Copa del món a Fontblanca-Arcalís

BON COMENÇAMENT DE LES PROVES INTERNACIONALS.

Diumenge sense gaire temps per païr totes les sensacions ni de recuperar gairebé l'alè, ja marxem de la Vall de Boí i fem parada a Andorra per fer un cop d'ull als recorreguts de les proves de la copa del món. Amb dos dies en tenim prou, amb el kilian visualitzem el que seràn els recorreguts, ja traçats, i amb les condicions de neu estables i sense previsió de canvis. M'en vaig cap a casa a preparar la maquinaria pel cap de setmana amb descans i els àpats de la mare... De nou dijous altre cop al País dels pirineus !!! a l'hotel de concentració les tardes es fan feixugues, les ganes de donar el tret de sortida no ajuden a relaxar-se i descansar en un llit...

Per fí estem a la línia de sortida, per davant la Vertical Race d'Arinsal, una pujada cronometrada de 950 metres de desnivell. Es preveuen uns minuts agònics, és la primera i tots els "patanegra" estan ansiosos per demostrar del què son capaços, volen medir-se als rivals i veure els fruits de l'entrenament i el sacrifici. Es dona el tret de sortida i com a totes les carreres, fins i tot les populars, "marica l'últim"!! pugem agrupats i a un ritme frenètic, cada posició que vols guanyar l'has de batallar com mai, i si et relaxes un segon et pasen per tots costats... mica en mica el cós va agafant sensacions i la maquinària comença a donar tots els seus cavalls de potència. A la part intermitja ocupo la 25ena posicio mes o menys. Anem enfilats, i les posicions d'honor no estan lluny... agafo una cadència bona i mica en mica, vaig escalant posicions... per davant només tinc 10 corredors, i alguns d'ells mostren simptomes de fatiga... jo em trobo molt be, estic acabant amb molta força, pero la pujada s'acaba... a dalt a la meta he arribat sencer tot i donar-ho tot. Explotem d'alegria!! gran jornada per nosaltres!! El Kilian ha guanyat, el pinsi 10è!! jo 11è!! Mireia 2a!! Aquests moments d'emoció que vius a l'arribada, després de tot l'esforç, amb la recompènça dels ànims i els elògis del públic s'agraeixen infinitament!!

La vertical ha sigut molt positiva, el resultat i les sensacions boníssimes, pero l'endemà tenim encara més feina, i per demostrar del que som capaços ens hem de recuperar el màxim possible de l'esforç que ha suposat la crono. No te gaire secret la cosa, beure i menjar be per reposar forçes ràpidament, estiraments, massatge i alguna que altre hora d'horitzontalitat al llit.

Diumenge tots un altre cop a fitxar cap a Arcalís. A les 10 en punt s'alça l'helicopter i GO!!! tots altre cop a galopar per les muntanyes... jejejeje!! Les sensacions son bones, m'he recuperat be, potser el rendiment no es el mateix que si el dia abans haguessim tingut les cames entre cotons en comptes d'estovar-les pujant a Arinsal... pero com que és per tots igual... som'hi dons!!! Anem apilotats pujant per la pista, altre cop em moc entre les posicions 25 i 30, pero quant la deixem i agafem ja les traçes fora pista ja començo a guanyar posicions mica en mica. Baixades, canvis de posar pells, treure pells, col·locar i treure grampons... ho vaig fent tot be, em trobo fort pujant i zeta rere zeta fent conversions com aquell que pica pedra vaig esgarrapant segons i remuntant posicions. Els rivals son d'altíssim nivell i ho has de fer tot a la perfecció si vols ensenyal-s'hi les cues dels esquis!! Al final gran resultat, l'estrategia ha funcionat, arribo en 13èna posició, pero em quedo amb la competitivitat que hem mostrat tots, cada vegada posem el llistó més amunt.... El Kilian, que és el més gran esquiador que ha parit l'esqui de muntanya, guanya, pero ha de donar la vida fins l'últim metre, això és un simptoma de salut per aquest esport.

Aquesta prova en particular sempre hi ha hagut molt de públic, pero aquest any ha sigut una passada!! entre la quantitat de randonaires que hi ha actualment a andorra, la gent que ha vingut expressament per no perdres aquesta gran cita de muntanya, familiars, amics i la gent que des de pistes ha pogut veure la prova, ha permès convertir una cursa d'esqui de muntanya en un espectàcle!! Espero que els corredors haguem estat a l'alçada de tal desplegament!! sincerament s'agraeixen moltissim els ànims.

Classificacions Vertical Arinsal: http://www.skimountaineering.org/RESULTS/2012/2012_01_21-Font-Blanca-Vertical-WC.pdf

Classificacions Individual Fontblanca Arcalís:

http://www.skimountaineering.org/RESULTS/2012/2012_01_22_Font_Blanca.pdf

Aqui us deixo un Video divertit de la cursa de diumenge!!

Fins aviat!!

Salut i metres!!

