Si si... finalment arribaba el moment més desitjat de la temporada, despés de perdre'm l'ultim mundial d'andorra l'any passat per culpa d'un accident que vaig patir competint a Núria pocs dies abans. Aquest any tot anava pel bon camí, i a pesar d'un procés viral que vaig passar tres o quatre dies abans de marxar al final no vaig tenir cap problema per disputar les curses que tenia previstes.
Aterrats ja a Claut, una població petita de les Dolomites Friulanes, sense estació d'esqui i amb un paratge Natural de gran interés com a reclam, estavem davant d'un mundial que es preveia un xic atípic, fora de grans núclis turístics i dels dominis de les estacions l'esqui alpí als que ens tenen acostumats. La tranquilitat del lloc i sobretot el grandíssim ambient que hi havia en l'equip van ser els protagonistes d'un mundial que els que hem tingut la sort de participar-hi no oblidarem mai.
l'ambientillo dins l'equip va ser inmillorable
La primera cursa va ser la d'equips, la qual vaig correr amb en Miguel Caballero. El recorregut: llarg, amb una primera meitat on s'acumulava tot el desnivell, una baixada larguíssima al mig i una gincama final amb molts trams remant amb patinador per acabar a la plaça del poble. Ho podriem resumir amb dues paraules, "Típicamente Friulano", una expressió plena d'identitat i que mes d'un no oblidarà mai més, degut a les grans dosis de patiment i de plaer que hem viscut en aquest petit indret. Pels que no ho hagueu viscut en les vostres carns us fare un resum del que podeu trobar-vos a en una cursa aixi: Sortida per una pista forestal estreta, que en breu es converteix en dues uniques traces, per tant es sortirà a un ritme molt i molt fort i endimoniat per tal de no tenir problemes i no trobar-se tapat. Les pujades majoritariament per bosc; amb la traça molt fonda, en molts casos més de 50 cm, que no et permet fer el clavat de bastó alternatiu ni fer gaire força amb els braços; la pendent poc homogènia, més aviat es un no parar de fer traces directes i llargues diagonals en plà, molt poques voltes maria... amb desnivells mitjos, entre 500 i 700 cada una, en definitiva pujades que trenquen moltíssim el ritme. Pel que fa a les baixades mes del mateix, molt tècniques degut a un terreny calcari extremadament ondulat, ple de caos de roques, dolines, monticles, torrents.... en definitiva un no parar de fer tobogans i canvis de rasant que en endinsar-se en el bosc es converteixen en descensos infernals!! en definitiva un petit paradis per a mi, que et fa treure el millor de tu mateix en cada metre de cursa!! finalment, amb en Miki... que ja habiem fet equip i ens avenim d'alló més be, vam fer una cursa molt bona, de menys a més i amb una 9ena posicio final molt i molt satisfets.
amb el tiki-taka posat des del principi
com sempre... 100% sincronitzats
Un dia de repòs per recuperar la palissa dels equips i tornem-hi!! la crono ens espera!! la Vertical race es una cursa molt curta i agònica, ( i més aquesta que l'han retallat i sols te 550 metres de desnivell!! buff... ) on es tracta de fer una sola pujada cronometrada a GAS DONAT!! per triomfar has de ser molt fort i ràpid, i aquesta modalitat no es el meu fort, pero no desaprofitare l'oportunitat de correr una prova del mundial per no ser un especialista no?? a piancavallo vam jugar tots a "tonto l'últim" i en kilian , la mireia i en pinsi es van endur el gat a l'aigua!! 4 ors!! bua... i una plata i dos bronzes més! estavem on fire!! jo vaig fer un paper discret, 28è pero no vaig pas fer una mala crono, simplement la gent es molt forta i no hi tinc res a fer...
El dia d'esprints, en vistes de les poques possibilitats de classificació que tenia vaig decidir no competir i quedar-me amb en Pinsi a l'hotel i dormir fins tard i fer un entrenillo per reconeixer un xic la prova individual.
Dijous de bon matí, musiqueta i bon rollo, la cursa promet ser tipicamente friulana... no hi ha res millor que estar en la línia de sortida i estar impacient per començar!! Arranquem i tinc un petit contratemps... davant meu el Matteo Edallyn cau i ens enganxem... amb tot plegat ens passa tot el món per damunt i au!! a remuntar toca.... el terreny no es el més idoni pero mica en mica vaig progressant, a la segona pujada ja em col.loco en un bon lloc i a la ultima pujada marco un ritme fort i m'en desenpallego uns quants que tinc enganxats a la chepa... a dalt encara tinc una bona carta a sota la màniga, l'última baixada de quasibe 1400 metres de desnivell. Em trobo sencer i ja des de la primera curva estic extremadament encertat en la conducció, a un ritme endimoniat començo a encadenar salts curves i rasants entre roques i arbres!! com disfruto fent aquesta baixada tant tècnica i complexa!! iiuuujjjuuu!!! arribo a meta i he guanyat un parell de posicions, no ha sigut fàcil agafar a més gent ja que els tenia lluny... finalment acabo 16è. pero amb la sensacio de haver fet una bona cursa en tinc prou. Tambe em començo a sentir alagat quant se'm va acostant gent en l'avituallament de la linia de meta i em piropejen dien-me que m'han vist fer una gran baixada! entre ells un parell de corredors italians que han intentat seguir-me amb les cames fresques i no han tingut collons!! jejejeje!!
el lloc es mereixia un... OLÉ!!!!
just abans de lúltim descens
Molt content dels mundials que hem realitzat tot l'equip, amb un gran nombre de medalles i bons resultats, i sobretot vull remarcar el gran ambient que s'ha viscut aquests dies, hem sigut una piña i crec que ha sigut una de les claus de l'èxit, no hi ha cap altre selecció amb una unitat igual, hem demostrat que sabem disfrutar del que fem i que cada dia fos una gran festa!
Només felicitar i donar les gracies a tots els corredors, tècnics, fisio, skiman, suporters... a tots i cada un, companys!! sous INMENSOS!!!
cada dia va ser una festa... pero imagineuse com va ser 'últim que corria la cervesa...
Salut i Metrus!!
Us deixo un video de la prova individual que impressionant es poc, i un gravat per mi (entrenant) de la meitat de l'últim descens de la prova individual i equips, pa verse matao Paco!! espero k ho disfruteu!
