20 de febrer del 2012

EUROPEUS D'ESQUI DE MUNTANYA A PELVOUX

Pelxoux es una petita població d'uns 500 habitants que està ubicada al parc Nacional dels Ecrins, al sud-est de França, es un lloc que no destaca pel seu glamour, que per fer un europeu d'skimo no es que sigui un requisit indispensable... però que a vegades hi ajuda, si més no per fer mes agradables les tardes mortes i encara més salvatge la corresponen festa de clausura. Més aviat es una vall molt dispersa i tranquil·la però amb unes muntanyes increïbles!!! nosaltres amb els "turonets" que feien avantsala de la serralada dels Ecrins en vam fer ben be prou per disputar aquest europeu.

PROVA D'EQUIPS.

Vam arribar dijous, la primera cursa era diumenge, temps que vam aprofitar per visualitzar recorreguts, ubicar-nos be a l'hotel, acostumar-nos al fred... i sobretot flipar amb el powder!!! Però la aclimatació va durar ben poc, el diumenge al mati, dorsal a la cama dreta i gas!! cursa d'equips maca, amb 1800 de pujada i 2300 de baixada, temperatures gèlides ( -19ºC a la sortida i -28ºC als cims ) i de company en Miguel Caballero!! ens esperava una "belle giornata". Concentració màxima, estem a la línia de sortida, arriba el moment de la veritat, es el campionat d'Europa i hi ha molta preparació prèvia a aquest moment, tots els millors del món estan perfectament col·locats a la sortida, movent-se nerviosament en part per fer passar el fred. Moment per no deixar-se envair per la pressió, tot el contrari, relaxar-se, fer una inspiració profunda i gaudir del moment. Sona... READY?? GO!!!! Arrenca l'Europeu, des del primer metre ja ens hi deixem la pell, la primera pujada es per una pista molt dreta i el ritme per estar davant amb els millors es endimoniat. El grup capdavanter, que era bastant gran, amb el fred gèlid i els nostres motors revolucionats al màxim semblàvem un tren de vapor!! impressionant!! la sombra que projectàvem davant nostre a la neu em va fer pensar en una xemeneia!! pobres bronquis..... Us pot semblar estrany, però a vegades detallets d'aquests; petits moments en imatges o sons, et captiven i fan que momentàniament la teva atenció es desvii t'oblidis que estàs competint.



Durant la cursa vam anar fent a pas ferm, em vaig posar al davant a marcar el ritme i el Miguel enganxat a mi com si fos la meva ombra, vam estar encertats i no vam cometre errors. Només ens va faltar un puntillo per estar en el grupet del davant nostre que es jugaven la 3a posició, però a la meta satisfets de 8èna posició aconseguida amb penalització incluida. A l'últim canvi li vaig agafar el grampons al Miguel i els vaig posar a la meva motxilla, i el reglament diu que el material de seguretat l'ha de portar cadascú. Una cosa més que vaig aprendre aquell dia, a la pròxima no em fotran pas... jejeje.



L'endemà dilluns, es disputava la prova d'Sprint, una modalitat que es bastant explosiva i específica i que a mi no em beneficia gens. Vaig preferir no participar-hi i recuperar-me de l'esforç del dia anterior. Temps que vaig aprofitar per anar a visualitzar el recorregut de la Crono, i deunidor quin "descans actiu..."!!! em va sorprendre, molta pendent i tot a base de murs. Dimarts Corria la Jovenalla, dia que queda lliure pels sèniors, descansar que el Dimecres hi ha molt en joc a la cursa individual.

PROVA INDIVIDUAL.

Arriba el gran dia!! Tot i ser un xic surrealista... S'està disputant la prova reina de la temporada d'esquí de muntanya, i l'0rganització ens fa la sortida en un petit nucli de població (4 cases, no hi ha ni un trist bar o forn de pa...) penjat en una vessant de muntanya que per accedir-hi hi ha una carretera penjada, bruta de neu i que no es creuen dos cotxes... El panorama es desolador... un descampat que l'únic que hi ha es la neu que aixeca la ventisca... en fi, lo que dèiem del glamour i d'estar a l'alçada per l'ocasió. Peró en fi... això es feina d'altres!! Nosaltres anem al que anem, que es a competir!!

Vinga dons!! enfundats amb el mono de treball i a la línia de sortida!!Tinc unes ganes de donar guerra que no se com contenir-les!! La feina està feta, les sensacions son bones, es la meva prova, el recorregut s'adapta a les meves característiques i la moral alta!! sembla que esta tot alineat... Arrenquem i vaig ben col·locat, de seguida entrem en un terreny de difícil progressió, traça poc consolidada i conversions forçades pel mig d'un bosc. A mitja pujada ja se'm desenganxa una pell de foca i em paro a canviar-la, continuo i al cap de poc l'altre!! Collons triguen poc a aparèixer problemes!! abans d'arribar a dalt de la primera ja m'han saltat les altres dues que duia de recanvi!!! Això son fallos que son impermissibles i més si estem parlant d'un campionat d'europa!! si es que per disputar una carrera així no pots cometre ni un fallo, i el que m'estava passant a mi era intolerable!! Em preguntava "com et pot estar passant això si en 10 anys de competir no m'ha saltat mai una pell de foca". Però bueno, vaig fer el que tocava. Acabar la cursa com bonament pugues. 25è A la línia de meta, i primer de tot moment per analitzar què ha fallat, gravar-m'ho amb foc i que no torni a passar MAI MÉS!!!! quina oportunitat perduda. MERDA!!!


