20 de gener del 2010

TROPHEE LIONEL REGIS

Cauterets finde "transpirenaic"

Dissabte al mati, tinc molta mandra, amb els ulls plens de lleganyes preparo la bossa, agafo el cotxe i em planto a Cauterets del tiron. Fa un dia gris, plou i son les tres de la tarda, encara estic endormiscat, però tot pujant a Pont d’Espagne una emisora de musica màquina i un espectacular allau que salta daltabaix d’un precipici just al costat de la carretera em desperten. Ja enxufat, em poso els esquis als peus i em disposo a estirar les cames en una aparentment petita estacio d’esquí de fons. Allà dalt em trobo lliscant per mig de pins i estanys colmatats sorprenentment grans. Es tard, plou, estic sol i ja fa una horeta que patino, de cop i volta el seny em diu: “Ja n’hi ha prou... que demà tens carrera... guarda forces...” però per l’altre banda la curiositat em corca per dins i la temptació de veure el Vignemale des de sota em venç, segueixo fent “l’animal” fins que m’acabo l’estació. Torno al cotxe amb tots els sentits activats i un bon entrenillo a la butxaca.

A l’office du tourisme no em donen gaires bones noticies, hi ha un fort risc d’allaus, a la zona hi ha hagut varis accidents en els últims dos dies i l’organització es veu obligada a substituir el recorregut previst de sis pujades per fora pista, dur i mol tècnic per una semicrono amb dues pujades i una única baixadeta enmig, tot per pista,curt i explosiu cosa que a mi no em beneficia gens. Passem del cel al infern en un moment. Ho haurem d’arreglar amb un bon sopar i unes birres amb els companys vascos.

Diumenge, com sempre a hores intempestives ja toquen diana. A quarts de vuit ja estem apunt per sortir a escalfar, encara està fosc, no hi ha ni cristo i per acabar-ho d’arreglar plou! Quin dia...

A la línia de sortida, entre els que estem per allà al davant “pactem” sortir tranquils , però com sempre arranquem a tall de boig... per no perdre la costum en aquest 2010 al segon pas ja em cau l’esqui i em veig engolit per la multitud i després que m’enculessin un parell de cops recupero l’esqui. Amb la lliçó ja apresa, començo a remuntar des de l’ultima posició, amb 950 metres de desnivell em dona temps d’atrapar al Joan Maria Vendrell i em col·loco 3r, els dos primers, el Wilfrid ( un vell conegut ) i l’Alvaro, àlies Topo, no estan lluny, però el desgast per atrapar-los em deixa amb les forces justes per mantenir-los el ritme. Després de la baixada, irrellevant, encaro l’ultima pujada amb força, un mur bastant empinat que ens fa arquejar l’esquena fins a tocar amb el nas a terra. A la part final de la pujada em cau l’esqui per enèsima vegada avui, i jo que ja tenia coll avall la tercera posició m’agafa en Vendrell, els últims metres de la pujada son agònics, els dos anem donant-t’ho tot i desitjant que en mig de la boira apareixi la meta. Finalment un esprint in extremis em dona el tercer lloc.

Torno a casa mig satisfet després de fer 1000 km per una carrera de 1h 14’ i un tercer lloc, em consolo pensant que l’Usain Bolt creua l’oceà per correr 9.58” ...pero es que jo en vull més!

10 de gener del 2010

TRAÇA CATALANA "ELS ANGLES"


4:45 del mati, toquen diana, es com un cop de puny als co**ons, a les cinc passem per davant d’un conegut, el Pub “P3”, trobem uns companys que no donen crèdit que anem a esquiar i ens fan fotos mentre a en roger li llepen la galta. Entre riures fem camí cap al Capcir.

A les 7:30 arribem a lloc, l’estació d’esquí del Angles, encara es fosc i el fred ens fa plantejar si el que fem te alguna lògica, una temperatura de -14 i el ventet ens tornen a donar un cop de puny als co**ons.

La prova, organitzada per Sports de Montagne Cerdagne Capcir, es va haver d’escurçar; d’aquesta manera, no es va pujar el pic Peric, el particular gegant de la zona. El tradicional circuit se substituí per una pujada de 720 m, una baixada cap al llac de les Bulloses i un posterior ascens al Mont Llaret que es va fer dues vegades. En total, 1.400 m de desnivell positiu en un recorregut que sumava uns 24 km.

8:30. Al tret d’una escopeta sortim tots disparats amunt igual que esperitats. En Pau de seguida enfila en els llocs capdavanters, en Roger intenta esbrinar quin es el seu ritme ja que es la seva 1a cursa de veritat i en poma que s’ho mira tot des del terra amb l’esqui a russia.

La primera pujada ja posa a la gent al seu lloc, en Joan Vilana i el Wilfrid Jumere agafen la davantera seguits d’aprop per en Pau, i després d’anar remuntant, un xic darrera arriba en poma a roda d’en Gaston que porta una bona “marxeta”.

La primera baixada pel mig dels pins torna a col·locar a en poma en carrera, un cop a l’estany junt amb en pau pugen a l’estela dels primers, uns 50 segons els separen, el ritme fa que el clima es torni tropical.

La segona volta es la decisiva, ara el terreny ja es conegut, gas a fons!. En Roger a roda de la Tina fa un recte i se’n va a buscar bolets al mig dels pins, tant be que anàvem... en pau mante el bon ritme, i en poma va a la caça dels primers, es una guerra en tots els sentits.

A l’arribada estem tots contents de la carrera, amb la tràquia encesa de respirar aire gèlid però sencers.

Així va quedar la cosa..., en categoria masculina el millor va ser Joan Vilana amb 1h.58’57”, seguit per Wilfrid Jumère 2h.01’18” i Marc Solà tercer a 2h.01’47” (Ski Club Camprodon SE), en Pau Costa 4rt a 2h.05’52” i en Roger Reguant 34è a 2h.34’26” .Mentre que en dones dominà Sophie Dusautoir 2h.17’00”, seguida per Tina Bes 2h.28’45” (Club Esquí Girona SE) i Emma Roca amb 2h.34’06” (Centre Excursionista de Catalunya).

Pel que fa al a resta de membres del Team. Estaven a Granada on s’hi celebraven els campionats nacionals de relleus i cronoescalada.

Resultats:

L’Oriol Cardona 3era posició cadet amb un temps de 36:08

En Nil Cardona 1er Junior amb un temps de 31:57

Joan Maria Vendrell va quedar 3er els relleus amb un temps de 1:01:38

i a la crono 9e amb un temps 54:15

Felicitats Campions!!