preocupa perquè porti el casc, te tota la raó del món, s'ha de ser molt curt per pensar el contrari. Gràcies TETE

TROFEO INTERNAZIONALE DELL’ ETNA.

2010-02-21T13:07:00.004+01:00

http://picasaweb.google.com/Pomapetit/VolcaEtna#

Si, ho heu llegit be... el volcà Etna a Sicília ha sigut l’ultima parada de la copa del món individual. El lloc per si sol em despertava molt d’interès, estem a una latitud molt baixa i pujem a un volcà de 3300m, tot feia pensar que seria un cap de setmana especial.

El dijous només aterrar a l’aeroport de Catània, una imatge espectacular, un volcà nevat s’aixeca directament del mar, l’estampa, immillorable. Baixem de l’avio, estem al tròpic!! La temperatura es de 22 graus!! Cotxe i cap a Nicolosi, del mar a la muntanya en 30 km. Res a veure amb lo vist fins ara.

Divendres, toca inspeccionar la zona. El terreny, curiós, tot son colades de lava i alguna illa de vegetació que s’ha salvat de les glopades. El relleu, molt monòton, tot te una pendent suau, i sense cap accident geogràfic, no es veuen ni rius ni torrents només roca suelta, impossible transitar-hi... no se sembla amb res a la garrotxa, que per donar-te compte que estàs sobre un volcà t’hi tens que fixar molt i molt. Ens posem els esquís i fa caloreta, sembla que estiguem al maig en ple febrer... la neu es de color marró i està primavera podrida. Fa un vent molt càlid, que a mesura que anem enfilant per la pendent del volcà es torna mes violent fins que arribem a un petit llom i de cop i volta es converteix en un huracà. Les boletes de gel m’aperdigonen el cul i per un moment dubto de si seré capaç de girar-me per tirar avall...

Abans de la cursa es respira un gran ambient... la gent està molt bolcada en la prova i sembla un event de gran volada amb una desfilada pel poble i tot.

El mati de la cursa és un caos, el vent no afluixa, i no saben que fer, la sortida es va aplaçant i les filtracions de possibles recorreguts se succeeixen, total, que ens posem a la sortida i ens diuen que han marcat un recorregut de quatre pujades, la mes llarga de 220m de desnivell i que no saben si farem una o dues voltes. Sortim molt espitosos, el ritme es agònic, i el ball de bastons que hi ha en els canvis es espectacular. Imagina`t son tant ràpides les transicions que no et dones compte de que passes de pujar a baixar i a tornar a pujar... una carrera realment boja! Al final han sigut 9 pujades, uns 1400 de desnivell amb correguda per asfalt incluïda.

Es la meva... amb un parell de canvis ja veig que soc un xic més murri que els que tinc pel voltant amb lo qual de mica en mica em vaig animant i anant llimant “segundillos” d’aquí i d’allà em vaig col·locant en posicions privilegiades.

Quant em trobava com a peix a l’aigua... pim pam puff! Esqui partit amb dos, només ha fet falta baixar ràpid per dins una vagüada apoyat a darrera i l’esqui no ha aguantat la presió... he intentat seguir lluitant però m’enfonsava tant pujant com baixant, no en neu pols sinó en una pasta que no semblava ni neu. Total que he acabat corrent per la carretera. La referència però ja la tinc, em movia entre les posicions 20 i 24, amb el Joan Albós, un austriac i un parell de suissos.

El Kilian Grandiós, amb un Manfred Reicheger que no l’ha deixat respirar i un Perrier 3r que està allà esperant saltar pels mundials, el Troillet 4rt i darrera un seguit de vells coneguts, entre ells en Miguel Caballero amb un meritori 14è lloc.

Uiuiui!!! Quin mundial que ens espera a Andorra... esta tot en un mocador!!

Aprofitant el diumenge lliure, hem pujat al volcà etna, una nova experiència, molt gratificant... ens hem ajuntat amb l’equip francès i hem fet els 1500m que hi ha des de la base de l’estacio fins al cim i baixar en 2h!! Cuasi no he tingut temps de fer fotos. Pero les que tinc proximament les penjare. Encara tinc el l’olor a ous podrits que fa el sofre al nas... ho haurem de fer passar amb unes birriquis per celebrar-ho.

Salut i fins aviat!!

Campionat d'Espanya Individual i Clubs

2010-02-16T23:33:00.007+01:00

Aquest diumenge ha tingut lloc la primera gran cita de la temporada d’esquí de muntanya. Per primer cop aquesta temporada ens ajuntem tots els efectius de l’equip amb l’única baixa d’en Toti, que no ha pogut venir i el trobarem molt a faltar.

