29 de març de 2010

POCATRAÇA


Pinsi,Toti,Poma i Kilian


Feia dies que no ens veiem, i encara més que no competiem junts! el temut equip Toti-Poma es tornava a ajuntar per el campionat nacional d'esqui de muntanya. Aquest finde tocava la Cursa "pocatraça" una clàssica del Centre Excursionista Olot. Com es de costum, amb un recorregut sempre inèdit, ha estat a l'alçada dels millors itineraris pirenaics.

El recorregut, constava de 1700m+ amb quatre pujades: la primera a la feixa, la segona al collet que hi ha entre el pic d'eina i noufonts, tercera amb una canal força llarga al pic de noufonts i l'ultima al coll de noucreus.


Kilian-Pinsi, Manu-Topo, Vendri-Pau, Caballero-Raul, Gaston-Sadurni, Vilana-Palomares... i una llarga llista de noms coneguts... l'espectacle està garantit! Jo ja pujant al cremallera tinc els nervis a flor de pell, tot i que després de tantes i tantes carreres no em sol afectar res, hi ha dies que son especials i aquest ho es per moltes raons.

Ja des d'un inici els favorits Pinsi-Kilian agafen la davantera, amb el permís den Vendri, que ha fet una sortida punki i anava tot sol uns metres endevant de la resta! jajajaja quin animal! tot darrera una colla d'equips que despres de la segona pujada ja s'ha fraccionat, quedant-nos el miguel i en Raul i en Toti i Jo, que hem estat lluitant aferrissadament tota la cursa a l'estela del primer equip. Després d'uns quants paixings a l'última pujada l'equip de la guardia civil ens agafa uns 30", a dalt ens animen a caçar-los, pero jo se que no serà fàcil, la neu està dura i llisa, i la pala es molt franca, amb quatre derrapades ja som abaix, entrem per dins el tubo, que ja es més "ratonero" i amb quatre maniobres fines de seguida els tenim a vista! queda molt poc! apretem les dents aconseguim atrapar-los just a l'arribada en un patinador in-extremis. Ens ha faltat un suspir. Al final 3rs a només tres minutets dels guanyadors, un molt bon resultat.

Resultats:


La primavera ja es aqui! la neu va marxant, fa caloreta i ja duem un munt de metros, Per encara que costarà... hem de mantenir la motivacio i seguir esquiant per arribar fort a les dues darreres proves de la copa del món. A veure si podem salvar la temporada amb un bon resultat a la PDG.

Salut i Metrus!

23 de març de 2010

RETORN AMB ÈXIT AL BASSIERO

Ara si que si! feia temps que la buscava i sempre em quedava a les portes, quant no era un all era una ceba… pero al final ha arribat la victòria. No es que no estigui content dels resultats obtinguts ultimament, pero guanyar sempre es més difícil i alhora més gratificant. El valor d’aquesta cursa es més que res personal; ja que arriba tot just tres setmanes despres de patir una lesio, aixo em sorprèn i alhora em dona molta confiança per afrontar les següents curses. Sort n’he tingut d’en Nil, que m’ha animat a correr amb ell, i que ha respost com un veritable campio tot i la seva joventut, es júnior encara... però aixo no ha sigut inconvenient per aconseguir ser campions de catalunya, dominant la cursa de principi a final.



Encara queda la recta final de la temporada, que encaro amb ganes de salvar els mobles, ja que la desafortunada caiguda m’ha impedit correr els mundials d’andorra i la pierra menta, les dues cites més importants de la temporada, una pena… pero encara queden algunes carreres bones.


28 de març la pocatraça a núria, que son els campionats d’espanya d’equips que corro amb en Toti, intentarem plantar cara a l’equip estrella Kilian-Pinsi, que son els favorits.


11 d’Abril, final Copa del món individual a Madona di Campiglio, Italia, es Trofeo dolomiti di brenta. +info: http://www.sportcampiglio.com/


21-25 d’abril, clausura de la copa del món amb una la gran clàssica. La Patruille des glaciers, una súper cursa amb equips de tres, que va de Zermatt a Verbier amb uns 4000 metres de desnivell positiu. +info: http://www.pdg.ch/index.cfm


Salut! i metrus...

