EM SENTO VIU!!!

El pirineu és un país al que se sol menysprear als mesos de primavera per la pràctica d'activitats en alta muntanya hivernal. A les parts baixes ja comença a fer caloreta i en l'últim en que pensem tots es en agafar els bàrtuls per anar esquiar.... Pero i em sembla que s'equivoquen!! i molt!! Perquè és ara quan normalment trobem les millors condicions; deixant de banda aixó si, el powder de quan estem a molts graus sota zero... pero que si no recordo malament hi ha anys que aixó brilla per la seva absència... Dons a mi aquesta època sempre em cundeix, hi ha neu en abundància, el mantell nival és estable, la meteo més benèvola i m'hi trobo sol i tranquil... què més puc demanar?? PERDONEU... PERO ALGÚ HO HAVIA DE DIR!!! jejeje.

Ús fare cinc cèntims d'un parell de bones activitats a veure si us animeu i acabeu de rematar una bona temporada!! que val la pena!!

54è RALLI D'ESQUI DE MUNTANYA DEL CEC

El Cap de setmana passat es disputava l'última cursa del pirineu, per la qual em guardava un cartutxo per cremar, a la Vall d'aran fent un recorregut de 3000 metres de desnivell amb el Tridente Letal!! l'Alfons Gaston, el Jordi Palomares i Jo mateix, que l'any passat vàrem guanyar!! Amb una meteo totalment hivernal, neu, vent i boira, va fer que l'organització canviés de i fessim un recorregut de 1800m per la zona de baquèira i el tuc de Bacibér.

Al mati preparem l'estratègia ràpid... Donar-li "CERA" a les pells i a la cursa ja de sortida... hehehehe. Tot i les condicions dificils que hi havia, ja d'inici vam apostar fort, imposant un ritme per marxar al capdavant, tot i les traves, males condicions de visibilitat i la traça a trams tapada pel vent. Em trobo fort i poso un ritme alegre amb el que anem aguantant al capdavant tot i les adversitats. A la sortida del tram a peu, quant ja gairebé erem a dalt de la primera pujada em despisto amb el recorregut alternatiu a la canal i segueixo les marques equivocades enmig de la boira... Casum l'olla!!! ja ens hem perdut!! Au! torna a buscar el cami bo... ja anem 6èns... tocarà remuntar!! En Palo es posa a marcar un ritme bo i a la pujada de baciver que era llarga els vam anar retallant els 5 minuts bons que ens duien a l'orri. Ja quasibé a dalt s'obre un moment i divisem l'objectiu, tenim el cap de cursa amb tres equips al davant, i la traça tapada els frena... el gaston salta a lo ciclista (que garbo el cabron!! hahaha) i pillem de seguida. Al cim els quatre equips junts començem a baixar, serà un sprint a meta!! huhuhu!!! la neu i la pendent no deixa escapa-se a ningu i anem en fila india fins a meta. Ultima pala. 100m. ens tirem tots recte i entrem en estampida!! en Pere i en Met han sigut els més llestos de la classe i s'han endut la victòria!! Felicitats !! us ho mereixeu!! Cap de setmana Impecable!! bona commpanyia i Disfrute a tope!! :)

DESCENS CANAL CENTRAL O "AMAGADA". GRA DE FAJOL PETIT (240m. AD+ 60º màx)

Si alguna cosa m'ha ensenyat la Muntanya, l'esport i la Vida, es que quan et donen una oportunitat, no la deixis escapar... Agafala al vol!! Aixó es el que he fet jo avui...

Ja feia un parell de dies que pujant pel Xalet d'ulldeter no podia evitar torçar el cap i anar visualitzant les canals del gra de fajol en busca d'alguna línia esquiable. La canal Amagada em feia tilín... tenia molt bona pinta i amb la sed d'adrenalina que duia sobre tenia que caure!! Una Activitat així no es planifica... sorgeix!! Avui he detectat que les condicions eren les optimes i sense dubtar ni un moment, sense que em tremolés el pols, i sense esquis amples ni GoPro ni res... m'he dirigit cap al cim obrint unes zetes precioses fins a l'entrada a la canal occidental que he pujat amb esquis a l'esquena. Un cop al cim fora pells de foca... agafar aire... i avall!!!

La vista des d'aquest cim es espectacular!! i la cara nord-est amb les seves canals i espolons de roca no convida gaire a tirar-s'hi amb els esquis als peus!! pero si les condicions i el coco son bones!! i hi sumem un pam de neu pols... PER QUÈ NO???

La Baixada des del principi es un embut que desemboca a la canal directament, bastant pendent i obert, sembla franc pero alerta!! si anem de dret hi ha un tallat de roca i gel!! Ens hem de desviar cap a l'esquerra cap al llom que hi ha un pinet solitari i allà fent una diagonal per una cornisa ens posem de pet dins la canal!! es un punt un xic delicat.

Un cop dins, no hi ha marxa enrere, ni marge de maniobra, es tracta de estar tranquil i concentrat i no cometre cap error. Només llavors ens permetrem el luxe d'esquiar-la i disfrutal·la!! Quina sensació més bona que estic experimentant allà dins!! la neu em permet "regalar-me" uns giros espectaculars!!