Objectiu? El tenim molt clar. Guanyar el campionat de clubs.

El dissabte arribem a formigal a mig dia, amb un fred que pela ens enfundem les noves equipacions. Igual que nens amb joguines noves enfilem pistes amunt, el xou està muntat, tot i que es carnaval no passem desapercebuts. Un escamot de tius color festuc (o també dit pistatxo) i blanc crida l’atenció de tal manera que mes d’un esquiador te problemes per mantenir-se a la pista... Jajaja era el començament d’un gran CAP DE SETMANA!!!

Diumenge al mati, com sempre, dues hores abans que arribi el primer esquiador a les pistes, nosaltres ja estem escalfant... mai mes ben dit, a -12C i aquell airillo matiner un s’espavila ràpid! A les 8:30 es donarà el tret de sortida, 280 corredors, entre ells tota la èlit nacional. Per davant, un recorregut de cinc pujades amb dos trams a peu i un desnivell de 1600 m positius. Tota una gincama de pujades i baixades curtes i moltes transicions, que ens posaran a tots a prova.

La carrera va anar així:

Domini absolut del Kilian Jornet i en Marc Pinsach, que des de la primera pujada van anar obrint forat, a l’arribada entraven ex-aequo. Tot darrera un Manu i un Miguel Caballero molt inspirats lluitaven per completar el podi, en cinquena posició d’inici a final en Javi Martin seguit pel primer integrant del club en Marc Solà, que amb aquest resultat s’assegurava la participació en els campionats del mon d’ Andorra. Després, un altre grup de corredors en una lluita aferrissada per tancar el “Top Ten”. l’Oscar roig 7è. 8è el Nostre Pau Costa que s’està consolidant com un grandíssim corredor. 9è un Veterà, l’Alfons Gaston, que mes que sumar anys sembla que els resti, a veure si l’any vinent està entre les nostres files. El Joan Maria Vendrell, que no va tenir un bon dia, però qui pogués quedar 10è tot i així... En Met 20è, reapareixent després de la lesió va fer un paper més que digne. El Pere Plana, que s’estrenava 44è, molt content de les sensacions que ha experimentat, i en Roger Reguant que només sortir, enmig de l’estampida sofreix una topada i amb una fixació trencada no pot continuar la carrera.

Pel que fa a la jovenalla, en Nil Cardona va dominar en categoria júnior. Ningú li va fer ombra! Una victòria així ratifica que mes que una promesa es ja una realitat, i que d’aquí a quatre dies serà un corredor a tenir molt em compte. El seu germà l’Oriol, tot i ser dels més jovenets de la seva categoria va aconseguir una meritòria quarta plaça en cadets, demostrant una gran qualitat de baixador, que va sorprendre molt a en Met en l’ultima baixada.

En Noies, destacar la victòria per golejada de la Mireia Miró, que va guanyar sobre la Gemma Arró 2ª i la Tina Bes 3ª amb una diferència de 19 minuts, que li va servir per entrar en la 16ª posició general.

Pel que fa al Campionat d’Espanya per equips, despres de tot hem quedat sub-campions! en categoria sènior hem dominat sense rivals, pero un Club alpino Madrileño amb molts corredors de categories inferiors ens han guanyat amb punts... Un altre serà.

Ha sigut un gran cap de setmana. No obstant, tambe s’ha de dir que en quant a organització i recorreguts, estem sota mínims, cada cop més s’està tirant de cronoescalades i s’estan perdent les grans curses clàssiques amb recorreguts com deu mana. Una llàstima veient el nivell i la volada que actualment està agafant l’esqui de muntanya a Catalunya. L’exemple a seguir serien l’Altitoy i la Vall Fosca.

Tot i això, a formigal ningú va aixecar el peu... símptoma de salut! Que duri...

Fotos de la cursa:

http://picasaweb.google.es/xmiroc69/10_14_02_formigal?authkey=Gv1sRgCIL60K_lsuWRqwE#

Salut i metros!!

Challenge Luchon Haute Montagne

2010-02-08T23:28:00.000+01:00

Una setmana més em toca agafar el cotxe i buscar-me la vida per trobar una cursa d’esquí de muntanya en condicions. El poble francès de Luchon, a l’alta Garona es on es disputava aquesta prova. Marxem el Gerard Torrats i jo (Marc Solà).

Una petita localitat anomenada Bourg d’Oueil era el lloc de sortida de la cursa, els cartells anunciaven una estació d’esquí. En arribar al lloc em sorprèn un poblet petit com abella, amb dos remuntadors de gasolina en uns prats entremig de les cases. Un barracó de fusta era el centre neuràlgic, feia les funcions de lloguer d’esquís, venda de forfaits i cafeteria, una màquina trepitja neus i dos canons de neu son tot lo que hi ha. El lloc, Esplèndid.

