31 de gener de 2011

OPEN ALTITOY 2011

Després del gran resultat obtingut a Gavarnie, tocava gaudir d'una setmana sencera divagant per Luz St-Saveur i rodalies amb en Miguel Caballero, ¿¿planing?? metros metros i metros.... i el finde tocava correr l'Altitoy! després d'un canvi d'última hora fariem un trueque amb la meva parella i la del Migue, així correriem junts i el Jordi Palomares i el Raúl López farien un equip.

La setmana començaria amb una visita al nostre amic i Guarda del refugi de Gòriz en Joan Maria Vendrell, àlies "Vendri el Punki". Vam sortir de l'estació d'esquí de Gavarnie, dia esplèndid i -15ºC... però al ritme que pujàvem no vam pas agafar fred!! jejejeje amb hora i quaranta cinc ja estavem a la breche de Roland on vam quedar amb el Vendri i el Kiko, per aquelles hores jo ja estava flipant en colors!! la nord del Taillon, el refugi de Serradets, el circ de Gavarnie, la torre Marboré... tot plegat m'imposava una mica, sort del guia local que ens va dur a fer Taillon, cima del descargador, cima del Tobacor i cap a Góriz a reposar forces a la terrasseta amb uns "Huevos con Jamón" i unes birres després de cinc horetes i quasi-bé 2400m de desnivell acumulat! Ens van Cuidar com a dos reis! Ping-Pong, puzzle, internet, telèfon, un sopar de co**ons... Un parell de gotets de vi per fer passar el fred i a dormir al bell costat de l'estufeta!!. L'endemà, sense estres... cap a les 12h ens hi vam posar... de nou un dia esplèndid, amb una pujada llarguíssima fins a la Cima Anónima on ens vam despedir dels guardes per tornar cap a la vesant francès on tenim el cotxe i cap a l'apartamentillo!! dutxeta i migdiada ,que demà SANTORNEMI!!!!

A finals de setmana ja portava un grapat d'hores i desnivell a les cames però encara quedava lo BO!! la gran Cursa Pirinenca de L'Altitoy ens esperava!! Tothom ens posava el cartell de favorits, inclús semblava que ho teníem tant fàcil que per guanyar no ens faria ni falta treure'ns el plumes... però s'equivocaven, aquí l'únic que guanya sense baixar de l'autobús es el Madrid... amb lo cual hauríem de suar la samarreta, i de Valent!!


Recovery food!! "Huevos con Jamón"

Taillon i Brecha de Rolando de de la Cima Anónima

La méteo no va ser gaire bona cap dels dos dies de cursa, i de neu no en sobrava ni un gram, pero l'organització va estar encertada i va saber fer una gran etapa dissabte, amb 2260m positius i un porteig de 300 m+ amb una canal i una aresta de somni, en definitiva un recorregut espectacular. El diumenge pero la meteo es va esforçar de valent per xafar-nos la guitarra i de fet ho va aconseguir, amb nevades durant la nit i una boira espessa es va haver de fer una cursa de 1300m amb esquis, sense uns trams molt tècnics que estaven previstos, pero bueno, dintre de tot ens vam quedar satisfets amb una cursa 100% fora pista. CHAPEAU!!

Pel que fa al nostre paper a la cursa, En Miguel i jo ho teníem clar, volíem tornar a casa amb la Txapela. Només començar la cursa ens vam posar al capdavant i vam intentar obrir forat imposant un ritme fort, a la canal ja dúiem una avantatge còmode, però ni ell ni jo ens vam, relaxar gaire no fos que amb la boira i la neu recent caiguda ens extraviéssim o tinguéssim problemes amb les pells de foca i vam anar fent sense pressa però sense pausa... A l'última pujada l'Oriol Duixans ens anima i ens diu: -caram!!! no aixequeu pas el peu....!!! i jo li dic una frase feta que el Miguel recordarà tota la vida! jejeje ;). "NO DEIXIS PER DEMÀ EL QUE PUGUIS FER AVUI" Al final a meta aconseguíem un ampli avantatge de 14' . El Diumenge altre cop tots a la línia de sortida!! amb els esquis a la motxilla i arrancada corrent per un caminet amb unes fràgils botes de carbono als peus... novament controlant fins a posar-nos els esquis als peus i un altre cop gas a la burra! ens posem davant i començem a obrir forat... un cop arribats a meta mirem enrera, ara si que podem dir que la txapela es nostre!! jejeje i l'hem suat de valent!! pel que fa als altres equips, segons queden els andorrans Joan Albós i Joan Vilana, dos ossos durs de rosegar, seguits per dos francesos de la zona, el Wilfrid Jumere i el Frans Anrigo i els nostres companys d'equip, el Nil Cardona i en Pau costa que s'han quedat a només 20" del podium després d'una segona etapa excepcional on han fet 2ns! i finalment en Palo i en Raúl han entrat 5ns després de tenir problemes tècnics. Molt be a tots!! no ens ho heu posat gens fàcil!


