21 de desembre de 2010

ENTRE BE I MOLT BE



No em puc queixar... per mi, aquest inici de temporada està siguent molt positiu, des que vam començar la setmana passada amb la cronovallter està anant tot sobre el previst. A excepció de la climatologia, que s'està comportant d'una manera extremadament rara, tant aviat neva com plou... i ara mateix estem fotudets de neu, pero anem trempejant com podem!


Primera cursa, la cronovallter, s'ha de dir que va estar be, tant a nivell organitzatiu com de participació, ja que aquest any ha sigut el millor de les set edicions que portem organitzant. Moltes Gràcies a tots els que vau venir a competir i als que vau col·laborar per fer possible la prova.


En les dues cronoescalades que he participat m'he emportat la medalla de xocolata... quart! pero és que en Marc Pinsach, àlies Pinsi, ha estat intractable en les dues cronos, i en Nil Cardona que tambe m'ha fotut la pell fent tercer tambe en les dues. Pero estic content perquè més que la posició es el bon temps que he fet en les dues pujades, i les sensacions, que a part d'anar més perdut (pel que fa a ritme de cursa) que un filldepiiiiii!! el dia del pare... no van estar malament del tot. A cambra d'aze ja vaig veure que el meu coequipier per l'Altitoy en Jordi Palomares esta "ON FIRE" i que si no fos perquè anava amb un bastó a mig gas potser no l'hagues pogut fotre en el tram "tècnic" o tambe dit pedregós.


A part de les curses la resta de la setmana tambe ha estat molt be! Primer anant a fotre quatre crits animant als companys a la Crono del Pas de la Casa! seguit d'una visita a la factoria d'esquiadors de muntanya a l'ermitage de Font-Romeu, que n'hi estan de be allà d'alt! i aprofitant que erem tots allà per fer un stage amb la selecció espanyola, ens vam ajuntar totes les vestioles a puigcerdà, la cosa prometia, i el dilluns per fer-nos passar la ressaca de la cursa vam agafar una bona pajarraca entrenant per Porté-Puymorens, darrera en Pinsi i en Kilian que per si no n'haguessim tingut prou... a la nit, amb l'excusa d'acompanyar a la Gemma Arró, vam fer una pujadeta a la tosa d'alp amb una lluna plena impressionant!


Amb tot plegat he acabat un xic rebentadillu!! pero no pasa res! perquè dijous descansaré fent una prova d'esforç a Sant Cugat... jejejeje! que per GAS no sigui!!


Salut i Metrus!!


2 de desembre de 2010

OBJECTIVANT PEL 2011

Aquest any pinta be! m'ha provat desconectar de competis aquest estiu, i es un dels anys que he fet més i millor base d'entreno pensant en l'hivern. Ara com no podia ser d'altra manera ja tenim neu a casa i entrenem a plè rendiment amb els esquis als peus; s'han acabat les bicicletes, els rollers i les bambes fins l'abril! els esquís seràn ara el mètode de transport. Tot plegat fa que tingui moltes ganes de començar! Les dos concentracions als alps s'han aprofitat al màxim!! els que hi eren ja saben de que parlo, de sol a sol direm vaja... mai havia entrenat tant, 25 hores i 18600m de desnivell en 6 dies... els numeros son de record! almenys per mi, segur que hi ha gent que entrena més. Amb la Feec tambe fem trobades per fer un entrenillo i fotre'ns quatre atxassos i tambe un bon dinar en acabat per fer pinya i planificar la temporada.

Per la temporada que comença pel que fa a competis la primera oficial es la nostre crono, a Vallter l'11 de desembre, a partir d'aqui comença un calendari súper apretat! raro serà el finde que no corri, amb la Crono de Cambre d'Aze, Pelvoux la primera de copa del món, Crono a Espot que es campionat d'Espanya de cronoescalada, Derby 3000 de gavarnie segona copa del món, Altitoy... un merescut finde de descans i els dos objectius principals de la temporada, campionats d'Espanya individuals a Fontblanca andorra i tot seguit els Campionats del món a Claut itàlia!! després d'aixo segurament la pocatraça, que sempre s'agraeix correr a casa... Tambe la PIERRA MENTA (les majúscules són perque es la carrera més gran del món) i Certascan, campionat d'espanya d'equips... i paro perquè em canso només d'escriure-ho! buufff!! jejejeje! ja us nire informant de com va anant tot, perquè planificar aqui ajegut al sofà es molt fàcil pero despés s'hi ha de ser!! DONS SOM'HI!!!

Ah! i m'he deixa't l'objectiu més important... "petar" molta neu pols, no "petar" gaires esquís i no "petar-se" el cap... i sobretot disfrutar de cada sortida i cada entreno respectant la muntanya i que ella ens respecti a nosaltres també.

Salut i metrus!

PD: Us deixo un video que vam fer a Tignes tots els companys de selecció aquest novembre! espero que us agradi!



24 d’octubre de 2010

FANATITZAR O APROFITAR EL TEMPS?

Després de passar 6 dies entrenant, d'acumular mes de 21h. i 15.000 metres de desnivell positiu esquiant a més de 3000m d'alçada a la glacera de tignes amb els companys de selecció, doblant sessió cada dia i aixecant-nos cada matí igual de rebentats que ens n'hem anat a dormir.... aquesta es la questió que em plantejo; som uns fanàtics?? a priori, si!!! Pero per l'altra banda penso que ja que estem aqui concentrats per entrenar... dons que hem de fer? entrenar no! dons d'aixo en dic jo aprofitar el temps...

La veritat es que m'ho he passat d'allò més be aquesta setmaneta als alps entrenant a saco amb els colegues de fatigues, Pinsi, Miguel Caballero, Manu, Mireia, Javi, Izascun i Fermín, que com no podia ser d'una altre manera ens hem destruit fent pells tots i cada un dels dies independentment de la meteo o el cansament, tampoc hi ha hagut mandra alhora de sortir a entrenar a les tardes un altre cop, sigués amb rollers o a correr pels boscos dels voltants, simptome clar de la motivacio que tenim tots per aquesta nova temporada que comença!

Pero no tot ha sigut anar a mil i treure el fetge per la boca pujant les rampes de la glacera de la grande motte... tambe hi ha hagut temps per fer una ultima pujadeta xino xano per xerrar i filosofar un xic... les llàrgues xerrades durant els àpats i el cafè per posar-nos al dia de tot... les sessions de youtube a la tarda per descollonar-nos un ratet.... Ahh!! i una birreta al final del dia per assimilar-ho tot que no falti!

Quines ganes que tinc de tornar-hi al Novembre! i que nevi al pirineu ja !!!

Salut i Metrus!!!


aprofitar el temps?? una imatge val més que mil explicacions meves... jejejeje

14 d’octubre de 2010

DINAMITA!! la metxa ja està encesa!!

Si aquest matí només llevarme em ve algú i em diu he ha esquiat en condicions a bastiments m'hi hagués apostat el poc que tinc a que m'estava fotent el pal....

M'he aixecat entre rondinades de la meva mare perquè jo no volia anar a buscar bolets... hi he fotut el camp cap a ulldeter mig emprenyat a correr un xic. Pujava per coma d'orri i quant he sortit al coll he vist bastiments i semblava un oasis de neu!!! COLLONS!!!! ja m'he esverat... i tot passant pel coll de la marrana he vist clar que les condicions eren bones per esquiar a la pala de bastiments i he baixat esperitat cap a casa a buscar l'equip d'esquí. SOM-HI!!!!