Just a la part mitja ens trobarem el punt més complicat, es estret, per un costat tens la paret que desploma sobre teu ( d'aqui que es digui canal amagada... des de davant no es veu....) i per l'altre un tallat de roca. aquest punt m'hi he trobat la neu vella pelada, i estava encrostada de gel, ja que amb la pendent la neu no s'hi ha aguantat... he hagut de baixar-la fent un derrapatge i per assegurar que no m'en anava avall amb l'ajuda del puny anava trencant la crosta i em feia d'anclatge de seguro.

Un cop passat aquests 1o metres les dificultats ja son història, per davant uns 100 metres de desnivell de pura pendent amb neu pols sense cap exposició a perill ni a caigudes!! que amb tota l'enxufada d'adrenalina es fan a tot drap!! hehehehe.

Des d'abaix i amb aquesta foto no s'aprècia del tot be el descens... es per la canal que baixa recte del cim. Per qui vulgui mes informació per curiositat o perquè la vol baixar, que val molt la pena per cert... us deixo un parell de links amb ressenyes de pujada de la Via!!

http://joanjover.cat/ressenyes/?p=1251

http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=288

Per acabar d'arrodonir m'he dirigit cap a bastiments per baixar una clàssica meva, la canal o llàgrima de la cara est de bastiments, que gairebé tots els dies la baixo, avui amb neu verge no faria l'excepcio... hehehehe!!

Vinga!! a disfrutar d'aquest regal i acabar de matar la temporada competitiva el 27 d'Abril amb la PDG!! les cames ja no estan tant fresques com al gener... pero a zermat, tette blanche, arolla, riedmatten, la Barma, rosablanche i la chaud ens hi deixarem tot el que ens queda per arribar ben buits a Verbier!!

Salut i Metrus!!

EUROPEUS D'ESQUI DE MUNTANYA A PELVOUX

Pelxoux es una petita població d'uns 500 habitants que està ubicada al parc Nacional dels Ecrins, al sud-est de França, es un lloc que no destaca pel seu glamour, que per fer un europeu d'skimo no es que sigui un requisit indispensable... però que a vegades hi ajuda, si més no per fer mes agradables les tardes mortes i encara més salvatge la corresponen festa de clausura. Més aviat es una vall molt dispersa i tranquil·la però amb unes muntanyes increïbles!!! nosaltres amb els "turonets" que feien avantsala de la serralada dels Ecrins en vam fer ben be prou per disputar aquest europeu.

PROVA D'EQUIPS.

Vam arribar dijous, la primera cursa era diumenge, temps que vam aprofitar per visualitzar recorreguts, ubicar-nos be a l'hotel, acostumar-nos al fred... i sobretot flipar amb el powder!!! Però la aclimatació va durar ben poc, el diumenge al mati, dorsal a la cama dreta i gas!! cursa d'equips maca, amb 1800 de pujada i 2300 de baixada, temperatures gèlides ( -19ºC a la sortida i -28ºC als cims ) i de company en Miguel Caballero!! ens esperava una "belle giornata". Concentració màxima, estem a la línia de sortida, arriba el moment de la veritat, es el campionat d'Europa i hi ha molta preparació prèvia a aquest moment, tots els millors del món estan perfectament col·locats a la sortida, movent-se nerviosament en part per fer passar el fred. Moment per no deixar-se envair per la pressió, tot el contrari, relaxar-se, fer una inspiració profunda i gaudir del moment. Sona... READY?? GO!!!! Arrenca l'Europeu, des del primer metre ja ens hi deixem la pell, la primera pujada es per una pista molt dreta i el ritme per estar davant amb els millors es endimoniat. El grup capdavanter, que era bastant gran, amb el fred gèlid i els nostres motors revolucionats al màxim semblàvem un tren de vapor!! impressionant!! la sombra que projectàvem davant nostre a la neu em va fer pensar en una xemeneia!! pobres bronquis..... Us pot semblar estrany, però a vegades detallets d'aquests; petits moments en imatges o sons, et captiven i fan que momentàniament la teva atenció es desvii t'oblidis que estàs competint.

Durant la cursa vam anar fent a pas ferm, em vaig posar al davant a marcar el ritme i el Miguel enganxat a mi com si fos la meva ombra, vam estar encertats i no vam cometre errors. Només ens va faltar un puntillo per estar en el grupet del davant nostre que es jugaven la 3a posició, però a la meta satisfets de 8èna posició aconseguida amb penalització incluida. A l'últim canvi li vaig agafar el grampons al Miguel i els vaig posar a la meva motxilla, i el reglament diu que el material de seguretat l'ha de portar cadascú. Una cosa més que vaig aprendre aquell dia, a la pròxima no em fotran pas... jejeje.

L'endemà dilluns, es disputava la prova d'Sprint, una modalitat que es bastant explosiva i específica i que a mi no em beneficia gens. Vaig preferir no participar-hi i recuperar-me de l'esforç del dia anterior. Temps que vaig aprofitar per anar a visualitzar el recorregut de la Crono, i deunidor quin "descans actiu..."!!! em va sorprendre, molta pendent i tot a base de murs. Dimarts Corria la Jovenalla, dia que queda lliure pels sèniors, descansar que el Dimecres hi ha molt en joc a la cursa individual.

