12 d’abril del 2010

WCI Madonna di Campiglio (ITA)

Estem a la recta final de la temporada i les oportunitats s’esgoten, es ara quant ens ho juguem tot a una carta. Despres de l’accident he fet mans i mànigues per no perdre pistonada, i he entrenat molt i molt dur per a recuperar la forma. Des del retorn a la competició les sensacions han estat molt bones, i els resultats acceptables, aixo sumat a que a final de temporada la gent ja arriba amb les forçes justes m’han colocat com a possible company d’equip en la PDG amb en Pinsi i en Kilian com a equip de la seleccio espanyola en la final de la copa del món... a la vista nomes quedava l’ultima carrera de copa del món individual on es decidiria entre el Miguel Caballero i jo.

Marxem cap a Madonna! Lloc conegut, allà em vaig destapar com a corredor internacional al 2007, vaig guanyar-hi la copa del món sub-23 i una 6èna posicio en la general! Quins bells records...



tot l'equip!

L’ambient i el lloc inmillorables, la cursa: tres pujades i tres baixades entre “canalinos” i faixes de roca dolomitica! Tot plegat 1950 m de desnivell positiu acumulat en cents de voltes maries i esglaons per canals! El premi pel guanyador... un Fiat panda! I els preciats punts de la copa del món, tot plegat fa que s’apleguin més de 400 corredors amb ganes de donar guerra!

“Tuto a posto! GO!” Només de sortir em dono compte de que encara estic un xic verd, el ritme frenètic de copa no es el tiki-taka que porto jo... pero no ens posem nerviosos i anem fent, mica en mica començo a remuntar posicions i en arribar a les primeres “zetes” ja em trobo com a peix a l’aigua. Començo a atrapar algun francès i algun suis, la cosa comença a pintar be! I ara ve el temut “canalino” de baixada... jejeje es la meva! Quatre salts i quatre derrapades i ja he guanyat cinc o sis posicions. Cada cop costa més guanyar posicions, pero jo vaig mantenint la progressio i ja començo a estar en un grupet de grans correrdors. Una ultima pujada acaba de marcar les diferències, tot i no tenir aigua en tota la cursa degut a que se m’ha congelat el tub del camelback aguanto be i esquibo la temuda pàjara després de 2h a revolucions màximes arribo a la 19ena posicio, no està malament pero lluny encara de les meves possibilitats.


La Mireia es va quedar a molt poc de la glòria... 2na a un minutet!


el petit Pinsi a l'estela del gran Perrier... qui tingués fotos aixi!


Kilian i Troillet ja comandant des d'un bon principi.


Jo començant a engegar la maquinària


Finalment la balança es decanta a favor meu, la responsabilitat de fer de gregari al Kilian per poder guanyar l’Overall de la copa del món ISMF es gran, pero aquestes dues setmanes que queden ens centrarem al 100% per preparar aquesta peculiar prova tant dura com complexa.


Salut i metrus!

2 comentaris:

  1. Gran carrera Poma, l'esforç sempre compensa.
    Ànims per la PDG!

    ResponElimina
  2. Felicitats! A fondo pel que queda de temporada... Jo ja m'he tret els esquís, pel primer any ja en tinc prou, ara a córrer per les muntanyes!

    ResponElimina