No m'esperava per res del món poder estrenar la temporada un 14 d'octubre traçant "zetes i esses" a Ulldeter i fent una esquiadeta més que digne, 1200 metrillus de desnivell amb pells, tres pujadetes des del coll de la marrana fins al cim de bastiments amb una neu assentada i bona! i suficient per baixar fent giros com deu mana!! Normalment son els altres que em fan dentetes fent esquiades primerenques, i jo que aqui a vegades a mitjans de desembre encara no he vist més que fred i alguna enfarinadeta, fart de haver de treure'm el mono agafant el cotxe per anar cap a andorra o anar a fer el hamster sota els canons de neu de la masella... Segurament aquesta deu ser si no la primera, de les primeres esquiadetes que s'han fet al pirineu!! QUINA SORT!!!

Nanos!!! aixo ja està en marxa!!! la gent ja entrena a tot tall amb rollers i ja tenen els esquis esmolats i apunt per sortir tant aviat caiguin quatre volves, i d'altres d'aqui res ja estaran als alps en alguna glacera fotent metros com animals!!! Jo ho deixo anar.... " sumando voy sumando vengo vengo... por el camino no me entretengo!!! jajajajajajajaja!!!!

Ah i dilluns que ve cap als alps, concretament tignes, amb tota la tropa de la seleccio a començar a treure carbonilla!!

Saluti!!! i metri!!!






6 de setembre de 2010

DE LA NIT AL DIA

De ben segur que els que has estat amb mi aquest estiu ja saben el perquè d'aquest titol, i els que no ho poden intuir fàcilment! jejeje

Si res, aquest diumenge tocava correr la cursa de casa, el duatló, que juntament amb la pedalada territori d'isards que han fet que el meu calendari aquests ultims dies hagi estat encara més apretat, per sort ha sortit tot rodó, si senyor.

Ja el dissabte ja m'ho vaig passar d'allo més be fent el brefing de la cursa, i tota la gent del poble em demanava si corria, i que si guanyaria??!!! carai tu!! quines expectatives que te la gent!! i jo que no tinc gens clar del que em podria trobar el diumenge, em pesaria el ritme de l'estiu? o pel contrari tot aquest curro donaria els fruits?? ja es veurà, pero lo important es que tenia moltes ganes de correr i sobretot passar-mo be.

La Veritat es que encara estic super sorpres de com em va anar tot, les sensacions fisiques van estar be en tot moment i aixo va fer que m'animés moltissim, ja amb la bicicleta vaig agafar el meu ritmillo de anar fent i guardant algun cartuxo per més endavant. A la transició vaig anar rapidissim i vaig sortir ja ben colocat per encarar el tram a peu. Ara es la teva em vaig dir... i ja només començar vaig notar que les sensacions eren boníssimes! i més enmig dels anims de la gent del país!! durant tot el tram a peu vaig anar recuperant posicions a un ritme frenètic fins a col·locar-me 5è!! no m'ho puc creure!! i per tres pics pujant cap al balandrau el méu pare encara m'esperona més, -Va!! que tens en Toti aqui davant! carai en jaume!! com ho viu... em va fer molta il·lusio; pero jo a lo meu, que puder si apreto més encara clavarem algun pisto! jejeje. arribo a la transicio de nou i la gent anima moltíssim!! no sabeu lo que s'agraeix aixo quant estas ja cansat hi has de treure la força i l'orgull d'on sigui!! un cop enfilat a la bicicleta comença el tram més frenètic de la cursa!! som un grupet de cinc o sis, amb lo qual un despiste o un petit desfalliment suposava caure moltes posicions... per allà mig hi teniem en burgues, quin tiu!! jajajaj al plà es va fotre a tirar i quin mal de cames... quasibe exploto!! pero vam aguantar com uns campions i varem fer un ultim parcial espectacular!! i despres d'uns quants adelantaments a l'ultim repetxo en Joan es va endur el gat a l'aigua!! jajajaj impresionant l'ski Club! per l'organitzacio i per el resultat dels corredors,que vam guanyar la classificacio per equips! Toti 3r, Joan 5è, Jo 6è, en pere 11è, roger 24è, Jordi 26è, l'incombustible Pep 35è... tots molt be!!

Després va haver-hi costellada a casa meva amb tota la tropa!! ens ho vam passar d'allo més be!! si es que va ser un dia rodo!! Nois i noies! si ho fem sempre aixi ja podem anar repetint!!

Bueno, ara que ja estic animat segur que ja en farem alguna altra, potser Núria... ja veurem!

Salut i a passar-ho be!!







29 d’agost de 2010

TORNEM A ARRENCAR MOTORS

Si, per mi s'ha "acabat l'estiu", un punt d'inflexió important. Amb el gruix d'estiuejants un altre cop a la city de cop la vall es torna un lloc tranquil i sense tantes distraccions i més temps lliure les ganes d'entrenar augmenten exponencialment i el numero de projectes que tinc en ment tambe.

Dilluns primer dia de festa en tot el mes, això significa tornada a la "normalitat", treballar a les tardes i findes lliures! que ja tocava després d'un mes d'agost d'infart!!! el ritme ha sigut frenètic en tots els sentits, no es fàcil treballar en dos llocs a l'hora, entrenar i sortir a fer vida social, tot plegat encabir-ho en 24 h que te el dia durant un mes seguit sense parar te la seva gràcia.

per posar un exemple... mati, si m'he pogut aixecar d'hora, entrenillo d'horeta i mija corrent pels voltants de casa, dutxeta i cap a obriri la botiga (amb la fixed) que a les 10 ja m'espera sempre alguna bici amb la roda punxada... migdia si no m'he aixecat d'hora... penalitzacio! toca sortir a correr al pic del sol amb la calor. Si soc capaç ,menjo alguna coseta i altre cop a obriri la botiga (amb la fixed), a fer de mecànic i vendre quatre bambes només sortir, cap al bareto que ja m'esperen amb el percal muntat, cuinar... servir... en definitiva, "correr". Quant ja estant tots farts sopo una miqueta jo per agafar forces per acabar de recollir. I després de tot aixo en comptes de anar-me'n a dormir, cap als bars, terrassetes i discoteques... jejejeje! que no afluixi el ritme!

i aixo un dia rere l'altre.

Entremig hem fet alguna activitat ben parida perquè si, com anar a fer una pedaladeta nocturna aprofitant la llum de la lluna i una millor companya! i tambe la pedalada amb btt territori d'isadrs... que despres de moltíssim curro ha sortit tot rodó! amb dos paraules IM PRESSIONANTE!! jejejeje

Properament ja farem alguna activitat digne d'estar en aquest blog i alguna compe per treure carbonilla tambe caurà! perquè aixo d'escriure tonterietes d'aquestes no val gaire la pena...

Salut!!

26 de juliol de 2010

TANCAT PER VACANCES

Uffff..... ara feia molts dies que no actualitzava el bloc, es deu a que per aquestes èpoques tanquem per vacances! jejejejeje.

Ara des de la cuita del sol que de carreres res... molta feina a la botiga i a casa! entremig algun entrenillo ben parit! i el dia del tour una bona curtidota per l'Ariège amb el pradell, el paillières i Plateau de Bonascre amb un ambientassu acollonant... pero no gaire res més.