PROVA INDIVIDUAL.

Arriba el gran dia!! Tot i ser un xic surrealista... S'està disputant la prova reina de la temporada d'esquí de muntanya, i l'0rganització ens fa la sortida en un petit nucli de població (4 cases, no hi ha ni un trist bar o forn de pa...) penjat en una vessant de muntanya que per accedir-hi hi ha una carretera penjada, bruta de neu i que no es creuen dos cotxes... El panorama es desolador... un descampat que l'únic que hi ha es la neu que aixeca la ventisca... en fi, lo que dèiem del glamour i d'estar a l'alçada per l'ocasió. Peró en fi... això es feina d'altres!! Nosaltres anem al que anem, que es a competir!!

Vinga dons!! enfundats amb el mono de treball i a la línia de sortida!!Tinc unes ganes de donar guerra que no se com contenir-les!! La feina està feta, les sensacions son bones, es la meva prova, el recorregut s'adapta a les meves característiques i la moral alta!! sembla que esta tot alineat... Arrenquem i vaig ben col·locat, de seguida entrem en un terreny de difícil progressió, traça poc consolidada i conversions forçades pel mig d'un bosc. A mitja pujada ja se'm desenganxa una pell de foca i em paro a canviar-la, continuo i al cap de poc l'altre!! Collons triguen poc a aparèixer problemes!! abans d'arribar a dalt de la primera ja m'han saltat les altres dues que duia de recanvi!!! Això son fallos que son impermissibles i més si estem parlant d'un campionat d'europa!! si es que per disputar una carrera així no pots cometre ni un fallo, i el que m'estava passant a mi era intolerable!! Em preguntava "com et pot estar passant això si en 10 anys de competir no m'ha saltat mai una pell de foca". Però bueno, vaig fer el que tocava. Acabar la cursa com bonament pugues. 25è A la línia de meta, i primer de tot moment per analitzar què ha fallat, gravar-m'ho amb foc i que no torni a passar MAI MÉS!!!! quina oportunitat perduda. MERDA!!!

PROVA VERTICAL RACE.

Dijous. Toca passar pàgina, lo d’ahir es aigua passada ja. Avui tinc una altre oportunitat de demostrar la meva valia. Els ànims no han decaigut, tot el contrari, fins i tot noto un puntet de ràbia que ja m’anirà be per esparrecar pista amunt. Una cronoescalada no és el meu punt fort, però la de Pelvoux és una salvatjada de 1050 metres de desnivell molt i molt directes; on tambe s’ha de saber portar una bona cadència de pas i tirar molt amb els braços. L’aderència no serà molt bona tampoc. Resumint, de potència i cavalls en estat pur, però on la tècnica i ser gat vell també compta. No em desagrada del tot la situació, estic motivat i l'adrenalina rebossa per alt... SORTIM!!! només arrencar ja poso totes les cartes sobre la taula, gas a tope!!! el nivell d'esforç és agònic, i anem enganxats tots, des del primer a l'últim com si fos una serp multicolor. De seguida es posa "tieso tieso"!! ens dobleguem igual que un clau de ganxo i fent passets curts mirant a terra per no veure els murs interminables que ens esperen anem fent via. La gent va explotant literalment; i és que en una crono s'ha de donar tot el que tens, si "petes", "petes". Jo tinc la sensació de que en qualsevol moment la llei de la gravetat em vencerà i m'enfonsare en la classificació... pero no!! vaig aguantant, vaig patint i vaig lluitant cada posició!! estic en plaçes d'honor!!. De fons sento cridòria de gent de casa, ens esperònen en català!! Ufff!! que et vinguin a veure de tant lluny s'agraeix!!! Ja s'ensuma el final i veig que al davant tinc molt poca gent i no estan lluny!! com diu en kiku... no deixis res per verd!!! i encara acabo de treure el que no tinc per guanyar la darrera posició abans d'arribar a meta. ARRIBO 1oè!!!! quina alegria!! em sento molt realitzat!! tinc el convenciment que aquest dia i en aquest lloc he donat el millor de mi!!! Millor no podia anar. CHAPEAU!!!

PROVA RELLEUS.

Divendres. Ultima prova, la de relleus. És una prova molt especial, ja que la corres juntament amb els teus companys de selecció, en el cas dels homes el relleu son quatre. Motiva perquè sol ser sempre molt emocionant i encara més si tenim en compte que s'opta a medalla... i que es l'ultima tambe. jejeje. Es tracta de fer un recorregut molt curt, d'uns 200m de desnivell acumulat on es fan dues pujades i dues baixades, amb un tram a peu, sempre molt tècnic i on surten tots a l'hora i a cada volta es dona el relleu al company.