Tot pinta be. Ha nevat tota la nit, el recorregut 100 % fora pista (per collons... jejeje), m’esperen 1600 metres de desnivell amb 3 pujades i a mes estic a la sortida colze a colze amb els rivals amb els quals tinc comptes pendents... La motivació i l’adrenalina estan pels núvols.

A la primera pujada sem fa estrany estar al davant, primer dia aquest any que no em cauen els esquis a la sortida, sembla que per fi tenim el material en condicions. De seguida el wilfrid i Jo agafem la davantera “mano a mano” i amb un ritme endimoniat enfilem al grup que de seguida es comença a partir. Cada un juga les seves cartes, i durant la primera hora ens anem alternant el cap de la cursa. El francès no em deixa agafar aire, des d’un bon principi intenta deixar-me pujant, sap que a les baixades soc mes ràpid i no es pot permetre el luxe d’arribar a dalt amb mi. A l’ultima transició posem les pells i sortim junts, queda l’ultima pujada, 450 de desnivell mes una canal de 100m que fem a peu. El wilfrid puja molt fort, jo li aguanto el ritme fins arribar a la canal, el tinc a uns 20”, però quan em poso a caminar, de cop i volta, se’m fonen els ploms.... he sortit sense aigua (sembla mentida que faci 8 anys que competeixo...), la deshidratació i una calor inesperada em passen factura. Arribem a dalt jo i la “pàjara” i sense miraments ens llancem avall a la caça del primer, faig alguna volada en algun canvi de rasant i algun viratge in extremis pel mig dels arbres però no es suficient. A la meta en wilfrid encara esbufega, fa pocs segons que ha arribat. Tercer arriba el Mathieu Peyet, un aborigen de la zona (la cursa l’organitza el seu pare), corre a casa li ha donat ales i ens ha estat apretant tota l’estona.

Ha faltat molt poc per rematar la feina. Volta als entrenaments i a esperar a la pròxima.

Resultats:

1.- Wilfrid Jumere 1:36:13 2.- Marc Solà 1:37:12 3.- Mathieu Peyet 1:39:30 4.- Armand Jesus 1:41:19 5.- Alfons Gaston 1:43:38 6.- Dani Terrisse 1:46:38 7.- Gerard Torrats 1:55:18 8.- Jordi Prats 1:57:18 9.- Tina Bes 1:57:21 10.- Carlos Imirizaldu 1:57:38

1.- Tina Bes 1:57:21 2.- Bernardette Penhard 2:10:33 3.- Marta Riba 2:14:40 4.- Pilar Quesada 2:31:16 5.- Claudia Ramos 2:44:35

TROPHEE LIONEL REGIS

2010-01-20T23:22:00.000+01:00

Cauterets finde "transpirenaic"

Dissabte al mati, tinc molta mandra, amb els ulls plens de lleganyes preparo la bossa, agafo el cotxe i em planto a Cauterets del tiron. Fa un dia gris, plou i son les tres de la tarda, encara estic endormiscat, però tot pujant a Pont d’Espagne una emisora de musica màquina i un espectacular allau que salta daltabaix d’un precipici just al costat de la carretera em desperten. Ja enxufat, em poso els esquis als peus i em disposo a estirar les cames en una aparentment petita estacio d’esquí de fons. Allà dalt em trobo lliscant per mig de pins i estanys colmatats sorprenentment grans. Es tard, plou, estic sol i ja fa una horeta que patino, de cop i volta el seny em diu: “Ja n’hi ha prou... que demà tens carrera... guarda forces...” però per l’altre banda la curiositat em corca per dins i la temptació de veure el Vignemale des de sota em venç, segueixo fent “l’animal” fins que m’acabo l’estació. Torno al cotxe amb tots els sentits activats i un bon entrenillo a la butxaca.

A l’office du tourisme no em donen gaires bones noticies, hi ha un fort risc d’allaus, a la zona hi ha hagut varis accidents en els últims dos dies i l’organització es veu obligada a substituir el recorregut previst de sis pujades per fora pista, dur i mol tècnic per una semicrono amb dues pujades i una única baixadeta enmig, tot per pista,curt i explosiu cosa que a mi no em beneficia gens. Passem del cel al infern en un moment. Ho haurem d’arreglar amb un bon sopar i unes birres amb els companys vascos.

Diumenge, com sempre a hores intempestives ja toquen diana. A quarts de vuit ja estem apunt per sortir a escalfar, encara està fosc, no hi ha ni cristo i per acabar-ho d’arreglar plou! Quin dia...