Una mica de vida nocturna també... ;p

ah!!! tambe m'he aficionat al món de les "Fixie" o fixed gear bikes! que pels que no ho conegueu, son bicicletes que no tenen marxes, nomes un plat, i el pinyo esta totalment fixat a la roda, amb lo cual no pots deixar de pedalar mai quant la bici esta en marxa, i va sense frens!!. No se ben be d'on m'ha vingut, pero crec que un dia vaig veure un ferro vell que tenia per allà al garatge tirat, el vaig treure de les escombraries de davant de casa un dia que baixava d'esquiar amb en Met. Tenia el dia lliure i fotia una calor d'espant.... i s'em va acudir de arreglarla, total, que m'hi vaig passar el dia enter, a les 12 de la nit encara soldava el pinyo, que el vaig modificar jo mateix aprofitant'ne un de BMX... amb la bici acabada nomes faltava aprendre anar-hi, a priori semblava fàcil, pero només sortir del garatge que fa baixada m'en vaig donar compte que no, "quin marron! " es un altre rollo aixo d'anar sense frens! mare meva! Si res.... com es fa en aquests casos... vaig tirar del YouTube! jejejeje quatre videos per veure la tècnica i inflarme un xic el cap. Que ben parit que es aquet mundillo, estan xaladissims, es com una religio. A mi m'ha enganxat de tal manera que ja fa gairebe un mes que ni toco el cotxe... camprodon amunt, vilallonga avall, molts dies faig 30 Km amb ella, inclus a la nit, quant plego de currar del bar, pujo a casa amb la llum de la lluna! Amb el que m'estalvio de gasolina ja m'estic muntant una Fixie nova i de veritat.

Diga'm boig! pero esta causant sensacio per camprodon, de moment soc l'únic pero algu més s'hi aficionarà segur!


El meu nou vehicle.

Salut! i Fins aviat!!

25 de juny de 2010

AMB MÉS PENA QUE GLÒRIA

Després de dues setmanes genials a Cerdanyola del Vallès fent el curs de formació del Grup de Rescat de Muntanya de Bombers, el GRAE, que en el meu cas parlem sempre dels bombers voluntaris de Camprodon, només em faltava acabar de passar l'habilitació, que amb el curs aprovat amb èxit, constava d'una prova de coneixements tècnics i de territori, una de resistència física, una prova d'esquí de muntanya, una d'orientació i per últim la d'escalada, que constava de dues parts, un V+ semiequipat amb bota rígida i un 6b d'escalada esportiva.
L'història ja feia temps que durava... uns tres anys aproximadament, despres d'iniciar el proces fins a tres vegades diferents i quedarme sempre a mitjes, i no pas per culpa meva, (la primera no vaig poder fer la ultima prova a causa d'una lesio que em vaig fer just abans, i sem va prometre que s'em faria un altre dia... que no va arribar mai.) finalment aquest cop semblava que hi havia intencio d'acabar-lo.
Curs aprovat amb èxit, habilitacions superades amb nota excepte l'ultima subprova d'escalada, el 6b, que no es que sigui un nivell d'exgigència molt alt pero en el meu cas, que portava més de dos anys sense escalar, com era lògic em va superar, tenia dos intents per encadenar-lo, em vaig fotre dos pinyos i cap a casa. Una llàstima, ja que jo he escalat grau de 6c, i estic segur que amb un parell de setmanetes anant a tibar-li faria el 6b sense problemes, pero es que amb lo ràpid que ha anat tot (cosa realment rara) no he pogut preparar-m'ho de cap manera.
Es una pena, perquè em feia molta il·lusió, i despres de tres anys donant voltes per tot catalunya que si fent proves per aqui i per allà... que si cursos i alguna pràctica... ja tenia la mel a la boca, pero bueno! em quedo amb lo bó, les experiències i la sort que ha sigut fer el curs de formació i les habilitacions, i els moments que he compartit tant amb professionals com amb voluntaris.

Per cert! Aquesta revetlla de Sant Joan a Camprodon ha sigut "en Tierra Hostil"! A la matinada es van encendre tres containers simultaniament, resultat: dos cotxes xamuscats i una intervenció in-extremis...

Si es que es ben parit per si mateix fer de bomber i estar al servei del que pugui sorgir...

Apasiau!!


penjat de la grua de l¡helicopter

una gran experiència la de fer de rescatador!

Tot el grup al complet! quina experiència tant gratificant

Sondatge minuciós a boí taüll


desenterrant el "ferit"

Fent rescat en "spele"

Rescat en camilla de paret amb Portor

Evaqüant en Leoneti d'un barranc amb contrapesista




6 de juny de 2010

PER TREURE'S EL BARRET

Després de passar dues setmanes a la capital, fent entrenillos d'una horeta corrent per Parets del Vallès, que macu ho es, pero molt planer pel meu gust. El divendres només arribar tinc un delit per fotre un entrenillo com deu mana... a les nou de la nit em calço les bambes i enfilo cap a abella, poso el ritme de creuer, que a la Wikipèdia significa "viatge comode, de plaer..." pero collons! si vaig volant! amb 50' he anat a girar a pla de Satlla!!! deu ser que aixo de fer de llebre per terres del vallès i l'aire de la Pobla de Segur m'ha provat.

Dissabte fa un dia esplèndid i al mati sortim amb mtb tres companys de fatigues, en Pere Plana en Pau Costa i un servidor, son les 9h, un xic tard pero que vols... es lo que passa quant planifiques la ruta la nit abans en un bar fent birres. La Volta ès de les que curteixen, llarga, tècnica, amb alçada... al final set hores pedalant a ritme de no torbar-se per les cantonades amb 3200 m de desnivell positiu i km no ho se... pero un munt! hem arribat a les 4 de la tarda fets papilla pero alucinant!

La ruta pels que tinguin ganes de fotre's una bona matxacada disfrutant de valent: Sortida de Camprodon cap a Mollo, Espinavell, Pujada mortirolo fins a coll de Siern, baixada per corriol IMPRESIONANT fins la preste i enfilar cap al coll de roques blanques i pla guillem per la pista pedregosa i interminable per baixar fins el refugi dels estables del Canigó, una trialera infernal que encara et matxaca més el ja maltret cos... i l'únic "premi" de la ruta la baixada fins a Prats de Molló, una pista rapidissima d'uns 20 km per baixar a tumba abierta!! jejeje pero un cop a baix el millor que podem fer es una parada tècnica a la boulangerie a repostar un xic abans d'encarar la ultima pujada a la Torre del Mir, i un cop a coll d'ares tornem cap a Camprodon.

Diumenge tenia previst anar a correr amb en kilian de noucreus a coll d'ares, ja que aquests dies esta trencant tots els motlles fent la travessa als pirineus corrent en vuit dies, algo que es per treures el barret. Pero una inoportuna tempesta elèctrica de bon mati ha fet que modifiqués l'itinerari previst per la carena, per un una mica més baix seguint el GR-20, pero que es igualment impressionant. Es que ni el mal temps el pot parar a aquest nano! es un prodigi! el que està fent es superb en tots els aspectes. Em sap un greu terrible, ja que en tenia moltes ganes, em feia una ilusio terrible... pero no ha pogut ser, era logisticament molt complicat anar cap a la zona on ha passat. Una altre sera... alguna altra proesa fara...tingues tant segura la loteria!

A correr que no ha estat re!!

Salut i KM!!

30 de maig de 2010

ARRENCADA DE PRINCIPIANT

Iep!!! ara feia dies que estava "desconectat"! i es que ho necessitava, un descanset va be a tothom. Tot i que ja m'havia marcat uns petits objectius per aques estiu, algunes carreretes i tal... m'he deixat correr aixo de comprometre-m a seguir un calendari de carreres de muntanya, ja que aquests ultims dos anys m'ha passat factura el fet de encadenar temporades, m'he passat l'any fent puja i baxes i perdent la meitat de la temporada, amb lo cual havia de fer un cop de cap... i aixo he fet, i com no podia ser d'una altra manera m'he quedat amb la meva passio, l'esqui de muntanya.

Aquest finde he fet la primera de les curses que m'he proposat fer aquest any, ja que em venia de gust correr alguna cosa ara al juny i mitjans de juliol, La CARAMON es una competi vertical, amb 1300m de desnivell positiu, on només compta la pujada, amb lo qual es menys dura, ja que les baixades en competicio és el que mes "casca" el cos.