Per obrir la llàuna teniem en Marc Pinsach, un tiu que a les sortides es un asidu dels llocs capdavanters i que ens anava com anell al dit per fer el punky en una sortida que sol ser molt ràpida i nerviosa. La primera volta es la mes espectacular!! una batalla en estat pur!!. Veient-ho des del corralet de sortida mentre esperava el relleu den Pinsi ja tenia l'adrenalina a dalt de tot!!! UiUiUi!!! Em passa el relleu en 5èna posicio pero estem tots enganxats!! surto deixar-m'hi la pell i de seguida retallo diferències al davant, passo a un alemany amb certa facilitat, em trobo com a peix a l'aigua, potser no pujo molt ràpid pero en els canvis i les baixades no fallo. En el que dura un suspir ja li estic donant el relleu al Miguel Caballero!! VENGA MIKI!!! surt com una exhalació!!! tenim als italians al davant!! quina emoció!!! se les veu amb un os dur de rosegar i no es possible agafar-lo pero si mantenir les opcions!!! Ultima posta!! surt el Kilian!! es un valor segur, quedem tots marabellats de l'espectacle que dona pujant... brutal!! de seguida comença a pillar a l'italià pero no es fàcil, tots els equips es guarden l'As a la màniga, i es que el 4rt es el que ha de rematar la feina!! Vinga NANU!! que tu pots!! emoció i cridòria al punt de sortida/arribada fins al final!! quin espectacle!!! Al final medalla de fusta... pero bueno!! contents amb el rendiment obtingut amb tot l'equip!!

AGRAïMENTS.

Sense dubte, els corredors som la cara visible de la competició en si, i els que rebem el premi, pero els nostres resultats no serien possibles sense tot l'equip tècnic que portem al darrere, els sponsors, la familia, els seguidors i seguidores...!! Les Medalles aconseguides, que enguany han sigut moltes, també us pertanyen. MERCI!!

Agraïr al Capo Oriol Duixans o tambe dit "kiko veneno", als tècnics: Garreta, Arnau, Fermin, Àlex, Dani. Als fisioterapeutes Fernando i Estel. Al Gabi l'skiman. A l'Adri el Fotograf i a l'equip tècnic i Directiu de la federació.

Felicitar a tots els corredors que hem participat a aquest Europeu. Als Nois: Kilian Jornet, Marc Pinsach, Miguel Caballero, Pau Costa, Nil Cardona, Alvaro Sumozas, Oriol Cardona, Manu Picon i Aleix Domènech. A les Noies: Mireia Miró, Gemma Arró, Marta Riba, Maria Fargues, Naila Jornet, Marta Garcia i Laura Balet.

Que tinguem Salut i puguem anar fent el que més ens agrada!! Visca L'esqui de Muntanya i Visca Catalunya!!! jejejeje.

ADAMELLO SKIRAID, Un gran descobriment ( per mi... )

Ja ens teniu un altre cop a italia, aquest cop al Passo Tonale per correr l'Adamello skiraid, la segona etapa de la "grande course" fent equip amb en PINSI!! tot una institucio de l'scialpinismo, despres d'aconseguir recentment un tercer lloc a la copa del mon al trofeo marmotta. Tot un honor, i un patiment asegurat per mi.

El dissabte a la nit, mentre donavem voltes sobre el llit escoltant el barça per internet, tot just ens començavem a donar compte del percal en el que ens haviem fotut. Recapitulavem el que haviem sentit al briefing de la cursa: desnivell de pujada, 3500m. desnivell de baixada, 4200m. i una distancia de 45 km assolint el cim de l'adamello de 3580m. d'alçada, amb passatges tecnics tant de pujada com de baixada, llargs platons glacials i una bona part de la cursa encordats en ensamble... Eren les 11 tocades i frases com: -fua!!! aixo es mes una patrouille que un mezzalama... -buff!!! dema ens esperen mes de 5 hores de cursa... -tiu!!! hem vingut aqui enganyats... s'anaven repetint. Pero que carai!! amb dos Co**ons!! que ens esperava un carreron i una meteo espectacular!!

Aquests son els jeto's que s'et queden quant t'aixeques a les 4h de la matinada per fotre't una pallissa de 5h sobre els esquis!! jajajaja

Hi havia molta gent animant!! i a dalt de la primera pujada els que van matinar, els 600 corredors que participavem els vam brindar aquesta espectacular estampa!! una serp multicolor!!

direcció al piandineve, segona pujada

les glaceres eren inmensament grans, al fons es veu el cim de l'adamello

El Killer i el Palo pujant a l'adamello, al fons es veu d'on veniem!! i encara quedava un pastis...

baixant del cim hi havia aquest passatge amb bastanta pendent, i si!! encara que sembli extrany em vaig agafar a la corda com una paparra, pero que voleu!! tenia les cames fetes pols i no mi veia de cap ull!!

A l'última pujada, jo ja anava amb un ull a cada banda... sort que hi havia un munt de gent animant i que en pinsi m'estirava igual que un trineu, quin paio!! està més fort que el vinagre!! em va tibar amb la corda tot el recorregut!!

Aixo es sortint del canalino de Cresta Croce, un pas obligat per travessar de la glacera de l'adamello a la Alta val d'Avio, un lloc estratègic per les legions alpines en la primera guerra mundial, equipat amb una petita ferrata per accedir-hi i protegit a dalt per gran quantitat de fil espinut (foto de dalt) i un canó del 149 (foto de baix), el nom del cim, santa croce, li be donat per la gran creu de granodiorita posada en memòria als caiguts en la gran guerra. Una Passada tot plegat pero si us dic la veritat no em baig quescar de res... ho he vist ara a les fotos!! el dia de la cursa ni m'en vai adonar...

