PATROUILLE DES GLACIERS 2012

La temporada passada amb la Pierra Menta 2011 va arrencar la Grande course, el circuit de clàssiques internacionals i el 27 d'abril d'aquest any s'ha tancat amb la PDG, han sigut dues temporades, 6 curses, 14 dies de competició i uns 37.000 metres de desnivell positiu!! Hem pujat i baixat grans muntanyes dels alps i hem tingut bons i mals resultats... pero per sobre d'aixó queden les mil i una vivènces que he pogut compartir amb grans companys!!  Pinsi, Kilian, Pau Costa, Pere Plana, Nil Cardona!! espero que hagueu disfrutat tant com jo!! Merci a tots!!

Us deixo un Video resum... a mi se m'ha posat la pell de gallina al veure'l... Segurament perquè les imatges, sensacions i sentiments viscuts aqui ja formen part del meu patrimoni personal.



Aquest any a la Patruille des Glaciers hi participavem amb la selecció Catalana d'esqui de muntanya, tot un honor poder representar el nostre pais en curses internacionals a fora i més fen equip amb dos amics, en Pau i en Nil, de girona, i de l'Ski Club Camprodon... APOSTUFLANT!!!! hehehehe espero que les retallades no ens ho fotin tot enlaire...

Aquesta PdG no ha pogut ser una PdG completa, la mare naturalesa així ho ha volgut. Nosaltres no hi hem pogut fer mes... hem fet tot el possible per arribar el millor possible a la cita, ens hem entrenat a tope, hem preparat el material per l'ocasió...  Ens hem sobreposat a les dificultats que aquesta cursa ens tenia preparades: Pujar de nit la Tete Blanche per les dures rampes de les glaceres als peus del Matterhorn, aguantant el fred i el vent amb les nostres vestimentes de lycra... orientar-nos per enmig de la ventisca per arribar al Coll de Berthol encordats entre nosaltres per progressar amb seguretat per mig de les esquerdes i fer un llarg descens saltant grans banyeres de neu i esquivant roques unicament amb la llum dels nostres frontals per arrivar a Arolla amb els primers rajos de llum. Abans d'encarar la duríssima pujada al coll de Riedmatten ens paren, I no donem crèdit, les grans dificultats de la cursa ja han passat, no entenem que està passant... de seguida ens donen informacións, tot i que difuses ja que hi ha un xic de caos... es veu que hi ha hagut una allau en el recorregut!!! Buffff!!! aixo és gros!!! 4:30 dela matinada. A la baixada de riedmatten cap a la barma, a l'alçada del pas du chad just quant es disposava a passar la primera patrulla es desencadena una allau de grans dimensions que arrasa el recorregut, per sort no s'ha hagut de lamentar cap accident, pero les condicions de la muntanya obliguen a aturar-ho tot. Quant la muntanya no vol nosaltres l'únic que podem fer es respectar la seva condicio. L'explicació del que va passar allà no es fàcil, perque passi aixó en una cursa com aquesta, amb els èdis dels quals disposa, s'han d'ajuntar molts condicionants. Tot aixó va ser degut a l'Efecte Föhen, un fenomen que fa que al fons de la vall s'estanqui l'aire mentre a les capes altes una massa d'aire molt fred corri per sobre seu, amb forts vents, tu pots estar a zermatt o arolla i fa calor i zero vent, i veure el núvols de vent o cirrus movent-se amb violència... per això a la tete blanche feia fred i a arolla calor... El desencadenant de l'allau va ser aquest aire reescalfat, que va fer que tinguessim una temperatura de 8 graus de minima a 2000 metres, el mantell nival que era molt abundant degut a dues nevades molt quantioses pocs dies abans van transformar molt ràpidament i no va aguantar el pes d'aquesta neu tant humida!! el que en diem un allau de fusio. I tots us preguntareu com no van assegurar aquella zona, dons el dia abans havien estat tirant dinamita a mansalva i allò s'aguantava... fins que aques rar fenomen va canviar radicalment les condicions i va enganxar a tothom desprevingut!!! Si es que el medi hivernal no coneix a ningú, per molt entès que sigui, moltes vegàdes estem a la seva mercè ja que es impossible de predir... A la muntanya Jo l'admiro i la respecto... espero que ella fagi el mateix amb mi...