18 de març de 2010

VALLTER - PUIGMAL - VALLTER

Com havia dit a l’entrada anterior... “lo prometido es deuda” aquí en va una d’aquestes que fan patrimoni! Travessa Vallter - Puigmal - Vallter.

En aquestes ocasions s’ha de ser matiner, a les 6 del mati ja enfilo cap a Vallter, encara es fosc! Quina mandra... però el trànsit de catradio m’alegra el dia; a la city aquestes hores ja hi ha retencions!! I jo que he de vigilar de no atropellar cap feram... es ben be que ens queixem perquè volem...

Al xalet ja m’esperen dos bons companys de fatigues, en Jordi Serra alies “Serrutxo” i l’Edu Baro. Fa un xic de vent, però la temperatura es agradable, la neu està dureta i ràpida i no haurem d’obrir traça. Les condicions son perfectes, ara ens toca a nosaltres disparar i no fallar.


Sense pressa però sense pausa passem pel coll de la marrana i anem direcció tirapits seguint el clàssic gr-11 que va a Núria. L’estació encara no està oberta i nosaltres ja enfilem cap al Puigmal. Passem pel cim, 4 fotos, una mirada cap a bastiments -...collons que es lluny!- I avall un altre cop; a Nuria, parada tècnica, un parell de coke’s i amunt altre cop, portem tres hores i mitja, anem bastant follats... la pujada a Noucreus no enganya, i l’Edu agafa mig tortell i es va quedant enrere... –tu tira!! Que vas just de temps!- em diu en serrutxo. Continuo tot sol, i sense treure’m les pells de foca fins a tirapits avanço força ràpid, quant me’n dono conte ja soc a Vallter. Estic content de les bones sensacions que he tingut avui, aviat estarem apunt per tornar a competir a tope.




La ruta en números: uns 3220 metres de desnivell positiu, 33’1 Kilòmetres, 8 pujades, un temps de 5 h 10 min, 6’5 Km/h de mitja i 85km/h de màxima.




Després d’uns dies d’estires i afluixes, amb aquest entrenillo ja torno a agafar confiança i ja comencem a estar força recuperats en tots els aspectes. I tot això amb un plac de temps raonable. Sense oblidar els ànims que en tot moment he rebut i la feina feta pels especialistes.

Salut i metrus!! ....i pells i bona traça!!

9 de març de 2010

"BYE BYE PIERRA" ........VEREDICTE FINAL

Des de la nit del dissabte 27 de febrer a la segona baixada de la cursa de Núria que ha anat tot molt depressa...

Una caiguda... una visita a l'hospital comarcal... unes plaques "netes"... dos xutes de calmant... cap a casa a passar una nit per oblidar... un parell de dies anant de malament a pitjor... disputes per que em fessin un TAC... els campionats del món d'andorra a 4 dies vista... en definitiva moments dificils de digerir, que amb l'ajuda dels amics i la família hem trempejat be.

Cegat; ...per una ràpida millora el cinquè dia ...l'informe previ del TC Dorsal que descartava fractures o desplaçaments ...la visita al fisio ...els medicaments ...l'euforia ...les ganes de tornar a la normalitat... fan que el divendres em calci els esquis per tornar-los els ànims als companys de seleccio a Andorra.

Em trobo be! despres de un parell d'entrenos per Ulldeter esquio amb relativa normalitat, noto algunes petites molèsties en les baixades amb neu dolenta, pero veig la llum al final del Túnel! es just pero veig clar anar a la Pierra.

Nomes alguns dubtes m'entervoleixen; ...falta el resultat del TC ...rebo alguna trucada que em demana tranquilitat i precaucio ...la federacio em demana l'alta del metge ...canvi d'equip, tot aixo a nomes tres dies de marxar!!!

Dilluns, dia del Veredicte Final; ...hi ha un paquet de neu que fa por!! esquiant amb en Periku per Vilallonga i mont-roig amb neu fins als genolls! ...només esperant l'ok del Traumatòleg de l'equip.