La desitjada TXAPELA!!

Quin gran equip que vam fer els dos junts!!

Sincronitzats en tot moment!!

En resum, no podia pas acabar millor la setmana... de camí a casa escoltant la ràdio el Madrid ensopega amb l'Ossasuna i esta fotent una nevada guapa! a Casa està tot tapat per un bon gruix de neu! per fi s'ha acabat de buscar la neu on no n'hi ha i fer miracles per fer entrenos un xic decents. Ara un merescut finde de descans a casa i la propera cita l'importantíssim Campionat d'Espanya individual a FontBlanca Andorra.

Salut i Metros!!

24 de gener de 2011

CRONOESPOT + WCI a GAVARNIE

Com no, aquests dos últims caps de setmana hi ha hagut competicions, la primera a espot, on se celebrava el campionat d’Espanya de cronoescalada, aquesta modalitat que m’agrada tant... que es tracta de fer una sola pujada traient el fetge per la boca. I la següent a Gavarnie es celebrava la segona prova de la copa del món individual, on em tocaria fer alguna que altre baixada d’aquestes que a mi no m’agraden... jejejejeje!!! ;-)

Per la Cronoespot com que venia de fer un bon resultat a Pelvoux i entrenant per les pistes de Vallter ( que consti que no ho faig pas per ganes, sinó per manca de neu... m’agradaria que quedés clar!!! Jejejeje ) ja veia que les sensacions pujant caramón eren bones em feia un xic menys de mandra de lo normal fer una crono. La cursa va ser lo mai vist, 230 corredors encegats per fer una pujada donant-t’ho tot , i com ja es podia esperar va ser el campionat d’Espanya amb més nivell que he vist mai! No faltava ningú i tothom va estar a un gran nivell. Va guanyar en Kilian Jornet, seguit d’un Miguel Caballero súper en forma, en Pinsi va tancar el podi. 4rt va entrar en Kiko, un guàrdia civil que va donar la sorpresa, seguidament l’incombustible Agustí Roc i el Joan Albós i jo en una lluita gairebé a l’esprint , finalment jo 7è amb un bon crono. Remarcar una 11ena posició d’en Pau Costa! Gran resultat per ell ja que la neu només l’ensuma de tant en tant! I per mi, no m’esperava ni més ni menys, el meu cap ja estava pensant en la propera Copa del Món.

Per fi em retrobava amb italians suissos i francesos que tant em motiven a fer aquestes curses, per les espectaculars batalles que lliurem sobre els traçats d’esquí de muntanya de veritat!

Dissabte classificatòries sprint, aquest cop ja no em van enganxar tant desprevingut, arribo als quarts de final i quedo el 24è, notablement millor que al primer que vaig fer 58è!! Diumenge ens esperava una cursa amb neu dureta, ràpida i tècnica com a mi m’agraden. La sortida es feia en sistema Pursuit o persecució, on anàvem desfilant un a un amb l’avantatge aconseguit en el sprint classificatori, tot plegat una incògnita ja que no s’havia fet mai aixi. Ho vaig trobar divertit i tot, ja que tenies una fila d’esquiadors davant que t’anava retroalimentant a mida que els anaves devorant. Des d’un principi vaig anar fent una molt bona cursa, amb un ritme de pujada fort i que anava a més, els canvis encertat i amb un ritme de baixada fluid, em falta deixar-me anar un xic més, encara vaig amb el cul un xic apretadet... però bueno. El resultat boníssim, inclús millor del que em podia esperar... 11è! I al mateix minut que el 7è classificat! Molt i molt bé! Allà lluitant fins l’últim metre per entrar al Top-ten. L’única nota negativa va ser que vaig ser desqualificat per saltar-me un control de pas. Una llàstima ja que per culpa de retallar una zeta a meitat d’una pujada (quant la neu està dura fora la traça se’n retallen un munt i no passa res) , justament on hi havia un control de pas que no estava ni indicat ni previst, em va avisar però en comptes de recular els escassos 10 o 15 metres que em separaven d’ell vaig continuar fent-li cas a un tècnic italià que hi havia allà i me la van fotre. Una pena, ja que trobo excessiva la sanció donades les circumstàncies confuses que es van donar, una penalització de 3 o 5 minuts hauria estat justa. Em quedo amb el resultat que va ser molt bo, i em quedo del tot tranquil perquè no he fet ni trampes ni res del que m’hagi d’arrepentir . En definitiva, entre tu i jo... 11è no esta malament no? Jejejeje.