El dissabte al mati he enfilat cap a la vall de Boí, tot solet, a mig dia ja estava a Pont de suert, platot de pasta en una pizzeria, cafeto veient la F1, i llegideta de diari per pair i fer temps fins a les 16:30, hora de la sortida. Carai quin Nivellarro k hi ha! esta ple de "patas negras" i un collo de penya, tots fan cara de famèlics, secs com estelles, depilats, rostits del sol i equipats de dalt a baix... per rematar-ho em diuen que nomes sortir del poble es fa tap! Uff... jo que venia a provarme ja veig a venir que tocara patir... Només sortir em coloco davant per evitar problemes, a l'entrar al corriol es posen a davant dos o tres que no conec de res, el ritme, sembla que anem a collir bolets! jejeje.... al primer lloc on sortim en una pista forestal passo a davant de tot i em foto a tibar, Carai! si em trobo de PM! dons gaaaaasssss! de seguida ens quedem un grupet de tres, l'oscar roig, en Joan Freixa i Jo, al tram mig de la carrera, el més dret es posa a tibar en Joan, moment on cuasibe em despengen, pero res... jo a la meva, i vaig aguantar el ritme be. a la part alta agava la davantera l'oscar, aixo si, sempre, els tres formant un grup compacte, inclus a trams anavem els tres de costat! Ja a dalt pujem per una carena, amb un seguit de lloms que no et deixen veure on vas ni on s'acaba, i ens diuen: -Falten 100m!! ja hi sou!!- Jo anava "Be" ja m'enteneu... i aixeco el cap i veig un cim que esta encara una mica lluny, hi ha una baixadeta abans, just tal com m'avien explicat abaix, em guardava per fotre l'atxasso en aquella ultima pujadeta, i de cop, merda! a 50 m veiem la meta! jo anava el tercer... i l'oscar que ja marcava un ritme molt fort ho tenia molt be, i ni jo ni en joan el vam poder passar-lo, vam entrar junts un rera l'altre... uns 55' vam rebaixart ampliament el rècrd de la prova, i en arribar a dalt els tres ens vam felicitar per la gran Batalla, ho vam donar tot, i tot i aixi vam quasibe empatar! molt guapo.

De fet Estic contentissim de com va anar a la cursa, vaig fer un resultat que no m'esperava. M'ha anat molt be no tenir pressa en adaptar-me al correr i no forçar la màquina. Ara ja tinc ganes de correr la cuita del sol, que es una carrera quasi idèntica, pero que m'afavoreix un xic ja que es puja amb pals, i jo soc especialista en aixo... a veure com va...

+info d la cursa a http://caraamon.cat/

Salut i KM!!

13 de maig de 2010

A TRANKES I A BARRANKES

Jo ja donava per fet que despres de l'ultima cursa deixariem els esquis per agafar els pantalons curts i assolellar-nos un xic amb bicicleta... i ens ha sortit una primavera rebel! Un fred que pela, pluja cada dia i neu a muntanya! la cota en ple maig estava a casa meva a 1100m! i pensar que hem estat tot el novembre resant perquè ho fés i no hi havia collons... ni aixi m'he tornat a posar els esquis, ja feia dies que tenia en ment penjar-los a Verbier. Dit i fet!

Han sigut pocs els dies que ha fet bo, i no he tingut gaires oportunitats per fer una rutilla en condicions per estrenar la bici nova com es mereix. Pero segur que cau aviat, ho necessitem (els dos! jejejeje). Esquivant les tempestes hem anat sortint casi cada dia, una mica de MTB... una mica de RUNNING.... un xic de ROAD.... pero amb més pena k glòria, fisicament em trobo SÚPER be! pero el temps no ha acompanyat! m'han enganxat plogudes, ventades, nevades.... i com no... el catarro tambe s'ha afegit a la festa! "Al mal tiempo buena cara"!

Avui mentre entrenava pels cims d'Abella m'ha enganxat una tamborinada d'aiguaneu amb vent i calamarssa, res de l'altre món, i quant ja estava fora de la tampesta m'ha vingut al cap:
-Buff... aquesta ja l'hem passa't, que guapo que a sigut! ara... necessito bon temps ja! solet al mati per forte un bon entrenillo i al migdia estarracarme tranquilet a veure la muntanya del giro que aquet en "vino" amb els italians del Liquidgas tindrà feina... -

Tambe haig de dir que tantes hores de pluja han donat el seu fruit. Massa temps a internet i massa temps per rumiar i clar... jo ke volia agafar-me l'estiu amb "calma" ja m'he apuntat a tres carreres, de moment...

29 de Maig la "Cara amón" una cursa vertical a peu. http://caraamon.cat/

12 de Juny, la "Cuita el sol" una milla vertical amb molta història! http://www.cuitaelsol.org/

19 de Juliol l'Olla de Núria, una carrera espectacular, a casa i amb molt de nivell ja m'enteneu.... "$$$$" jejeje http://www.unioexcursionistavic.org/seccio/detall/34/cursa-olla-de-nuria-2010-informacio-addicional

Si res... Pas a Pas!

Salut!


29 d’abril de 2010

PDG! Final de festa!

És per aquestes alçades de la temporada, quant a baix ja fa caloreta... quant la neu es transforma... quant les cames començen a semblar de fusta despres d'innumerables entrenaments i competicions... quant "sembla" que la temporada ja està matada i tot el peix ja està venut... És en aquests moments quant es més dificil no tirar la tovallola... És en aquests moments on s'ha de tirar de passio i orgull, de ganes de triumfar... És en aquests moments on un ha de saber apretar les dents i no deixar-se anar... perquè en aquests moments es quant tenir un objectiu clar et dona ales, i l'únic que t'importa es dirigir cada bri d'energia que et queda per aconseguir una meta... quant tens la convicció de que has fet tot el que has pogut, que t'hi has deixat la pell, que has fet els "deures", i que saps que el teus companys han fet el mateix... es llavors quant sents que hi ha una complicitat, un vincle ens uneix, i aixo encara ens fa més forts! Ara per davant només queda una travessa de més de sis hores entre pics i colls que posaran a prova els nostres límits. Les ganes de donar el millor d'un mateix fan que aquest cami passi volant i sense donar-te'n compte ja estiguis a la meta... Es allà on t'inunda un sentiment de satisfaccio i d'alegria, et sents realitzat en tots els sentits... I t'adones que el que hem aconseguit tots plegats es fruit de molt d'esforç i dedicacio... Es llavors quant reflecciones i comprens que res del que ha passat es per casualitat.

Gràcies Pinsi, Gràcies Kilian, Gràcies a l'equip tècnic, als amics, a la familia, a l'afició, a la gent que fa possible la carrera... per no deixar-me'n cap. Gràcies a TOTHOM!!


les nostres cares ho diuen tot...

Dit lo dit... us fare cinc cèntims de què es tracta aixo de la Patrouille des Glaciers. Juntaments amb la Mezzalama i la Pierra Menta forma part del trident de súperclàssiques de l'esqui de muntanya; tant per la seva història, com pels seus recorreguts, per l'aficció i per mil i una raóns que les fan tant especials!

En aquesta edicio, la prova era puntuable per la final Overall de la copa del món ISMF, pel que fa a l'equip format per la FEDME en Kilian Jornet, en Marc Pinsach i jo mateix que li feiem de gregaris ja que en Kilian sortia com a guanyador de la Copa del món individual i amb opcions encara per l'overall, que suma tambe les proves d'equips. Dons està clar! sumar tots els punts possibles!