La trucada del metge nomes arribar a casa em fa baixar dels núvols, tinc el cos d'una de les vèrtebres fisurat verticalment, el risc de que amb una caiguda o moviment brusc aquesta s'acabi d'axafar es molt alt amb lo cual ho haurem de deixar correr... jo he fet tot el que he pogut, hi he posat cos i ànima pero "hay lo que hay".

Avui estic de baixon; ...tornada a la feina ...el vent ens ha fet malbe gran part de la neu cauiguda ...sense plan per anar a la pierra ...s'ha passat l'èuforia i sembla que ja no em trobo tant be fisicament.

Tot plegat una muntanya russa, pero aixo no es excusa perquè us foti aquest rotllo...aixi que aqui acabem per avui. Espero que ben aviat la seguent entrada sigui algun entrenillo memorable o alguna compe com deu mana!

Treurem la força d'on faci falta!

Salut i amunt!

2 de març de 2010

JA HO DEIA JO... ANEU MASSA DEPRESSA... PER QUÈ TE LA JUGUES ABANS D’UN MUNDIAL...


Primer de tot, gràcies per tots els missatges online i les trucades telefóniques d'ànim que he rebut; us agraeixo infinitament el suport que m'esteu donant tothom.

Aquest títol son algunes de les frases que m’he hagut de sentir mil i una vegades ultimament, pero que vols... som aixi. No es que ens la juguem sempre ni que siguem uns inconscients, simplement, som competitius per naturalesa; es igual que sigui una cursa de costellada que un mundial, mai donem el braç a torçar.

El dissabte ens vàrem trobar una bona colla d’esquiadors a Núria, l’Agustí Roc, en Vendri, en Pau Costa, en Sadurní, en Freixenet... en fi una nombrosa llista de caballs pura sang. Es va canviar el recorregut i varem passar d’una cronoescalada a una cursa amb tres pujades i baixades per les pistes, tot aixo de Nit. Una mescla exposiva...

Ara des d’aquí al sofà escarxofat jo també ho veig clar... però en carrera, on tot va a 200 per hora i amb les pulsacions a dalt de tot no hi ha temps per reflexionar, sinó que s’han de prendre decisions en mil·lèsimes de segon. A la primera baixada, vaig primer, em tiro tot recte i al final del mur agafo la curva al límit; a la segona volta vaig seguint en Vendrell, que el tinc a pocs segons, faig exactament el mateix que a la primera baixada pero amb la diferència que just entrant a la curva em trobo dos esquiadors doblats i obro més la traçada per no “menjar-me’ls”; la velocitat i el material no em permeten girar suficient i me’n vaig directament contra la xarxa de protecció de la pista. Va ser una TROMPADA amb majúscules, no vaig perdre la consciència però només recordo la batalla que tenia amb mi mateix per respirar i suportar el dolor a tot el cos.

Sort en vaig tenir de la Xarxa de protecció, dels bombers, del servei mèdic de Núria, del cremallera que va fer un viatge per mi sol, de la gent del SEM que em van cuidar molt amb l’Ambulància... però sobretot als amics i la família, que en tot moment us vareu preocupar per estar al meu costat i ajudar-me a passar aquest mal tràngol i que fins i tot em vareu arrancar algun somriure tot i la situació. De veritat que em vareu ajudar molt i molt!! MIL GRÀCIES.

La feina ara només es meva, mirar endavant i recuperar-me el mes aviat possible.

Perdre’m els campionat del món d’Andorra es dur, molt dur, però veient el gran paper que estan fent els meus companys de selecció nomes puc dir que sou tots “INMENSOS”.

Força i honor.


RESULTATS DE LA CAIGUDA:


La marca de la xarxa i el dolor està per tot el cos


Sort que els companys em feien costat en tot moment


La bota se li van arrancar algunes peces, va marxar tota sola amb l'esqui...


el casc per llençar... val mes lamentar aixo que pas una altra cosa... el meu germà sempre es preocupa perquè porti el casc, te tota la raó del món, s'ha de ser molt curt per pensar el contrari. Gràcies TETE