Una Passada de cursa!! la recomano a tothom!!! en resum, ja en tenim una altra a la saca!! jo i en pinsi acabem 14ens, i la Mireia i la leti 15enes de la general!! no fa falta dir que van guanyar en dones pq no tenen ningu que els i estossegui!! el resto d'expedicio el Killer ( Xevi Sadurni) i el Palo ( Jordi Palomares ) van quedar 28ns, en Pau Costa i el Nil Cardona en 40na posició!! i el Toti i en Serra en 64ena!! i Les Noies, la Gemma arró i la Marta Riba, varen fer un carreron!! 6enes!! els hi dec un soparet ja que em var arreglar el peu per poder correr el diumenge, ja que s'em va fer una llaga.... quin començament no?? jejejeje

Ara a pensar en la próxima!! tot i que costarà!! perquè amb aquesta caloreta que fa....

Salut i Metrus!!

+Info, fotos i classificacions a : http://www.adamelloskiraid.com/d/it/node/21

FONTBLANCA - ARCALÍS. Campionat d'Espanya Individual. Llençar la tovallola.... MAI!!

2a Pujada a Fontblanca

tota la FEEC al complet

Podi Masculí del Campionats d'Espanya a FontBlanca, Andorra
1r MarcPinsach. 2n Pau Costa. 3r Marc Solà.

En el meu calendari el dia 13 de Ferbrer estava marcat amb vermell. Uns campionats d'Espanya sempre es una data importantíssima per tot esquiador i més siguent a una setmana vista dels campionats del món... en definitiva els dos moments clau de la temporada!

Jo ja feia un parell de dies que no estava del tot fi... pero com sol ser normal en mi no em solo posar nerviós fàcilment, i en comptes de menjar-me l'olla o començar a "aixecar la llebre·" ( accio de començar a fer correr algun rumor, molt típic en els brifings de les curses... qui no te un all te una ceba o ha estat lesionat... ) perquè ja hauria set vençut abans de començar, em vaig limitar a deixar de banda cualsevol maldecap i diumenge que surti el que deu vulgui.

A la línia de sortida faltava en kilian, el màxim favorit, i llavors estem el resto... amb unes ganes boiges d'aprofitar l'oportunitat de quedar campió nacional, per davant una cursa de veritat, molt tècnica degut al nombre de canals, arestes, cordes, canvis.... i una neu que estava curiosa.

Només sortir es posen a comandar el pilot en Pinsi i en Caballero, jo previsiblement, a mida que anavem pujant m'anava quedant enrera... amb unes sensacions indescriptiblement dolentíssimes em vaig enfonsant en la classificació, com tots sabeu, el cos i la ment van conectats, i normalment un segueix a l'altre... dons la lluita per no tirar la tovallola i fer el que bonament pogués va ser constant, va haver de treballar igual o més la materia gris del cervell que les cames, els braços i el COR.

A mesura que anava abançant la la cursa vaig anar remontant posicions, no perquè les sensacions milloressin sino perquè em vaig limitar a aguantar, aguantar i aguantar... mirant les espàtules dels esquis en tot moment ja que si hagués vist en algun moment on havia d'anar hagues abandonat segur... vaig patir com no havia patit mai sobre uns esquís... fins al punt que a la ultima pujada feia tortes i quasibé delirava! vaig estar a punt de caure vençut pero vaig treure forçes no se d'on i vaig aterrissar a la meta amb els ulls plens de llàgrimes, no d'emoció sinó de dolor... pero lluny de ser una cursa per oblidar la recordaré tota la vida. La recompensa d'aquesta cursa més que el resultat, 3r que no està malament vistes les circumstàncies de tot plegat ha sigut no rendir-me, que hagués estat més fàcil... pero no! m'he demostrat a mi mateix que el meu límit està més enllà del que creia i aixo es molt bo.

Només em queda Felicitar a en Pinsi! mereixedor guanyador, i a en Pau Costa! que amb el subcampionat s'ha cosagrat com a un Primera línia Nacional!! felicitats! i també animar a un Miguel Caballero que va petar material... segur que hagués fet un súper paper!! ara a pel mundial!! i a un Palomares, que fins al final ha estat allà lluitant amb mi, potser hagués tirat la tovallola... gran part de la meva 3ra posició li dec amb ell!! Nano!! no afluixis!!

Queden poquissims dies pels mundials de Claut! moralment estic intacte, diriem que reforçat i tot. Pero pel que fa al físic no tant... l'estrujada d'ahir corrent estant malalt m'ha deixat planxat... i m'ho he quedat tot per mi: sinusitis, el pit plè de mocs i una gastrointeritis que s'ha sumat a la festa... Pero si no em vaig arrugar diumenge no m'arrugaré ara... a descansar i posar-se bo, que no hem entrenat tant dur per tirar la tovallola a les primeres de canvi!!

AAHH!!!! L'Ski Club Camprodon ha guanyat la classificació per clubs!! Objectiu complert!! SCC Team el millor club d'esqui de muntanya d'espanya!! i amb autoritat!! el doble de punts que el segon... Ouuu Yeahh!!! + info a: http://sccteam.blogspot.com/

Salut i Metrus!!