Aquesta setmana ja em quedo per aquí en un apartament a Luz-st. Saveur a esquiar amb en Miguel Caballero, pujarem algun dia Gòriz a veure en Joan Mº Vendrell i a fotre uns bons entrenillos de cara a l’Altitoy que es el següent cap de setmana!

Que no afluixi el ritme!!

Salut i Metrus!!



10 de gener de 2011

WCI de PELVOUX! La 1ª DE VERITAT

Aquest finde passat a Pelvoux, una petita estació d'esqui situada al parc nacional dels Ecrins vaig participar a la primera copa del món d'esqui de muntanya,on aquest any s'ha inclos una novetat, i es que el dissabte se celebren unes proves classificatories format sprint. Per fer-vos una idea seria similar a la F1, on amb un circuit curt i tècnic, amb conversions i porteig d'esquis a la motxilla que dura uns tres minuts en total es van fent rondes eliminatòries, la primera contra el crono, passen els 30 millors i llavors a quarts, semis i finals es fan de 6 en 6 i es classifiquen els dos millors d cada serie fins a fer una classificacio, amb la qual es dona una bonificaccio de temps per la carrera del diumenge que va des de 0" el 30è fins a 125" el primer. Una mica complicat tot plegat no? pero k vols, diuen que servirà per donar més espectacle i visibilitat allà on es faci. Es aviat per veure com acabarà tot aixo... de moment fem de conillets d'índies.

Dissabte al matí vaig confirmar el que ja m'ensumava... que em fortien un pal en l'sprint, i es que només veure com anava la penya de folla per aquelles pendents de neu, ja em veia incapaç de fer algu similar. Pero jo com sempre, inmutable, m'ho anava mirant... em poso al portilló de sortida i gas! les sensacions no son dolentes pero falta coordinacio a l'hora de fer els canvis. Jo a la primera ronda ja em quedo fora, vaig fer el 54º, res de nou, el que si m'impressionava era veure en kilian 12è i Pinsi 28è... collons com va la penya.... si res, jo a estirar un xic les cames i cap a l'hotel a descansar. Els que van passant rondes a les 5h de la tarda tenien les finals! a aquelles hores i encara anven enfundats en el mono... sort que feia molt bon temps! s'ha d'anar veient pero aixo no et pot beneficiar gaire de cara a la cursa....

Diumenge a la sortida estava plovent i ens esperava una cursa de veritat, amb els seus 1500 metres de desnivell, amb un recorregut fora pista i majoritàriament dintre bosc, ratoneru com a mi m'agraden. A la línia de sortida quines ganes que tenia que començés l'esqui de muntanya de veritat! La sortida impressionava, era molt plana i es lliscava a mil per hora! i només començar ja ens posavem dins el bosc en un entramat de traçes que s'anaven trobant i creuent, tot plegat impresionava perquè es veia el bosc plè d'esquiadors pujant a saco, semblava la jungla!! jejejeje Durant la cursa em vaig defensar bastant be, pujant anava correcte, baixant una mica mermat per culpa del cordino de la bota esquerra i en els canvis del monton... vaig anar de menys a més i al final vaig fer una cursa bona i per sort vaig esquivar els temuts pans de neu per acabar 18è, que amb l'aplicació de les bonificacions de l'sprint es va convertir en un 20è lloc final. Resultat bo, i més sapiguent que encara tinc molt marge de millora en tots els aspectes! ja començem a agafar el bon toc, pero per més endavant espero tenir un parell de cartes sota la màniga! paciencia i dedicacio... tot arribarà.

En definitiva, el cap de setmana va ser molt positiu, bon viatge, bon ambientillo, bona companyia, bona cursa, bon resultat... a per la proxima!

Salut i Metrus!