Uff!!! quina parrafada!! hahahaha si res que tenia la tarda de relax i m'he cebat a escriure... amb aquesta cursa em despedeixo de les curses amb esquis!! bàsicament perquè ja s'han acabat!! ara un mes de relax caurà!! tot i que amb la neu que hi ha no em puc permetre el luxe de penjar els esquis i algunes excursionetes bones encara cauran!! i algun dia d'aquests començar a fer calendari de curses a l'estiu!! que tinc un bon repte... de moment no abanço aconteixements!! :)

Salut i Metres!!

EM SENTO VIU!!!

El pirineu és un país al que se sol menysprear als mesos de primavera per la pràctica d'activitats en alta muntanya hivernal. A les parts baixes ja comença a fer caloreta i en l'últim en que pensem tots es en agafar els bàrtuls per anar esquiar.... Pero i em sembla que s'equivoquen!! i molt!! Perquè és ara quan normalment trobem les millors condicions; deixant de banda aixó si, el powder de quan estem a molts graus sota zero... pero que si no recordo malament hi ha anys que aixó brilla per la seva absència... Dons a mi aquesta època sempre em cundeix, hi ha neu en abundància, el mantell nival és estable, la meteo més benèvola i m'hi trobo sol i tranquil... què més puc demanar?? PERDONEU... PERO ALGÚ HO HAVIA DE DIR!!! jejeje.

Ús fare cinc cèntims d'un parell de bones activitats a veure si us animeu i acabeu de rematar una bona temporada!! que val la pena!!

54è RALLI D'ESQUI DE MUNTANYA DEL CEC

El Cap de setmana passat es disputava l'última cursa del pirineu, per la qual em guardava un cartutxo per cremar, a la Vall d'aran fent un recorregut de 3000 metres de desnivell amb el Tridente Letal!! l'Alfons Gaston, el Jordi Palomares i Jo mateix, que l'any passat vàrem guanyar!! Amb una meteo totalment hivernal, neu, vent i boira, va fer que l'organització canviés de i fessim un recorregut de 1800m per la zona de baquèira i el tuc de Bacibér.

Al mati preparem l'estratègia ràpid... Donar-li "CERA" a les pells i a la cursa ja de sortida... hehehehe. Tot i les condicions dificils que hi havia, ja d'inici vam apostar fort, imposant un ritme per marxar al capdavant, tot i les traves, males condicions de visibilitat i la traça a trams tapada pel vent. Em trobo fort i poso un ritme alegre amb el que anem aguantant al capdavant tot i les adversitats. A la sortida del tram a peu, quant ja gairebé erem a dalt de la primera pujada em despisto amb el recorregut alternatiu a la canal i segueixo les marques equivocades enmig de la boira... Casum l'olla!!! ja ens hem perdut!! Au! torna a buscar el cami bo... ja anem 6èns... tocarà remuntar!! En Palo es posa a marcar un ritme bo i a la pujada de baciver que era llarga els vam anar retallant els 5 minuts bons que ens duien a l'orri. Ja quasibé a dalt s'obre un moment i divisem l'objectiu, tenim el cap de cursa amb tres equips al davant, i la traça tapada els frena... el gaston salta a lo ciclista (que garbo el cabron!! hahaha) i pillem de seguida. Al cim els quatre equips junts començem a baixar, serà un sprint a meta!! huhuhu!!! la neu i la pendent no deixa escapa-se a ningu i anem en fila india fins a meta. Ultima pala. 100m. ens tirem tots recte i entrem en estampida!! en Pere i en Met han sigut els més llestos de la classe i s'han endut la victòria!! Felicitats !! us ho mereixeu!! Cap de setmana Impecable!! bona commpanyia i Disfrute a tope!! :)

DESCENS CANAL CENTRAL O "AMAGADA". GRA DE FAJOL PETIT (240m. AD+ 60º màx)

Si alguna cosa m'ha ensenyat la Muntanya, l'esport i la Vida, es que quan et donen una oportunitat, no la deixis escapar... Agafala al vol!! Aixó es el que he fet jo avui...

Ja feia un parell de dies que pujant pel Xalet d'ulldeter no podia evitar torçar el cap i anar visualitzant les canals del gra de fajol en busca d'alguna línia esquiable. La canal Amagada em feia tilín... tenia molt bona pinta i amb la sed d'adrenalina que duia sobre tenia que caure!! Una Activitat així no es planifica... sorgeix!! Avui he detectat que les condicions eren les optimes i sense dubtar ni un moment, sense que em tremolés el pols, i sense esquis amples ni GoPro ni res... m'he dirigit cap al cim obrint unes zetes precioses fins a l'entrada a la canal occidental que he pujat amb esquis a l'esquena. Un cop al cim fora pells de foca... agafar aire... i avall!!!