A la línia de sortida, entre els que estem per allà al davant “pactem” sortir tranquils , però com sempre arranquem a tall de boig... per no perdre la costum en aquest 2010 al segon pas ja em cau l’esqui i em veig engolit per la multitud i després que m’enculessin un parell de cops recupero l’esqui. Amb la lliçó ja apresa, començo a remuntar des de l’ultima posició, amb 950 metres de desnivell em dona temps d’atrapar al Joan Maria Vendrell i em col·loco 3r, els dos primers, el Wilfrid ( un vell conegut ) i l’Alvaro, àlies Topo, no estan lluny, però el desgast per atrapar-los em deixa amb les forces justes per mantenir-los el ritme. Després de la baixada, irrellevant, encaro l’ultima pujada amb força, un mur bastant empinat que ens fa arquejar l’esquena fins a tocar amb el nas a terra. A la part final de la pujada em cau l’esqui per enèsima vegada avui, i jo que ja tenia coll avall la tercera posició m’agafa en Vendrell, els últims metres de la pujada son agònics, els dos anem donant-t’ho tot i desitjant que en mig de la boira apareixi la meta. Finalment un esprint in extremis em dona el tercer lloc.

Torno a casa mig satisfet després de fer 1000 km per una carrera de 1h 14’ i un tercer lloc, em consolo pensant que l’Usain Bolt creua l’oceà per correr 9.58” ...pero es que jo en vull més!

TRAÇA CATALANA "ELS ANGLES"

2010-01-10T23:19:00.000+01:00

4:45 del mati, toquen diana, es com un cop de puny als co**ons, a les cinc passem per davant d’un conegut, el Pub “P3”, trobem uns companys que no donen crèdit que anem a esquiar i ens fan fotos mentre a en roger li llepen la galta. Entre riures fem camí cap al Capcir.

A les 7:30 arribem a lloc, l’estació d’esquí del Angles, encara es fosc i el fred ens fa plantejar si el que fem te alguna lògica, una temperatura de -14 i el ventet ens tornen a donar un cop de puny als co**ons.

La prova, organitzada per Sports de Montagne Cerdagne Capcir, es va haver d’escurçar; d’aquesta manera, no es va pujar el pic Peric, el particular gegant de la zona. El tradicional circuit se substituí per una pujada de 720 m, una baixada cap al llac de les Bulloses i un posterior ascens al Mont Llaret que es va fer dues vegades. En total, 1.400 m de desnivell positiu en un recorregut que sumava uns 24 km.

8:30. Al tret d’una escopeta sortim tots disparats amunt igual que esperitats. En Pau de seguida enfila en els llocs capdavanters, en Roger intenta esbrinar quin es el seu ritme ja que es la seva 1a cursa de veritat i en poma que s’ho mira tot des del terra amb l’esqui a russia.

La primera pujada ja posa a la gent al seu lloc, en Joan Vilana i el Wilfrid Jumere agafen la davantera seguits d’aprop per en Pau, i després d’anar remuntant, un xic darrera arriba en poma a roda d’en Gaston que porta una bona “marxeta”.

La primera baixada pel mig dels pins torna a col·locar a en poma en carrera, un cop a l’estany junt amb en pau pugen a l’estela dels primers, uns 50 segons els separen, el ritme fa que el clima es torni tropical.

La segona volta es la decisiva, ara el terreny ja es conegut, gas a fons!. En Roger a roda de la Tina fa un recte i se’n va a buscar bolets al mig dels pins, tant be que anàvem... en pau mante el bon ritme, i en poma va a la caça dels primers, es una guerra en tots els sentits.

A l’arribada estem tots contents de la carrera, amb la tràquia encesa de respirar aire gèlid però sencers.

Així va quedar la cosa..., en categoria masculina el millor va ser Joan Vilana amb 1h.58’57”, seguit per Wilfrid Jumère 2h.01’18” i Marc Solà tercer a 2h.01’47” (Ski Club Camprodon SE), en Pau Costa 4rt a 2h.05’52” i en Roger Reguant 34è a 2h.34’26” .Mentre que en dones dominà Sophie Dusautoir 2h.17’00”, seguida per Tina Bes 2h.28’45” (Club Esquí Girona SE) i Emma Roca amb 2h.34’06” (Centre Excursionista de Catalunya).

Pel que fa al a resta de membres del Team. Estaven a Granada on s’hi celebraven els campionats nacionals de relleus i cronoescalada.

Resultats:

L’Oriol Cardona 3era posició cadet amb un temps de 36:08

En Nil Cardona 1er Junior amb un temps de 31:57

Joan Maria Vendrell va quedar 3er els relleus amb un temps de 1:01:38

i a la crono 9e amb un temps 54:15

Felicitats Campions!!