OPEN ALTITOY 2011

Després del gran resultat obtingut a Gavarnie, tocava gaudir d'una setmana sencera divagant per Luz St-Saveur i rodalies amb en Miguel Caballero, ¿¿planing?? metros metros i metros.... i el finde tocava correr l'Altitoy! després d'un canvi d'última hora fariem un trueque amb la meva parella i la del Migue, així correriem junts i el Jordi Palomares i el Raúl López farien un equip.

La setmana començaria amb una visita al nostre amic i Guarda del refugi de Gòriz en Joan Maria Vendrell, àlies "Vendri el Punki". Vam sortir de l'estació d'esquí de Gavarnie, dia esplèndid i -15ºC... però al ritme que pujàvem no vam pas agafar fred!! jejejeje amb hora i quaranta cinc ja estavem a la breche de Roland on vam quedar amb el Vendri i el Kiko, per aquelles hores jo ja estava flipant en colors!! la nord del Taillon, el refugi de Serradets, el circ de Gavarnie, la torre Marboré... tot plegat m'imposava una mica, sort del guia local que ens va dur a fer Taillon, cima del descargador, cima del Tobacor i cap a Góriz a reposar forces a la terrasseta amb uns "Huevos con Jamón" i unes birres després de cinc horetes i quasi-bé 2400m de desnivell acumulat! Ens van Cuidar com a dos reis! Ping-Pong, puzzle, internet, telèfon, un sopar de co**ons... Un parell de gotets de vi per fer passar el fred i a dormir al bell costat de l'estufeta!!. L'endemà, sense estres... cap a les 12h ens hi vam posar... de nou un dia esplèndid, amb una pujada llarguíssima fins a la Cima Anónima on ens vam despedir dels guardes per tornar cap a la vesant francès on tenim el cotxe i cap a l'apartamentillo!! dutxeta i migdiada ,que demà SANTORNEMI!!!!

A finals de setmana ja portava un grapat d'hores i desnivell a les cames però encara quedava lo BO!! la gran Cursa Pirinenca de L'Altitoy ens esperava!! Tothom ens posava el cartell de favorits, inclús semblava que ho teníem tant fàcil que per guanyar no ens faria ni falta treure'ns el plumes... però s'equivocaven, aquí l'únic que guanya sense baixar de l'autobús es el Madrid... amb lo cual hauríem de suar la samarreta, i de Valent!!

Recovery food!! "Huevos con Jamón"

Taillon i Brecha de Rolando de de la Cima Anónima

La méteo no va ser gaire bona cap dels dos dies de cursa, i de neu no en sobrava ni un gram, pero l'organització va estar encertada i va saber fer una gran etapa dissabte, amb 2260m positius i un porteig de 300 m+ amb una canal i una aresta de somni, en definitiva un recorregut espectacular. El diumenge pero la meteo es va esforçar de valent per xafar-nos la guitarra i de fet ho va aconseguir, amb nevades durant la nit i una boira espessa es va haver de fer una cursa de 1300m amb esquis, sense uns trams molt tècnics que estaven previstos, pero bueno, dintre de tot ens vam quedar satisfets amb una cursa 100% fora pista. CHAPEAU!!

Pel que fa al nostre paper a la cursa, En Miguel i jo ho teníem clar, volíem tornar a casa amb la Txapela. Només començar la cursa ens vam posar al capdavant i vam intentar obrir forat imposant un ritme fort, a la canal ja dúiem una avantatge còmode, però ni ell ni jo ens vam, relaxar gaire no fos que amb la boira i la neu recent caiguda ens extraviéssim o tinguéssim problemes amb les pells de foca i vam anar fent sense pressa però sense pausa... A l'última pujada l'Oriol Duixans ens anima i ens diu: -caram!!! no aixequeu pas el peu....!!! i jo li dic una frase feta que el Miguel recordarà tota la vida! jejeje ;). "NO DEIXIS PER DEMÀ EL QUE PUGUIS FER AVUI" Al final a meta aconseguíem un ampli avantatge de 14' . El Diumenge altre cop tots a la línia de sortida!! amb els esquis a la motxilla i arrancada corrent per un caminet amb unes fràgils botes de carbono als peus... novament controlant fins a posar-nos els esquis als peus i un altre cop gas a la burra! ens posem davant i començem a obrir forat... un cop arribats a meta mirem enrera, ara si que podem dir que la txapela es nostre!! jejeje i l'hem suat de valent!! pel que fa als altres equips, segons queden els andorrans Joan Albós i Joan Vilana, dos ossos durs de rosegar, seguits per dos francesos de la zona, el Wilfrid Jumere i el Frans Anrigo i els nostres companys d'equip, el Nil Cardona i en Pau costa que s'han quedat a només 20" del podium després d'una segona etapa excepcional on han fet 2ns! i finalment en Palo i en Raúl han entrat 5ns després de tenir problemes tècnics. Molt be a tots!! no ens ho heu posat gens fàcil!

La desitjada TXAPELA!!

Quin gran equip que vam fer els dos junts!!

Sincronitzats en tot moment!!