La vista des d'aquest cim es espectacular!! i la cara nord-est amb les seves canals i espolons de roca no convida gaire a tirar-s'hi amb els esquis als peus!! pero si les condicions i el coco son bones!! i hi sumem un pam de neu pols... PER QUÈ NO???

La Baixada des del principi es un embut que desemboca a la canal directament, bastant pendent i obert, sembla franc pero alerta!! si anem de dret hi ha un tallat de roca i gel!! Ens hem de desviar cap a l'esquerra cap al llom que hi ha un pinet solitari i allà fent una diagonal per una cornisa ens posem de pet dins la canal!! es un punt un xic delicat.

Un cop dins, no hi ha marxa enrere, ni marge de maniobra, es tracta de estar tranquil i concentrat i no cometre cap error. Només llavors ens permetrem el luxe d'esquiar-la i disfrutal·la!! Quina sensació més bona que estic experimentant allà dins!! la neu em permet "regalar-me" uns giros espectaculars!!

Just a la part mitja ens trobarem el punt més complicat, es estret, per un costat tens la paret que desploma sobre teu ( d'aqui que es digui canal amagada... des de davant no es veu....) i per l'altre un tallat de roca. aquest punt m'hi he trobat la neu vella pelada, i estava encrostada de gel, ja que amb la pendent la neu no s'hi ha aguantat... he hagut de baixar-la fent un derrapatge i per assegurar que no m'en anava avall amb l'ajuda del puny anava trencant la crosta i em feia d'anclatge de seguro.

Un cop passat aquests 1o metres les dificultats ja son història, per davant uns 100 metres de desnivell de pura pendent amb neu pols sense cap exposició a perill ni a caigudes!! que amb tota l'enxufada d'adrenalina es fan a tot drap!! hehehehe.

Des d'abaix i amb aquesta foto no s'aprècia del tot be el descens... es per la canal que baixa recte del cim. Per qui vulgui mes informació per curiositat o perquè la vol baixar, que val molt la pena per cert... us deixo un parell de links amb ressenyes de pujada de la Via!!

http://joanjover.cat/ressenyes/?p=1251

http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=288

Per acabar d'arrodonir m'he dirigit cap a bastiments per baixar una clàssica meva, la canal o llàgrima de la cara est de bastiments, que gairebé tots els dies la baixo, avui amb neu verge no faria l'excepcio... hehehehe!!

Vinga!! a disfrutar d'aquest regal i acabar de matar la temporada competitiva el 27 d'Abril amb la PDG!! les cames ja no estan tant fresques com al gener... pero a zermat, tette blanche, arolla, riedmatten, la Barma, rosablanche i la chaud ens hi deixarem tot el que ens queda per arribar ben buits a Verbier!!

Salut i Metrus!!

Tour du Rutor X-treme 2012

Estem parlant d'una de les curses puntuables per la "Grande Course" un circuit de clàssiques per equips, que engloba durant dos anys les seguents curses: La Pierra Menta (per partida doble), L'Adamello SkiRaid, Tour du Ruror X-treme, Mezzalama, i PDG!!! amb un total de 14 dies de competició i un desnivell acumulat de quasibe 27000 metres!! cuasi re!!!

Amb el cos encara un xic tovet de la Pierra Menta i la Copa del Món de Vallmartello el dijous feiem via cap a Valgrisenche, un poblet de la Vall d'Aosta que està al peu del massis del Gran Paradisso i el Rutor; muntanya que dona nom a aquesta gran carrera de tres etapes. Per fi i després de vuit hores de viatge amb cotxe, o més aviat amb llauna... ja que anavem 9 en una furgoneta petita... Amb en Marc Pinsach (pinsi) el meu company d'equip ens disposem a donar-ho tot en una durissima pero maquissima cursa, on patirem i gaudirem de Valent!!