Subcampionat d'Espanya. OPEN VALL DE BOÍ

DONAR-LI AL CLAU!!

A vegades ens picarem els dits un milió de vegades però després de molts intents al final li donarem de ple al clau. Potser serà casualitat o potser ho haurem buscat, però el que sé segur es que jo ho he fet tot el millor que he sabut.

Aquest cap de setmana passat, a l'estació de Boí-Taüll, amb la neu molt justa i dura com un roc, l'organització ens va preparar un recorregut suficient llarg, alpí i tècnic com perquè es disputés el Campionat d'Espanya individual en condicions. Com és normal en aquestes cites, el dia previ a la carrera ja es respira un aire especial, tothom està allà, totes les seleccions, clubs i equips llueixen les seves millors gales per l'ocasió i ens retrobem tots altra vegada per medir-nos i demostrar del que som capaços. L'Ski Club Camprodon amb l'equipacio nova i bigoti per l'ocasió (menys jo que no vaig ser capaç de deixar-me'l...) estava a tope i amb ganes de menjar-s'ho tot!!!

A les 9 del matí arrencada. Igual que si ens afeitessim en sec... tibant des del principi fins al final!!. La primera pujada es per pista, uns 800 m de desnivell, amb alguns plans al principi pero que de seguida pica, sobretot l'últim mur, aqui es tracta de donar tots els cavalls haguts i per haver!! el ritme es frenètic, a davant el Pinsi seguit del kilian estan marcant un ritme infernal!! han arrencat a lo ciclista, baixar tres corones posar-se dret i PAM!!! atxasso. Per sort no s'en van gaire... jo vaig fent al meu ritme amb el Miguel enganxat a les cues. Mirant endavant i al meu ritme, jo vaig fent la meva, a 2/3 de pujada miro de reüll les sombres que el sol dibuixa a la neu i veig que el miguel ja no em segueix, i en l'ultim mur em vaig acostant al Pinsi, la cosa pinta be!!

A la primera baixada tinc alguns problemilles... la tanca del bloqueig s'enganxa amb la roba del mono i se m'obra, no baixo comode i en una irregularitat se m'obre!! em foto una castanya i perdo les ulleres i un gel, pero sense perdre temps torno a la carrega!! Canvio ràpid i quant surto aixeco el cap i tinc el kilian a menys de 10"!! i el Pinsi per darrere!! Vinga dons!! endavant. Anem pujant manu a manu i el la transicio de grampons surto darrera el Marc, darrere seu vaig comode. Arrivant al cim, en el canvi el paso, ja començo a estar més encertat, baixades ràpides i pujades glaçades en traça directa, les arestes a peu son planes, el que et permet correr, entre jo i en Pinsi hi ha poca distància, el tiu es un ós dur de rosegar i no el despenjaré fàcilment... jo vaig fent, mirant sempre endevant, veient el kilian a un minutet mes o menys que es mou com a peix a l'aigua per aquestes carenes que son com una dent de serra. Una de les baixades amb grampons es un xic dolenta, hi ha molta pedra al costat esquerra, que es en el que duem els esquis, van donant cops les cues i això fa que sigui fàcil que els perdis... De sobte no se ni que faig, pero quant em dono compte ja estic trabucant per davant, dono alguna volta per sobre les pedres, m'aturo... i enganxo els esquis al vol!! els malparits volien marxar sense mi!! i el grampo igual... faig dues inspiracions profundes i em dic " tranquil!! centrat... posa't el grampó que anirem avall... " recupero la normalitat i endavant!! que encara queda guerra!! o això penso jo, perquè en pinsi li passa el que a mi pero amb la mala pata que els esquis l'abandonen pendent avall!! perdent aixi tota opció a fer podi. Jo a lo meu, estic be, les sensacions son bones, vaig a tota estella per la carena fins a posar-me els esquis als peus i arribar al darrer canvi de posar pells, vaig 1'40" darrera el kilian i no veig el pinsi al darrera, pero els ànims de la gent m'esperonen a no baixar el ritme fins a creuar la meta!! amb els braços alçats em sembla tenir un "Dejavú"com si això ja ho hagués viscut!! Deseguida entre abraçades i felicitacions em ve al cap l'SMS del Kiku Campos el dia abans i ho entenc... "Marc visualitza la carrera i demà no donis res per verd, presumeix de tot el treball, controla el galliner de forma cerebral, calcula i llegeix si cal, i si la cosa va bene... Zasss, un parell de graons i punys enlaire, apretant les dents! Bona carrera Poma! aupa! kiku"

Aquest Subcampionat d'Espanya es una gran recompensa a l'esforç i el treball, i la vull dedicar a tots aquells que creuen en mi i m'apoien en el que faig, espero que sigui la primera de moltes alegries, i que aquesta nova etapa que comença sigui cada dia millor. MIL GRÀCIES a tots els que feu que l'ordre i la diciplina d'aquest esport tant espartà s'hem faci mes fàcil i lleugera.