En resum, no podia pas acabar millor la setmana... de camí a casa escoltant la ràdio el Madrid ensopega amb l'Ossasuna i esta fotent una nevada guapa! a Casa està tot tapat per un bon gruix de neu! per fi s'ha acabat de buscar la neu on no n'hi ha i fer miracles per fer entrenos un xic decents. Ara un merescut finde de descans a casa i la propera cita l'importantíssim Campionat d'Espanya individual a FontBlanca Andorra.

Salut i Metros!!

CRONOESPOT + WCI a GAVARNIE

Com no, aquests dos últims caps de setmana hi ha hagut competicions, la primera a espot, on se celebrava el campionat d’Espanya de cronoescalada, aquesta modalitat que m’agrada tant... que es tracta de fer una sola pujada traient el fetge per la boca. I la següent a Gavarnie es celebrava la segona prova de la copa del món individual, on em tocaria fer alguna que altre baixada d’aquestes que a mi no m’agraden... jejejejeje!!! ;-)

Per la Cronoespot com que venia de fer un bon resultat a Pelvoux i entrenant per les pistes de Vallter ( que consti que no ho faig pas per ganes, sinó per manca de neu... m’agradaria que quedés clar!!! Jejejeje ) ja veia que les sensacions pujant caramón eren bones em feia un xic menys de mandra de lo normal fer una crono. La cursa va ser lo mai vist, 230 corredors encegats per fer una pujada donant-t’ho tot , i com ja es podia esperar va ser el campionat d’Espanya amb més nivell que he vist mai! No faltava ningú i tothom va estar a un gran nivell. Va guanyar en Kilian Jornet, seguit d’un Miguel Caballero súper en forma, en Pinsi va tancar el podi. 4rt va entrar en Kiko, un guàrdia civil que va donar la sorpresa, seguidament l’incombustible Agustí Roc i el Joan Albós i jo en una lluita gairebé a l’esprint , finalment jo 7è amb un bon crono. Remarcar una 11ena posició d’en Pau Costa! Gran resultat per ell ja que la neu només l’ensuma de tant en tant! I per mi, no m’esperava ni més ni menys, el meu cap ja estava pensant en la propera Copa del Món.

Per fi em retrobava amb italians suissos i francesos que tant em motiven a fer aquestes curses, per les espectaculars batalles que lliurem sobre els traçats d’esquí de muntanya de veritat!

Dissabte classificatòries sprint, aquest cop ja no em van enganxar tant desprevingut, arribo als quarts de final i quedo el 24è, notablement millor que al primer que vaig fer 58è!! Diumenge ens esperava una cursa amb neu dureta, ràpida i tècnica com a mi m’agraden. La sortida es feia en sistema Pursuit o persecució, on anàvem desfilant un a un amb l’avantatge aconseguit en el sprint classificatori, tot plegat una incògnita ja que no s’havia fet mai aixi. Ho vaig trobar divertit i tot, ja que tenies una fila d’esquiadors davant que t’anava retroalimentant a mida que els anaves devorant. Des d’un principi vaig anar fent una molt bona cursa, amb un ritme de pujada fort i que anava a més, els canvis encertat i amb un ritme de baixada fluid, em falta deixar-me anar un xic més, encara vaig amb el cul un xic apretadet... però bueno. El resultat boníssim, inclús millor del que em podia esperar... 11è! I al mateix minut que el 7è classificat! Molt i molt bé! Allà lluitant fins l’últim metre per entrar al Top-ten. L’única nota negativa va ser que vaig ser desqualificat per saltar-me un control de pas. Una llàstima ja que per culpa de retallar una zeta a meitat d’una pujada (quant la neu està dura fora la traça se’n retallen un munt i no passa res) , justament on hi havia un control de pas que no estava ni indicat ni previst, em va avisar però en comptes de recular els escassos 10 o 15 metres que em separaven d’ell vaig continuar fent-li cas a un tècnic italià que hi havia allà i me la van fotre. Una pena, ja que trobo excessiva la sanció donades les circumstàncies confuses que es van donar, una penalització de 3 o 5 minuts hauria estat justa. Em quedo amb el resultat que va ser molt bo, i em quedo del tot tranquil perquè no he fet ni trampes ni res del que m’hagi d’arrepentir . En definitiva, entre tu i jo... 11è no esta malament no? Jejejeje.

Aquesta setmana ja em quedo per aquí en un apartament a Luz-st. Saveur a esquiar amb en Miguel Caballero, pujarem algun dia Gòriz a veure en Joan Mº Vendrell i a fotre uns bons entrenillos de cara a l’Altitoy que es el següent cap de setmana!

Que no afluixi el ritme!!

Salut i Metrus!!

WCI de PELVOUX! La 1ª DE VERITAT

Aquest finde passat a Pelvoux, una petita estació d'esqui situada al parc nacional dels Ecrins vaig participar a la primera copa del món d'esqui de muntanya,on aquest any s'ha inclos una novetat, i es que el dissabte se celebren unes proves classificatories format sprint. Per fer-vos una idea seria similar a la F1, on amb un circuit curt i tècnic, amb conversions i porteig d'esquis a la motxilla que dura uns tres minuts en total es van fent rondes eliminatòries, la primera contra el crono, passen els 30 millors i llavors a quarts, semis i finals es fan de 6 en 6 i es classifiquen els dos millors d cada serie fins a fer una classificacio, amb la qual es dona una bonificaccio de temps per la carrera del diumenge que va des de 0" el 30è fins a 125" el primer. Una mica complicat tot plegat no? pero k vols, diuen que servirà per donar més espectacle i visibilitat allà on es faci. Es aviat per veure com acabarà tot aixo... de moment fem de conillets d'índies.