PRIMERA ETAPA:

Una sortida corrent trescents metres camp a través i posar-se els esquis amb 160 equips al darrera no es fàcil... dons aixo es el que vam haver de fer només començar!! hehehehe Sort que ja som gats vells i no ens vam deixar fotre i sense més contratemps ja des d'un principi estavem allà davant!! Durant tota l'etapa vam estar en un grupet disputant entre la 10ena i 15ena posició, va ser dura... tres hores, moltes traces directes i calor, molta calor!! vam acabar 11ens, el cos no va respondre com devia... no se si pel cansament general o per la pallissa del viatge, la questió es que s'ens va escapar un grupet al davant que atrapar-los serà tasca difícil!! pero aqui no hem vingut de vacànces, i no donarem res per verd, els braços serà l'últim que abaixarem!!

Video de la primera etapa!!!

SEGONA ETAPA:



Sona el despertador i el cos, aparentment esta fresc i tot! sembla com si el dia abans no haguessim fet res!! pero només es una sensació enganyosa després d'haver fet una bona dormida!! tot canvia quant estàs engegat cara amunt i portes 10 minuts de cursa!! es quant començes a notar que "el horno no esta pa bollos"... l'etapa no sembla res de l'altre món, no te grans complicacions i el desnivell es de 1900 metres!! pero enganya, es llarga de distància. Pero jo com sempre, al meu rollo, em conec suficientment com per donar tot el que tinc i no "explotar" com fan molts a final d'etapa, quant comença el tram més decisiu... ens movem amb el mateix grupet que el dia anterior, i després d'un tram a peu molt llarg, on vaig tenir l'únic moment de crisis en tot el rutor, en pinsi que anava mes fort pujant va treure l'elastique i em va estirar per que no s'ens escapés el grupet. A la baixada em relaxo i agafo forçes!! encarem l'última pujada i amb ajuda de l'elastique altre cop arribem amb el grupet a l'ultim porteig, els nostres rivals foten un pet!! i guanyem un parell de posicions i ens tornem a col·locar 11ens, amb la baixada aprofitem per engrandir una mica més la diferència per darrera!! BONA JUGADA D'EQUIP!!

Video de la segona etapa:

TERCERA ETAPA:

Súper etapa la que ens espera!!! primera pujada de 1400 metres de desnivell!! segona de 700 i tercera de 500 i amb els seus trams a peu de canal i aresta corresponents!! pujem finalment el rutor de 3400 metres d'altitud per fer una última baixada de 1900 metres de desnivell seguits!! Estem ben assentats a l'11ena posició, pero sortirem a rebentar des del principi!! anem forts, apostem fort, confiem en el meu aguante per no fotre el pet del segle... Ja de sortida tot i anar be en pinsi es nota fort i em vol estirar ja a la primera pujada per provar d'estar el més endavant possible!! la gent esta rebentada i pugem tots treient fum negre... aixo sembla la festa de l'elastique!! quasibe tots els equips com si fosim cotxe i remolc... hehehe. de moment be, ens movem entre la 8ena i 10ena posició, jo amb el pilot automàtic posat em vaig deixant la pell a cada pas, he d'aguantar el ritme del grupet com sigui, passem els rivals directes en la classificació general, no serà fàcil guanyar-los ja que tenim una desaventatge de vuit minuts, pero ho hem d'intentar... la etapa està anant molt be, la millor en diferència pel que fa a ritme i sensacions... En pinsi em diu: apreta!! que a l'última pujada treurem l'elastique i dinamitarem tot el que ens queda!! fem l'ultima apretada i començem a obrir forat!! serà una contrarellotge fins al final!! a la baixada anem a tope i arriscant un xic... a meta esperem ansiosos que el forat sigui suficient per passar als veterans Sbalvi i pellissier!! finalment no ha pogut ser!! sens escapa el TOP-10 per molt poc!!

Video de la 3a Etapa:

Contents del rendiment obtingut i la gran cursa viscuda!! ha sigut una pallissa i més tinguent en compte les alçades de temporada i el fet fins ara. Les forçes justegen, i queda poc per donar ja... pero com sempre, ens hi hem deixat la pell !!!

Suposo que veient el video igual que jo, us quedareu meravellats de lo ben parit que arriba a ser aquest esport!!

Salut i Metros!!

ahh!!! i no fa falta dir que felicitats al Kilian que ha guanyat amb el Jaquemod i a tots els altres equips peninsulars que igual que nosaltres han disfrutat d'aquesta gran carrera i han fet un gran resultat!! quina gran setmana que hem passat!! aixó es fer patrimoni.... hehehehe!! ;-)