Sense gairebé temps per païr-ho tot plegat aquest dissabte 21 arrenca la copa de món a Fontblanca, Andorra. Espero poder donar el millor de mi i per suposat. Gaudir d'aquest gran esport que és l'ESQUI DE MUNTANYA.

Salut i Metrus!!

Ja començava a tenir mono d'escriure!! I es que ara feia dies que tenia pendent actualitzar el blog, entre entrenaments, competicions, concentracions, festes... no he donat abast!! amb lo que m'agrada a mí compartir bones activitats i batalletes!! Que amb aquest temps no han estat poques...

Ja estem ficats de plè en la temporada de competicions, i es que ja en portem tres, la primera aqui a casa, amb la Cronovallter, que aquest any va ser de gran nivell!! hi havia gent d'arreu que buscaven la neu igual que els vampirs a la sang!! jejeje!! si res... la va guanyar en Marc Pinsach, segon en Miguel Caballero i tercer jo mateix! va estar prou be l'arrencada... La segona ja teniem programat el Campionat d'Espanya de Cronoescalades, que es va disputar a l'Estacio de esqui de Portainé. Van Saltar xispes!! com pujava la gent... va ser molt curta i explosiva, no arrivava ni als 500 metres, tot plegat no m'afavoria gaire, pero vaig quedar 6è, per darrera de Kilian, pinsi, miquel, oscar i Nil. I despres de festes tornar a la carrega!! a cremar algun turro!! Cap a Les Angles a Correr la "traça catalana" una clàssica de reis, aquesta serà le que us relatare...

Normalment aquesta cursa es sinónim d'aixecar-se a quarts de cinc del mati, passar per davant del P3 i veure la gent sortint de festa... cami llarg i feixug amb les lleganyes als ulls per arribar de fosc al capcir i patir un fred inhumà fent l'escalfament... Pero aquest any ha sigut totalment diferent! Apartament per dormir al coll de la perche... sortida retrassada... temperatura agradable degut a la inversió tèrmica... si es que perdia tot l'encant!! jejeje. La cursa degut a les males condicions de neu es va veure modificada i es va fer tota per dins de bosc, amb una neu mes aviat dura que a trams es convertia en gel pur. Les caracteristiques ratoneres que oferia el recorregut d'entrada em beneficiaven, aixo sumat a les ganes de provar-me i veure el fruit de tant d'entrenament em feien tenir neguit per sortir i donar guerra des del primer metre!! Aixi va ser, i ja des de la sortida vaig posar un ritme fort que només va poder seguir el Joan Albòs, que a priori en pujades per pista es superior a mi, el duia ben enganxat a les cues dels esquis pero jo m'anava dient: "tranquil marc... afluixa... no li ensenyis les cartes encara..." això a priori sembla fàcil pero no!! sempre que es pot, Gas i endavant!! pero no em convenia marxar sol des de tant al principi i a mida que anavem pujant i el joan no m'ensenyava roda m'anava convençent a mi mateix que jo estava be. A dalt treiem les pells de foca junts, i només arrencar em poso a patinar amb força i veig que en joan ja no em seguia... començo a traçar revolts per dins del bosc!! estava delicat, sortien moltes clapes de glaç, i era molt perdedor ja que tot eren curves cegues i canvis de rasant! Vaig estar encertat, vaig baixar fluid i molt consentrat per no perdrem!! Arrio a baix i poso pells ràpid i just quant arrenco arriba el Joan! ja li he tret un 20 o 25 segons!! aixo vol dir que si m'ha d'atrapar pujant haurà d'apretar de valent!! començo a pujar sense perdre ritme i al cap d'una estona aprofito una clariana gran per mirar enrere, l'unic cop de tota la cursa... ;_) i veig que no se m'apropa, es llavors que veig clar que ho tinc tot de cara per guanyar i aixó em dona ales!! la sensació es boníssima!! vaig com un tiro i em permeto disfrutar de les dificultats que em vaig trobant pel cami, tampoc em permeto el luxe de relaxar-me perquè dins el bosc no tens referència visual i se't pot apareixer algu per darrere i quan ten dones compte ja pot ser massa tard. Sense més problemes Arribo a meta!! quina alegria!! guanyar sempre et retorna part del sacrifici en forma de recompensa emocional!!

Gran Dia d'esquí de muntanya!! bon ambient i riures!! tothom content i amb ganes d'emtrenar i millorar més!! Felicitar al Joan Albós segon i Jordi Palomares tercer. l'Ski Club camprodon amb els seus nous monos "discrets" van fer un paper "discret". Pau costa 6è, Pere Plana 8è, Met 9è i roger 25è. Els més jovenets El genis 1r sub 23 i Oriol Cardona i Joan Reyné primer i segon en Juniors!! Nanus!!! aquest any arrasarem!!!

La propera a Boí ja serà diferent!! saltaran xispes per veure qui son els millors de l'estat!! hi crec que hi serà tothom.... A donar guerra s'ha dit!!

Salut i Metrus!!