Des del campionat d'espanya d'equips ja vam començar a posar en marxa la maquinària, preparant-nos especificament per aquesta prova ja que consta d'un recorregut llarg i exigent, amb 55 km i 4000m d+. Es realitza en equips de tres i s'ha d'anar part de la cursa encordats. Se surt a les tres de la matinada, corrent amb bambes ja que no hi ha neu des a la sortida. Enmig hi ha grans trams on s'ha d'anar remant en pas patinador... amb lo qual s'ha de ajustar la rutina a les possibles exigències de la cursa.

Amb el volum d'entrenament ja fet a casa marxem cap als alps a ultimar els preparatius, ens trobem els tres i amb el cotxe ens plantem a chamonix, pero abans passem per casa el gignoux, a que li tunegi la bota al Kilian per tal que no li molesti els seus maltrets maleols!

Començem fent alguns reconeixements sobre el traçat de la cursa i fem les primeres incursions en alçada per tal de aclimatar... per tal de relaxar-nos i gaudir d'una zona magnifica per esquiar i fer cuatremils ens dirigim a Saas-Fee, un petit zermatt, que amb els seus cotxes elèctrics i els seus telefèrics el fan un lloc ideal.

Després de pujar algun picatxu guapo i algunes pràctiques amb les cordes ens ajuntem amb el resto de l'equip: l'Oriol Duixans, l'Arnau Anguera, el Marc Fernandez i la Mireia Miro, que juntament amb el Putxi i el Carlo ens faran d'assistència, ja que en una carrera aixi, els preparatius son molt mes complexos. La bona feina feta en aquests àmbits ha sigut la clau de l'exit.

Arribats a Zermatt, lloc d'inici de la travessa, ja es respira un ambient immillorable, està tot volcat en la cursa, i el desplegament de l'exèrcit es dantesc. Després dels pertinents controls de material i els ultims detallets de la preparacio ja estem apunt per donar-ho tot.


A les 3h del mati ja estem apunt pes sortir. No hi ha nervis, només ganes de deixar-nos la pell.


Zermatt, els frontals, la Lluna plena, la nord del Cerví... un moment de somni.


No ens n'adonem i ja estem ficats en carrera, i de quina manera! arribant a shonbiel, ens espera la Mireia, ens diu que anem segons, una sorpresa ja que estic inmers en el meu món, som jo i el que il·lumina el meu frontal. A la Tete blanche el Pinsi emocionat no dona crèdit al que està visquent. Amb els primers rajos de llum arribem a Arolla volant sobre els esquis, es el punt intermig de la cursa, rebem de nou assistència, arranquem amunt cap a Riedmatten i ja es de dia, mils de persones que han sortit abans que nosaltres formen una prossessó dantesca. Pero entre la multitud divisem un equip en concret, son els italians que marxen en la segona posició, l'últim va un xic tocat, i nosaltres estem pujant igual que animals... de sobte sento un formigueig, es una pujada d'adrenalina! estem davant de l'oportunitat d'aconseguir algu molt i molt gran, "Vamos... de liarla Parda!". A dalt del coll les diferències son mínimes, i ara toca baixar a les "calderes d'en Pere Boteru", un corredor de pedra llisa i gel, seguit d'unes trinxeres de neu que t'arriben a les aixelles consequència del pas de mils d'esquiadors per un pas estret... de seguida esquis als peus i baixada infernal, grans banyeres de neu dura i passos obligats trinxadíssims del pas dels esquiadors, tota una gincana d'obstacles. Ens trobem en la presa de Dix, un flanqueig interminable, que posarà a prova la nostra destresa i resistència, es un dels punts més durs de la cursa, i on si no vas a l'idea o tens una petita crisis es perd un temps preciós... és en aquesta zona on una patrulla de veterans suissos formada pel campio del món individual del 2004 el Rico Elmer ens passen, juntament del Swiss team 2.


El coll de la rosablanche es l'escenari de les lluites més èpiques, degut a la seva duresa.


L'ambient a dalt és increible! el resso de la cridoria per les parets del corredor fan d'aspiradora i t'estiren cap amunt.


Quant a la barma encarem la mitica pujada a la Rosablanche estem emparellats amb dues patrulles on a cada una hi ha un antic guanyador d'aquesta prova. La lluita és aferrissada, ningu dona el braç a torçar, i a aquestes alçades l'exigència i la duresa de la la prova son inhumanes. Enmig d'anims passem la rosablanche en quarta posicio, ja només ens queda l'última dificultat, la pujada al coll de la Chaux, l'arribada és aprop, i la multitud de gent que s'amuntega als costats de la traça oferin-te menjar i beure i donan-te un suport incondicional fan que donis tot el que et queda. El final s'acosta, l'última baixada es molt i molt ràpida, sense donar-nos compte ja estem a l'asfalt de Verbier! hem lliurat una gran batalla, fins al final hem estat allà davant, lluitant per les places d'honor. Al final 4rts, aquesta medalla de fusta val el seu pes en Or!


Els darrers metres correm pels carrers de Verbier, mils de persones ens aclamen, ara si que estem al final del cami! la sensacio es indescriptible, PELL DE GALLINA.
Amb els ulls plens de llàgrimes creuem la linia d'arribada, no ens podem creure el que acabem de fer, intentem assimilar-ho, pero és impossible.

La temporada ha acabat! tots en teniem moltes ganes, l'any ha sigut molt dur en tots els sentits, i no el podiem acabar millor, firmant un resultat a lo gran, deixan't un bon gust de boca, que de ben segur serà un incentiu per començar amb força la següent!!








Ara una miqueta de Platja per assimilar-ho i lo següent Bicicleta i Running a tuti plen!

Salut i Pells! ai no... ara Pedals! jejeje.

19 d’abril de 2010

PREPARATIUS PER LA PDG


Aquests ultims dies han estat d'infart! començant per la setmana santa, ja se sap, a camprodon hi ha una gentada que fa por... i amb tantes coses a fer al dia li falten hores!! al mati entrenillo, dutxa i a quarts d'una al bar, pamtomates a tot tall! dinar amb un salt, a les 4:30 obrir la botiga i a vendre xubasqueros!! a les 8:30 tornem-hi al bar que ja m'esperen! buff... quant hem recollit sopar un xic, dutxeta i ben arrecladet cap als pubs hi falta gent!! (de dormir no cal que en parlem si de cas...) I aixo copiar pegar tots els dies del santissim pont!

A Madonna uns merescuts tres dies de "relax"...

Pero a la setmana seguent ja tenim en pinsi encigalat al màxim per fotre un parell d'entrenos com deu mana... el dimecres començem amb un entreno 100% patrulla, sortim corrent pel cami vell d'ulldeter amb els esquis i botes a l'esquena fins l'estacio, allà l'unic que hi ha es boira i fred... pero no ens arruguem i fotem tres pegues a Bastiments, en total 2900m de desnivell amb un temps de gossos. L'endema tornar-hi! el dia està millor,, pero no passa el mateix amb el cos... ja m'enteneu. Cauen 2300 de bona neu i bones pales! ...un dia de "descans" i dissabte tornar-hi! dia esplèndid, ens inventem una ruta de mil co**ons! cap a l'infern, comamitjana, freser i bastiments! 2400m d'esqui de muntanya en estat pur!






En resum, hem suat la cansalada de valent! una setmaneta amb 10000m de desnivell.

Els deures estan fets, les sensacions son molt bones, els ànims intàctes i la millor companyia per afronatr un repte d'aquesta alçada! Ara toca disfrutar, i de ben segur que tot surt be!Verbier ens espera!!

Salut i metrus!!