PROVA VERTICAL RACE.

Dijous. Toca passar pàgina, lo d’ahir es aigua passada ja. Avui tinc una altre oportunitat de demostrar la meva valia. Els ànims no han decaigut, tot el contrari, fins i tot noto un puntet de ràbia que ja m’anirà be per esparrecar pista amunt. Una cronoescalada no és el meu punt fort, però la de Pelvoux és una salvatjada de 1050 metres de desnivell molt i molt directes; on tambe s’ha de saber portar una bona cadència de pas i tirar molt amb els braços. L’aderència no serà molt bona tampoc. Resumint, de potència i cavalls en estat pur, però on la tècnica i ser gat vell també compta. No em desagrada del tot la situació, estic motivat i l'adrenalina rebossa per alt... SORTIM!!! només arrencar ja poso totes les cartes sobre la taula, gas a tope!!! el nivell d'esforç és agònic, i anem enganxats tots, des del primer a l'últim com si fos una serp multicolor. De seguida es posa "tieso tieso"!! ens dobleguem igual que un clau de ganxo i fent passets curts mirant a terra per no veure els murs interminables que ens esperen anem fent via. La gent va explotant literalment; i és que en una crono s'ha de donar tot el que tens, si "petes", "petes". Jo tinc la sensació de que en qualsevol moment la llei de la gravetat em vencerà i m'enfonsare en la classificació... pero no!! vaig aguantant, vaig patint i vaig lluitant cada posició!! estic en plaçes d'honor!!. De fons sento cridòria de gent de casa, ens esperònen en català!! Ufff!! que et vinguin a veure de tant lluny s'agraeix!!! Ja s'ensuma el final i veig que al davant tinc molt poca gent i no estan lluny!! com diu en kiku... no deixis res per verd!!! i encara acabo de treure el que no tinc per guanyar la darrera posició abans d'arribar a meta. ARRIBO 1!!!! quina alegria!! em sento molt realitzat!! tinc el convenciment que aquest dia i en aquest lloc he donat el millor de mi!!! Millor no podia anar. CHAPEAU!!!



PROVA RELLEUS.

Divendres. Ultima prova, la de relleus. És una prova molt especial, ja que la corres juntament amb els teus companys de selecció, en el cas dels homes el relleu son quatre. Motiva perquè sol ser sempre molt emocionant i encara més si tenim en compte que s'opta a medalla... i que es l'ultima tambe. jejeje. Es tracta de fer un recorregut molt curt, d'uns 200m de desnivell acumulat on es fan dues pujades i dues baixades, amb un tram a peu, sempre molt tècnic i on surten tots a l'hora i a cada volta es dona el relleu al company.
Per obrir la llàuna teniem en Marc Pinsach, un tiu que a les sortides es un asidu dels llocs capdavanters i que ens anava com anell al dit per fer el punky en una sortida que sol ser molt ràpida i nerviosa. La primera volta es la mes espectacular!! una batalla en estat pur!!. Veient-ho des del corralet de sortida mentre esperava el relleu den Pinsi ja tenia l'adrenalina a dalt de tot!!! UiUiUi!!! Em passa el relleu en 5èna posicio pero estem tots enganxats!! surto deixar-m'hi la pell i de seguida retallo diferències al davant, passo a un alemany amb certa facilitat, em trobo com a peix a l'aigua, potser no pujo molt ràpid pero en els canvis i les baixades no fallo. En el que dura un suspir ja li estic donant el relleu al Miguel Caballero!! VENGA MIKI!!! surt com una exhalació!!! tenim als italians al davant!! quina emoció!!! se les veu amb un os dur de rosegar i no es possible agafar-lo pero si mantenir les opcions!!! Ultima posta!! surt el Kilian!! es un valor segur, quedem tots marabellats de l'espectacle que dona pujant... brutal!! de seguida comença a pillar a l'italià pero no es fàcil, tots els equips es guarden l'As a la màniga, i es que el 4rt es el que ha de rematar la feina!! Vinga NANU!! que tu pots!! emoció i cridòria al punt de sortida/arribada fins al final!! quin espectacle!!! Al final medalla de fusta... pero bueno!! contents amb el rendiment obtingut amb tot l'equip!!




AGRAïMENTS.

Sense dubte, els corredors som la cara visible de la competició en si, i els que rebem el premi, pero els nostres resultats no serien possibles sense tot l'equip tècnic que portem al darrere, els sponsors, la familia, els seguidors i seguidores...!! Les Medalles aconseguides, que enguany han sigut moltes, també us pertanyen. MERCI!!

Agraïr al Capo Oriol Duixans o tambe dit "kiko veneno", als tècnics: Garreta, Arnau, Fermin, Àlex, Dani. Als fisioterapeutes Fernando i Estel. Al Gabi l'skiman. A l'Adri el Fotograf i a l'equip tècnic i Directiu de la federació.

Felicitar a tots els corredors que hem participat a aquest Europeu. Als Nois: Kilian Jornet, Marc Pinsach, Miguel Caballero, Pau Costa, Nil Cardona, Alvaro Sumozas, Oriol Cardona, Manu Picon i Aleix Domènech. A les Noies: Mireia Miró, Gemma Arró, Marta Riba, Maria Fargues, Naila Jornet, Marta Garcia i Laura Balet.

Que tinguem Salut i puguem anar fent el que més ens agrada!! Visca L'esqui de Muntanya i Visca Catalunya!!! jejejeje.