Dissabte al matí vaig confirmar el que ja m'ensumava... que em fortien un pal en l'sprint, i es que només veure com anava la penya de folla per aquelles pendents de neu, ja em veia incapaç de fer algu similar. Pero jo com sempre, inmutable, m'ho anava mirant... em poso al portilló de sortida i gas! les sensacions no son dolentes pero falta coordinacio a l'hora de fer els canvis. Jo a la primera ronda ja em quedo fora, vaig fer el 54º, res de nou, el que si m'impressionava era veure en kilian 12è i Pinsi 28è... collons com va la penya.... si res, jo a estirar un xic les cames i cap a l'hotel a descansar. Els que van passant rondes a les 5h de la tarda tenien les finals! a aquelles hores i encara anven enfundats en el mono... sort que feia molt bon temps! s'ha d'anar veient pero aixo no et pot beneficiar gaire de cara a la cursa....

Diumenge a la sortida estava plovent i ens esperava una cursa de veritat, amb els seus 1500 metres de desnivell, amb un recorregut fora pista i majoritàriament dintre bosc, ratoneru com a mi m'agraden. A la línia de sortida quines ganes que tenia que començés l'esqui de muntanya de veritat! La sortida impressionava, era molt plana i es lliscava a mil per hora! i només començar ja ens posavem dins el bosc en un entramat de traçes que s'anaven trobant i creuent, tot plegat impresionava perquè es veia el bosc plè d'esquiadors pujant a saco, semblava la jungla!! jejejeje Durant la cursa em vaig defensar bastant be, pujant anava correcte, baixant una mica mermat per culpa del cordino de la bota esquerra i en els canvis del monton... vaig anar de menys a més i al final vaig fer una cursa bona i per sort vaig esquivar els temuts pans de neu per acabar 18è, que amb l'aplicació de les bonificacions de l'sprint es va convertir en un 20è lloc final. Resultat bo, i més sapiguent que encara tinc molt marge de millora en tots els aspectes! ja començem a agafar el bon toc, pero per més endavant espero tenir un parell de cartes sota la màniga! paciencia i dedicacio... tot arribarà.

En definitiva, el cap de setmana va ser molt positiu, bon viatge, bon ambientillo, bona companyia, bona cursa, bon resultat... a per la proxima!

Salut i Metrus!

ENTRE BE I MOLT BE

No em puc queixar... per mi, aquest inici de temporada està siguent molt positiu, des que vam començar la setmana passada amb la cronovallter està anant tot sobre el previst. A excepció de la climatologia, que s'està comportant d'una manera extremadament rara, tant aviat neva com plou... i ara mateix estem fotudets de neu, pero anem trempejant com podem!

Primera cursa, la cronovallter, s'ha de dir que va estar be, tant a nivell organitzatiu com de participació, ja que aquest any ha sigut el millor de les set edicions que portem organitzant. Moltes Gràcies a tots els que vau venir a competir i als que vau col·laborar per fer possible la prova.

En les dues cronoescalades que he participat m'he emportat la medalla de xocolata... quart! pero és que en Marc Pinsach, àlies Pinsi, ha estat intractable en les dues cronos, i en Nil Cardona que tambe m'ha fotut la pell fent tercer tambe en les dues. Pero estic content perquè més que la posició es el bon temps que he fet en les dues pujades, i les sensacions, que a part d'anar més perdut (pel que fa a ritme de cursa) que un filldepiiiiii!! el dia del pare... no van estar malament del tot. A cambra d'aze ja vaig veure que el meu coequipier per l'Altitoy en Jordi Palomares esta "ON FIRE" i que si no fos perquè anava amb un bastó a mig gas potser no l'hagues pogut fotre en el tram "tècnic" o tambe dit pedregós.

A part de les curses la resta de la setmana tambe ha estat molt be! Primer anant a fotre quatre crits animant als companys a la Crono del Pas de la Casa! seguit d'una visita a la factoria d'esquiadors de muntanya a l'ermitage de Font-Romeu, que n'hi estan de be allà d'alt! i aprofitant que erem tots allà per fer un stage amb la selecció espanyola, ens vam ajuntar totes les vestioles a puigcerdà, la cosa prometia, i el dilluns per fer-nos passar la ressaca de la cursa vam agafar una bona pajarraca entrenant per Porté-Puymorens, darrera en Pinsi i en Kilian que per si no n'haguessim tingut prou... a la nit, amb l'excusa d'acompanyar a la Gemma Arró, vam fer una pujadeta a la tosa d'alp amb una lluna plena impressionant!

Amb tot plegat he acabat un xic rebentadillu!! pero no pasa res! perquè dijous descansaré fent una prova d'esforç a Sant Cugat... jejejeje! que per GAS no sigui!!

Salut i Metrus!!