12 d’abril de 2010

WCI Madonna di Campiglio (ITA)

Estem a la recta final de la temporada i les oportunitats s’esgoten, es ara quant ens ho juguem tot a una carta. Despres de l’accident he fet mans i mànigues per no perdre pistonada, i he entrenat molt i molt dur per a recuperar la forma. Des del retorn a la competició les sensacions han estat molt bones, i els resultats acceptables, aixo sumat a que a final de temporada la gent ja arriba amb les forçes justes m’han colocat com a possible company d’equip en la PDG amb en Pinsi i en Kilian com a equip de la seleccio espanyola en la final de la copa del món... a la vista nomes quedava l’ultima carrera de copa del món individual on es decidiria entre el Miguel Caballero i jo.

Marxem cap a Madonna! Lloc conegut, allà em vaig destapar com a corredor internacional al 2007, vaig guanyar-hi la copa del món sub-23 i una 6èna posicio en la general! Quins bells records...



tot l'equip!

L’ambient i el lloc inmillorables, la cursa: tres pujades i tres baixades entre “canalinos” i faixes de roca dolomitica! Tot plegat 1950 m de desnivell positiu acumulat en cents de voltes maries i esglaons per canals! El premi pel guanyador... un Fiat panda! I els preciats punts de la copa del món, tot plegat fa que s’apleguin més de 400 corredors amb ganes de donar guerra!

“Tuto a posto! GO!” Només de sortir em dono compte de que encara estic un xic verd, el ritme frenètic de copa no es el tiki-taka que porto jo... pero no ens posem nerviosos i anem fent, mica en mica començo a remuntar posicions i en arribar a les primeres “zetes” ja em trobo com a peix a l’aigua. Començo a atrapar algun francès i algun suis, la cosa comença a pintar be! I ara ve el temut “canalino” de baixada... jejeje es la meva! Quatre salts i quatre derrapades i ja he guanyat cinc o sis posicions. Cada cop costa més guanyar posicions, pero jo vaig mantenint la progressio i ja començo a estar en un grupet de grans correrdors. Una ultima pujada acaba de marcar les diferències, tot i no tenir aigua en tota la cursa degut a que se m’ha congelat el tub del camelback aguanto be i esquibo la temuda pàjara després de 2h a revolucions màximes arribo a la 19ena posicio, no està malament pero lluny encara de les meves possibilitats.


La Mireia es va quedar a molt poc de la glòria... 2na a un minutet!


el petit Pinsi a l'estela del gran Perrier... qui tingués fotos aixi!


Kilian i Troillet ja comandant des d'un bon principi.


Jo començant a engegar la maquinària


Finalment la balança es decanta a favor meu, la responsabilitat de fer de gregari al Kilian per poder guanyar l’Overall de la copa del món ISMF es gran, pero aquestes dues setmanes que queden ens centrarem al 100% per preparar aquesta peculiar prova tant dura com complexa.


Salut i metrus!

29 de març de 2010

POCATRAÇA


Pinsi,Toti,Poma i Kilian


Feia dies que no ens veiem, i encara més que no competiem junts! el temut equip Toti-Poma es tornava a ajuntar per el campionat nacional d'esqui de muntanya. Aquest finde tocava la Cursa "pocatraça" una clàssica del Centre Excursionista Olot. Com es de costum, amb un recorregut sempre inèdit, ha estat a l'alçada dels millors itineraris pirenaics.

El recorregut, constava de 1700m+ amb quatre pujades: la primera a la feixa, la segona al collet que hi ha entre el pic d'eina i noufonts, tercera amb una canal força llarga al pic de noufonts i l'ultima al coll de noucreus.


Kilian-Pinsi, Manu-Topo, Vendri-Pau, Caballero-Raul, Gaston-Sadurni, Vilana-Palomares... i una llarga llista de noms coneguts... l'espectacle està garantit! Jo ja pujant al cremallera tinc els nervis a flor de pell, tot i que després de tantes i tantes carreres no em sol afectar res, hi ha dies que son especials i aquest ho es per moltes raons.

Ja des d'un inici els favorits Pinsi-Kilian agafen la davantera, amb el permís den Vendri, que ha fet una sortida punki i anava tot sol uns metres endevant de la resta! jajajaja quin animal! tot darrera una colla d'equips que despres de la segona pujada ja s'ha fraccionat, quedant-nos el miguel i en Raul i en Toti i Jo, que hem estat lluitant aferrissadament tota la cursa a l'estela del primer equip. Després d'uns quants paixings a l'última pujada l'equip de la guardia civil ens agafa uns 30", a dalt ens animen a caçar-los, pero jo se que no serà fàcil, la neu està dura i llisa, i la pala es molt franca, amb quatre derrapades ja som abaix, entrem per dins el tubo, que ja es més "ratonero" i amb quatre maniobres fines de seguida els tenim a vista! queda molt poc! apretem les dents aconseguim atrapar-los just a l'arribada en un patinador in-extremis. Ens ha faltat un suspir. Al final 3rs a només tres minutets dels guanyadors, un molt bon resultat.

Resultats:


La primavera ja es aqui! la neu va marxant, fa caloreta i ja duem un munt de metros, Per encara que costarà... hem de mantenir la motivacio i seguir esquiant per arribar fort a les dues darreres proves de la copa del món. A veure si podem salvar la temporada amb un bon resultat a la PDG.

Salut i Metrus!

23 de març de 2010

RETORN AMB ÈXIT AL BASSIERO

Ara si que si! feia temps que la buscava i sempre em quedava a les portes, quant no era un all era una ceba… pero al final ha arribat la victòria. No es que no estigui content dels resultats obtinguts ultimament, pero guanyar sempre es més difícil i alhora més gratificant. El valor d’aquesta cursa es més que res personal; ja que arriba tot just tres setmanes despres de patir una lesio, aixo em sorprèn i alhora em dona molta confiança per afrontar les següents curses. Sort n’he tingut d’en Nil, que m’ha animat a correr amb ell, i que ha respost com un veritable campio tot i la seva joventut, es júnior encara... però aixo no ha sigut inconvenient per aconseguir ser campions de catalunya, dominant la cursa de principi a final.



Encara queda la recta final de la temporada, que encaro amb ganes de salvar els mobles, ja que la desafortunada caiguda m’ha impedit correr els mundials d’andorra i la pierra menta, les dues cites més importants de la temporada, una pena… pero encara queden algunes carreres bones.


28 de març la pocatraça a núria, que son els campionats d’espanya d’equips que corro amb en Toti, intentarem plantar cara a l’equip estrella Kilian-Pinsi, que son els favorits.


11 d’Abril, final Copa del món individual a Madona di Campiglio, Italia, es Trofeo dolomiti di brenta. +info: http://www.sportcampiglio.com/


21-25 d’abril, clausura de la copa del món amb una la gran clàssica. La Patruille des glaciers, una súper cursa amb equips de tres, que va de Zermatt a Verbier amb uns 4000 metres de desnivell positiu. +info: http://www.pdg.ch/index.cfm


Salut! i metrus...

18 de març de 2010

VALLTER - PUIGMAL - VALLTER

Com havia dit a l’entrada anterior... “lo prometido es deuda” aquí en va una d’aquestes que fan patrimoni! Travessa Vallter - Puigmal - Vallter.

En aquestes ocasions s’ha de ser matiner, a les 6 del mati ja enfilo cap a Vallter, encara es fosc! Quina mandra... però el trànsit de catradio m’alegra el dia; a la city aquestes hores ja hi ha retencions!! I jo que he de vigilar de no atropellar cap feram... es ben be que ens queixem perquè volem...

Al xalet ja m’esperen dos bons companys de fatigues, en Jordi Serra alies “Serrutxo” i l’Edu Baro. Fa un xic de vent, però la temperatura es agradable, la neu està dureta i ràpida i no haurem d’obrir traça. Les condicions son perfectes, ara ens toca a nosaltres disparar i no fallar.


