25 de juny de 2010

AMB MÉS PENA QUE GLÒRIA

Després de dues setmanes genials a Cerdanyola del Vallès fent el curs de formació del Grup de Rescat de Muntanya de Bombers, el GRAE, que en el meu cas parlem sempre dels bombers voluntaris de Camprodon, només em faltava acabar de passar l'habilitació, que amb el curs aprovat amb èxit, constava d'una prova de coneixements tècnics i de territori, una de resistència física, una prova d'esquí de muntanya, una d'orientació i per últim la d'escalada, que constava de dues parts, un V+ semiequipat amb bota rígida i un 6b d'escalada esportiva.
L'història ja feia temps que durava... uns tres anys aproximadament, despres d'iniciar el proces fins a tres vegades diferents i quedarme sempre a mitjes, i no pas per culpa meva, (la primera no vaig poder fer la ultima prova a causa d'una lesio que em vaig fer just abans, i sem va prometre que s'em faria un altre dia... que no va arribar mai.) finalment aquest cop semblava que hi havia intencio d'acabar-lo.
Curs aprovat amb èxit, habilitacions superades amb nota excepte l'ultima subprova d'escalada, el 6b, que no es que sigui un nivell d'exgigència molt alt pero en el meu cas, que portava més de dos anys sense escalar, com era lògic em va superar, tenia dos intents per encadenar-lo, em vaig fotre dos pinyos i cap a casa. Una llàstima, ja que jo he escalat grau de 6c, i estic segur que amb un parell de setmanetes anant a tibar-li faria el 6b sense problemes, pero es que amb lo ràpid que ha anat tot (cosa realment rara) no he pogut preparar-m'ho de cap manera.
Es una pena, perquè em feia molta il·lusió, i despres de tres anys donant voltes per tot catalunya que si fent proves per aqui i per allà... que si cursos i alguna pràctica... ja tenia la mel a la boca, pero bueno! em quedo amb lo bó, les experiències i la sort que ha sigut fer el curs de formació i les habilitacions, i els moments que he compartit tant amb professionals com amb voluntaris.

Per cert! Aquesta revetlla de Sant Joan a Camprodon ha sigut "en Tierra Hostil"! A la matinada es van encendre tres containers simultaniament, resultat: dos cotxes xamuscats i una intervenció in-extremis...

Si es que es ben parit per si mateix fer de bomber i estar al servei del que pugui sorgir...

Apasiau!!


penjat de la grua de l¡helicopter

una gran experiència la de fer de rescatador!

Tot el grup al complet! quina experiència tant gratificant

Sondatge minuciós a boí taüll


desenterrant el "ferit"

Fent rescat en "spele"

Rescat en camilla de paret amb Portor

Evaqüant en Leoneti d'un barranc amb contrapesista




6 de juny de 2010

PER TREURE'S EL BARRET

Després de passar dues setmanes a la capital, fent entrenillos d'una horeta corrent per Parets del Vallès, que macu ho es, pero molt planer pel meu gust. El divendres només arribar tinc un delit per fotre un entrenillo com deu mana... a les nou de la nit em calço les bambes i enfilo cap a abella, poso el ritme de creuer, que a la Wikipèdia significa "viatge comode, de plaer..." pero collons! si vaig volant! amb 50' he anat a girar a pla de Satlla!!! deu ser que aixo de fer de llebre per terres del vallès i l'aire de la Pobla de Segur m'ha provat.

Dissabte fa un dia esplèndid i al mati sortim amb mtb tres companys de fatigues, en Pere Plana en Pau Costa i un servidor, son les 9h, un xic tard pero que vols... es lo que passa quant planifiques la ruta la nit abans en un bar fent birres. La Volta ès de les que curteixen, llarga, tècnica, amb alçada... al final set hores pedalant a ritme de no torbar-se per les cantonades amb 3200 m de desnivell positiu i km no ho se... pero un munt! hem arribat a les 4 de la tarda fets papilla pero alucinant!

La ruta pels que tinguin ganes de fotre's una bona matxacada disfrutant de valent: Sortida de Camprodon cap a Mollo, Espinavell, Pujada mortirolo fins a coll de Siern, baixada per corriol IMPRESIONANT fins la preste i enfilar cap al coll de roques blanques i pla guillem per la pista pedregosa i interminable per baixar fins el refugi dels estables del Canigó, una trialera infernal que encara et matxaca més el ja maltret cos... i l'únic "premi" de la ruta la baixada fins a Prats de Molló, una pista rapidissima d'uns 20 km per baixar a tumba abierta!! jejeje pero un cop a baix el millor que podem fer es una parada tècnica a la boulangerie a repostar un xic abans d'encarar la ultima pujada a la Torre del Mir, i un cop a coll d'ares tornem cap a Camprodon.

Diumenge tenia previst anar a correr amb en kilian de noucreus a coll d'ares, ja que aquests dies esta trencant tots els motlles fent la travessa als pirineus corrent en vuit dies, algo que es per treures el barret. Pero una inoportuna tempesta elèctrica de bon mati ha fet que modifiqués l'itinerari previst per la carena, per un una mica més baix seguint el GR-20, pero que es igualment impressionant. Es que ni el mal temps el pot parar a aquest nano! es un prodigi! el que està fent es superb en tots els aspectes. Em sap un greu terrible, ja que en tenia moltes ganes, em feia una ilusio terrible... pero no ha pogut ser, era logisticament molt complicat anar cap a la zona on ha passat. Una altre sera... alguna altra proesa fara...tingues tant segura la loteria!

A correr que no ha estat re!!

Salut i KM!!