25 de març de 2011

ADICTE A L'ADRENALINA


Fa ja uns dies des de l'última entrada, però que voleu... he estat al pou!!. Després del mundial, buf!! quina ressaca!! suposo que l'acumulació de fatiga de les curses i dels entrenaments m'ha passat factura i he tornat a recaure en aquesta p*ta sinusitis que m'ha provocat febres i merdes... Ja a la Pocatraça a Núria vaig fer una cursa de pena, no em vaig ni dignar a escriure sobre com va anar perquè amb una paraula n'hagués tingut prou, FATAL. I en vistes de l'èxit no vaig anar a la Pierra Menta, una decisió molt difícil però crec que era el millor que podia fer. Ha anat nevant molt a Ulldeter i ja he anat sortint a esquiar però entre nits sense dormir i medicaments, surto del foc per caure a les brases, ja m'enteneu... tinc dies bons (solen coincidir amb el dia que fot el paquetot i surt el sol... suposo que ho fa el coco més que res) i dies dolents.... però no acabo de fer net.

Després d'explicar-vos les penes i les desgràcies també haig d'explicar-vos les alegries no? sort que soc un adicte a la adrenalina i amb aquests paquets de neu que han caigut i les bones condicions per fer activitats ben parides no han faltat ganes per sortir a ESQUIAR!! el menú d'aquests dies ha sigut pujades de pena i baixades d'infart.

Aquí teniu un vídeo fent un xic el locu per els boscos del xalet el divendres 18 de març després de la llevantada, la neu ja estava bastant primavera podrida, el que jo en dic "mohowder", no es lo ideal per regalar-se fent salts però es fa el que es pot...




ACTIVITATS VÀRIES!!


Com deia a dalt, m'he donat compte que soc un yonki de l'adrenalina i com no... després d'un intent fallit de baixar unes canals als grans de fajol, quant anava baixant tot tranquil, si, he dit tranquil!! encara que sembli raro, anava paradissim baixant la coma de l'orri u un fotut canvi de neu em fa saltar per davant i al aterrissar les dues cues dels meus merelli, es van clavar a la neu dura i van fer palanca, posteriorment ja no tenia un parell d'esquis merelli sino quantre esquis algo mes petits, i au cap a casa. Dons bueno que hem de fer... l'endemà tocava anar a buscar la ansiàda dosi. Per començar el dia pujar per la canal estreta del gra de fajol petit per baixar per la canal del Godall de la cara sud-est, una gaudida sense fi... uns 700m de desnivell d'una forta pendent mantinguda i amb una neu mantega més llisa que un mosaic. Per rematar toca pujar la canal central del gra de fajol gran, i baixar-la parcialment, des de sota del ressalt de roca, això si... força més tard i amb una neu podrida de collons... però quina gaudida!!!


canal central del gra de fajol gran, inici del descens

encarant la canal central del gran!

al cim del gra de fajol petit, s'aprècia part del desnivell de descens ja que per l'altre cara es baixes quasibe 200m de desnivell més... be be be!!!

una bona filosofia.... " els esquiadors de veritat esquien cara amunt"

Per estrenar la Llevantada que millor que una sortideta amb la Tina Bes! sort que un per l'altre ens vam anar estirant i al final vam fer un entreno més que digne tot i que el dia no era gaire bo... la desfundada per obrir la traça amb el metre de neu humida que hi havia va ser curiosa.




El finde arrivaben els meus esparrings, amb companyia i la neu més assentada tocava anar a fer alguna ruta més llarga i sortir del circ de bastiments, una bona travessa, vallter-balandrau-vallter. La "grupetta de la muerte" estava en plena forma, només faltava en crosticheli que estava a la pierra!!






Bueno!! aquesta ha sigut un xic densa pero es que la meva petitona, la GoPro, amb tanta foto i tant de video m'ha tingut bastant ocupat i es que triar i editar tant de material es molt entretingut!!

Salut i metrus!!

Ens veiem a Certascan!