Sense pressa però sense pausa passem pel coll de la marrana i anem direcció tirapits seguint el clàssic gr-11 que va a Núria. L’estació encara no està oberta i nosaltres ja enfilem cap al Puigmal. Passem pel cim, 4 fotos, una mirada cap a bastiments -...collons que es lluny!- I avall un altre cop; a Nuria, parada tècnica, un parell de coke’s i amunt altre cop, portem tres hores i mitja, anem bastant follats... la pujada a Noucreus no enganya, i l’Edu agafa mig tortell i es va quedant enrere... –tu tira!! Que vas just de temps!- em diu en serrutxo. Continuo tot sol, i sense treure’m les pells de foca fins a tirapits avanço força ràpid, quant me’n dono conte ja soc a Vallter. Estic content de les bones sensacions que he tingut avui, aviat estarem apunt per tornar a competir a tope.




La ruta en números: uns 3220 metres de desnivell positiu, 33’1 Kilòmetres, 8 pujades, un temps de 5 h 10 min, 6’5 Km/h de mitja i 85km/h de màxima.




Després d’uns dies d’estires i afluixes, amb aquest entrenillo ja torno a agafar confiança i ja comencem a estar força recuperats en tots els aspectes. I tot això amb un plac de temps raonable. Sense oblidar els ànims que en tot moment he rebut i la feina feta pels especialistes.

Salut i metrus!! ....i pells i bona traça!!

9 de març de 2010

"BYE BYE PIERRA" ........VEREDICTE FINAL

Des de la nit del dissabte 27 de febrer a la segona baixada de la cursa de Núria que ha anat tot molt depressa...

Una caiguda... una visita a l'hospital comarcal... unes plaques "netes"... dos xutes de calmant... cap a casa a passar una nit per oblidar... un parell de dies anant de malament a pitjor... disputes per que em fessin un TAC... els campionats del món d'andorra a 4 dies vista... en definitiva moments dificils de digerir, que amb l'ajuda dels amics i la família hem trempejat be.

Cegat; ...per una ràpida millora el cinquè dia ...l'informe previ del TC Dorsal que descartava fractures o desplaçaments ...la visita al fisio ...els medicaments ...l'euforia ...les ganes de tornar a la normalitat... fan que el divendres em calci els esquis per tornar-los els ànims als companys de seleccio a Andorra.

Em trobo be! despres de un parell d'entrenos per Ulldeter esquio amb relativa normalitat, noto algunes petites molèsties en les baixades amb neu dolenta, pero veig la llum al final del Túnel! es just pero veig clar anar a la Pierra.

Nomes alguns dubtes m'entervoleixen; ...falta el resultat del TC ...rebo alguna trucada que em demana tranquilitat i precaucio ...la federacio em demana l'alta del metge ...canvi d'equip, tot aixo a nomes tres dies de marxar!!!

Dilluns, dia del Veredicte Final; ...hi ha un paquet de neu que fa por!! esquiant amb en Periku per Vilallonga i mont-roig amb neu fins als genolls! ...només esperant l'ok del Traumatòleg de l'equip.

La trucada del metge nomes arribar a casa em fa baixar dels núvols, tinc el cos d'una de les vèrtebres fisurat verticalment, el risc de que amb una caiguda o moviment brusc aquesta s'acabi d'axafar es molt alt amb lo cual ho haurem de deixar correr... jo he fet tot el que he pogut, hi he posat cos i ànima pero "hay lo que hay".

Avui estic de baixon; ...tornada a la feina ...el vent ens ha fet malbe gran part de la neu cauiguda ...sense plan per anar a la pierra ...s'ha passat l'èuforia i sembla que ja no em trobo tant be fisicament.

Tot plegat una muntanya russa, pero aixo no es excusa perquè us foti aquest rotllo...aixi que aqui acabem per avui. Espero que ben aviat la seguent entrada sigui algun entrenillo memorable o alguna compe com deu mana!

Treurem la força d'on faci falta!

Salut i amunt!

2 de març de 2010

JA HO DEIA JO... ANEU MASSA DEPRESSA... PER QUÈ TE LA JUGUES ABANS D’UN MUNDIAL...


Primer de tot, gràcies per tots els missatges online i les trucades telefóniques d'ànim que he rebut; us agraeixo infinitament el suport que m'esteu donant tothom.

Aquest títol son algunes de les frases que m’he hagut de sentir mil i una vegades ultimament, pero que vols... som aixi. No es que ens la juguem sempre ni que siguem uns inconscients, simplement, som competitius per naturalesa; es igual que sigui una cursa de costellada que un mundial, mai donem el braç a torçar.

El dissabte ens vàrem trobar una bona colla d’esquiadors a Núria, l’Agustí Roc, en Vendri, en Pau Costa, en Sadurní, en Freixenet... en fi una nombrosa llista de caballs pura sang. Es va canviar el recorregut i varem passar d’una cronoescalada a una cursa amb tres pujades i baixades per les pistes, tot aixo de Nit. Una mescla exposiva...

Ara des d’aquí al sofà escarxofat jo també ho veig clar... però en carrera, on tot va a 200 per hora i amb les pulsacions a dalt de tot no hi ha temps per reflexionar, sinó que s’han de prendre decisions en mil·lèsimes de segon. A la primera baixada, vaig primer, em tiro tot recte i al final del mur agafo la curva al límit; a la segona volta vaig seguint en Vendrell, que el tinc a pocs segons, faig exactament el mateix que a la primera baixada pero amb la diferència que just entrant a la curva em trobo dos esquiadors doblats i obro més la traçada per no “menjar-me’ls”; la velocitat i el material no em permeten girar suficient i me’n vaig directament contra la xarxa de protecció de la pista. Va ser una TROMPADA amb majúscules, no vaig perdre la consciència però només recordo la batalla que tenia amb mi mateix per respirar i suportar el dolor a tot el cos.

Sort en vaig tenir de la Xarxa de protecció, dels bombers, del servei mèdic de Núria, del cremallera que va fer un viatge per mi sol, de la gent del SEM que em van cuidar molt amb l’Ambulància... però sobretot als amics i la família, que en tot moment us vareu preocupar per estar al meu costat i ajudar-me a passar aquest mal tràngol i que fins i tot em vareu arrancar algun somriure tot i la situació. De veritat que em vareu ajudar molt i molt!! MIL GRÀCIES.

La feina ara només es meva, mirar endavant i recuperar-me el mes aviat possible.

Perdre’m els campionat del món d’Andorra es dur, molt dur, però veient el gran paper que estan fent els meus companys de selecció nomes puc dir que sou tots “INMENSOS”.

Força i honor.


RESULTATS DE LA CAIGUDA:


La marca de la xarxa i el dolor està per tot el cos


Sort que els companys em feien costat en tot moment


La bota se li van arrancar algunes peces, va marxar tota sola amb l'esqui...


el casc per llençar... val mes lamentar aixo que pas una altra cosa... el meu germà sempre es preocupa perquè porti el casc, te tota la raó del món, s'ha de ser molt curt per pensar el contrari. Gràcies TETE

21 de febrer de 2010

TROFEO INTERNAZIONALE DELL’ ETNA.


Si, ho heu llegit be... el volcà Etna a Sicília ha sigut l’ultima parada de la copa del món individual. El lloc per si sol em despertava molt d’interès, estem a una latitud molt baixa i pujem a un volcà de 3300m, tot feia pensar que seria un cap de setmana especial.

El dijous només aterrar a l’aeroport de Catània, una imatge espectacular, un volcà nevat s’aixeca directament del mar, l’estampa, immillorable. Baixem de l’avio, estem al tròpic!! La temperatura es de 22 graus!! Cotxe i cap a Nicolosi, del mar a la muntanya en 30 km. Res a veure amb lo vist fins ara.

Divendres, toca inspeccionar la zona. El terreny, curiós, tot son colades de lava i alguna illa de vegetació que s’ha salvat de les glopades. El relleu, molt monòton, tot te una pendent suau, i sense cap accident geogràfic, no es veuen ni rius ni torrents només roca suelta, impossible transitar-hi... no se sembla amb res a la garrotxa, que per donar-te compte que estàs sobre un volcà t’hi tens que fixar molt i molt. Ens posem els esquís i fa caloreta, sembla que estiguem al maig en ple febrer... la neu es de color marró i està primavera podrida. Fa un vent molt càlid, que a mesura que anem enfilant per la pendent del volcà es torna mes violent fins que arribem a un petit llom i de cop i volta es converteix en un huracà. Les boletes de gel m’aperdigonen el cul i per un moment dubto de si seré capaç de girar-me per tirar avall...

Abans de la cursa es respira un gran ambient... la gent està molt bolcada en la prova i sembla un event de gran volada amb una desfilada pel poble i tot.

El mati de la cursa és un caos, el vent no afluixa, i no saben que fer, la sortida es va aplaçant i les filtracions de possibles recorreguts se succeeixen, total, que ens posem a la sortida i ens diuen que han marcat un recorregut de quatre pujades, la mes llarga de 220m de desnivell i que no saben si farem una o dues voltes. Sortim molt espitosos, el ritme es agònic, i el ball de bastons que hi ha en els canvis es espectacular. Imagina`t son tant ràpides les transicions que no et dones compte de que passes de pujar a baixar i a tornar a pujar... una carrera realment boja! Al final han sigut 9 pujades, uns 1400 de desnivell amb correguda per asfalt incluïda.

Es la meva... amb un parell de canvis ja veig que soc un xic més murri que els que tinc pel voltant amb lo qual de mica en mica em vaig animant i anant llimant “segundillos” d’aquí i d’allà em vaig col·locant en posicions privilegiades.

Quant em trobava com a peix a l’aigua... pim pam puff! Esqui partit amb dos, només ha fet falta baixar ràpid per dins una vagüada apoyat a darrera i l’esqui no ha aguantat la presió... he intentat seguir lluitant però m’enfonsava tant pujant com baixant, no en neu pols sinó en una pasta que no semblava ni neu. Total que he acabat corrent per la carretera. La referència però ja la tinc, em movia entre les posicions 20 i 24, amb el Joan Albós, un austriac i un parell de suissos.

El Kilian Grandiós, amb un Manfred Reicheger que no l’ha deixat respirar i un Perrier 3r que està allà esperant saltar pels mundials, el Troillet 4rt i darrera un seguit de vells coneguts, entre ells en Miguel Caballero amb un meritori 14è lloc.

Uiuiui!!! Quin mundial que ens espera a Andorra... esta tot en un mocador!!

Aprofitant el diumenge lliure, hem pujat al volcà etna, una nova experiència, molt gratificant... ens hem ajuntat amb l’equip francès i hem fet els 1500m que hi ha des de la base de l’estacio fins al cim i baixar en 2h!! Cuasi no he tingut temps de fer fotos. Pero les que tinc proximament les penjare. Encara tinc el l’olor a ous podrits que fa el sofre al nas... ho haurem de fer passar amb unes birriquis per celebrar-ho.

Salut i fins aviat!!

16 de febrer de 2010

Campionat d'Espanya Individual i Clubs











Aquest diumenge ha tingut lloc la primera gran cita de la temporada d’esquí de muntanya. Per primer cop aquesta temporada ens ajuntem tots els efectius de l’equip amb l’única baixa d’en Toti, que no ha pogut venir i el trobarem molt a faltar
.

Objectiu? El tenim molt clar. Guanyar el campionat de clubs.

El dissabte arribem a formigal a mig dia, amb un fred que pela ens enfundem les noves equipacions. Igual que nens amb joguines noves enfilem pistes amunt, el xou està muntat, tot i que es carnaval no passem desapercebuts. Un escamot de tius color festuc (o també dit pistatxo) i blanc crida l’atenció de tal manera que mes d’un esquiador te problemes per mantenir-se a la pista... Jajaja era el començament d’un gran CAP DE SETMANA!!!

Diumenge al mati, com sempre, dues hores abans que arribi el primer esquiador a les pistes, nosaltres ja estem escalfant... mai mes ben dit, a -12C i aquell airillo matiner un s’espavila ràpid! A les 8:30 es donarà el tret de sortida, 280 corredors, entre ells tota la èlit nacional. Per davant, un recorregut de cinc pujades amb dos trams a peu i un desnivell de 1600 m positius. Tota una gincama de pujades i baixades curtes i moltes transicions, que ens posaran a tots a prova.

La carrera va anar així:

Domini absolut del Kilian Jornet i en Marc Pinsach, que des de la primera pujada van anar obrint forat, a l’arribada entraven ex-aequo. Tot darrera un Manu i un Miguel Caballero molt inspirats lluitaven per completar el podi, en cinquena posició d’inici a final en Javi Martin seguit pel primer integrant del club en Marc Solà, que amb aquest resultat s’assegurava la participació en els campionats del mon d’ Andorra. Després, un altre grup de corredors en una lluita aferrissada per tancar el “Top Ten”. l’Oscar roig 7è. 8è el Nostre Pau Costa que s’està consolidant com un grandíssim corredor. 9è un Veterà, l’Alfons Gaston, que mes que sumar anys sembla que els resti, a veure si l’any vinent està entre les nostres files. El Joan Maria Vendrell, que no va tenir un bon dia, però qui pogués quedar 10è tot i així... En Met 20è, reapareixent després de la lesió va fer un paper més que digne. El Pere Plana, que s’estrenava 44è, molt content de les sensacions que ha experimentat, i en Roger Reguant que només sortir, enmig de l’estampida sofreix una topada i amb una fixació trencada no pot continuar la carrera.

Pel que fa a la jovenalla, en Nil Cardona va dominar en categoria júnior. Ningú li va fer ombra! Una victòria així ratifica que mes que una promesa es ja una realitat, i que d’aquí a quatre dies serà un corredor a tenir molt em compte. El seu germà l’Oriol, tot i ser dels més jovenets de la seva categoria va aconseguir una meritòria quarta plaça en cadets, demostrant una gran qualitat de baixador, que va sorprendre molt a en Met en l’ultima baixada.

En Noies, destacar la victòria per golejada de la Mireia Miró, que va guanyar sobre la Gemma Arró 2ª i la Tina Bes 3ª amb una diferència de 19 minuts, que li va servir per entrar en la 16ª posició general.

Pel que fa al Campionat d’Espanya per equips, despres de tot hem quedat sub-campions! en categoria sènior hem dominat sense rivals, pero un Club alpino Madrileño amb molts corredors de categories inferiors ens han guanyat amb punts... Un altre serà.

Ha sigut un gran cap de setmana. No obstant, tambe s’ha de dir que en quant a organització i recorreguts, estem sota mínims, cada cop més s’està tirant de cronoescalades i s’estan perdent les grans curses clàssiques amb recorreguts com deu mana. Una llàstima veient el nivell i la volada que actualment està agafant l’esqui de muntanya a Catalunya. L’exemple a seguir serien l’Altitoy i la Vall Fosca.

Tot i això, a formigal ningú va aixecar el peu... símptoma de salut! Que duri...

Fotos de la cursa:


Salut i metros!!