2a Pujada a Fontblanca
tota la FEEC al complet
Podi Masculí del Campionats d'Espanya a FontBlanca, Andorra1r MarcPinsach. 2n Pau Costa. 3r Marc Solà.
En el meu calendari el dia 13 de Ferbrer estava marcat amb vermell. Uns campionats d'Espanya sempre es una data importantíssima per tot esquiador i més siguent a una setmana vista dels campionats del món... en definitiva els dos moments clau de la temporada!
Jo ja feia un parell de dies que no estava del tot fi... pero com sol ser normal en mi no em solo posar nerviós fàcilment, i en comptes de menjar-me l'olla o començar a "aixecar la llebre·" ( accio de començar a fer correr algun rumor, molt típic en els brifings de les curses... qui no te un all te una ceba o ha estat lesionat... ) perquè ja hauria set vençut abans de començar, em vaig limitar a deixar de banda cualsevol maldecap i diumenge que surti el que deu vulgui.
A la línia de sortida faltava en kilian, el màxim favorit, i llavors estem el resto... amb unes ganes boiges d'aprofitar l'oportunitat de quedar campió nacional, per davant una cursa de veritat, molt tècnica degut al nombre de canals, arestes, cordes, canvis.... i una neu que estava curiosa.
Només sortir es posen a comandar el pilot en Pinsi i en Caballero, jo previsiblement, a mida que anavem pujant m'anava quedant enrera... amb unes sensacions indescriptiblement dolentíssimes em vaig enfonsant en la classificació, com tots sabeu, el cos i la ment van conectats, i normalment un segueix a l'altre... dons la lluita per no tirar la tovallola i fer el que bonament pogués va ser constant, va haver de treballar igual o més la materia gris del cervell que les cames, els braços i el COR.
A mesura que anava abançant la la cursa vaig anar remontant posicions, no perquè les sensacions milloressin sino perquè em vaig limitar a aguantar, aguantar i aguantar... mirant les espàtules dels esquis en tot moment ja que si hagués vist en algun moment on havia d'anar hagues abandonat segur... vaig patir com no havia patit mai sobre uns esquís... fins al punt que a la ultima pujada feia tortes i quasibé delirava! vaig estar a punt de caure vençut pero vaig treure forçes no se d'on i vaig aterrissar a la meta amb els ulls plens de llàgrimes, no d'emoció sinó de dolor... pero lluny de ser una cursa per oblidar la recordaré tota la vida. La recompensa d'aquesta cursa més que el resultat, 3r que no està malament vistes les circumstàncies de tot plegat ha sigut no rendir-me, que hagués estat més fàcil... pero no! m'he demostrat a mi mateix que el meu límit està més enllà del que creia i aixo es molt bo.
Només em queda Felicitar a en Pinsi! mereixedor guanyador, i a en Pau Costa! que amb el subcampionat s'ha cosagrat com a un Primera línia Nacional!! felicitats! i també animar a un Miguel Caballero que va petar material... segur que hagués fet un súper paper!! ara a pel mundial!! i a un Palomares, que fins al final ha estat allà lluitant amb mi, potser hagués tirat la tovallola... gran part de la meva 3ra posició li dec amb ell!! Nano!! no afluixis!!
Queden poquissims dies pels mundials de Claut! moralment estic intacte, diriem que reforçat i tot. Pero pel que fa al físic no tant... l'estrujada d'ahir corrent estant malalt m'ha deixat planxat... i m'ho he quedat tot per mi: sinusitis, el pit plè de mocs i una gastrointeritis que s'ha sumat a la festa... Pero si no em vaig arrugar diumenge no m'arrugaré ara... a descansar i posar-se bo, que no hem entrenat tant dur per tirar la tovallola a les primeres de canvi!!
AAHH!!!! L'Ski Club Camprodon ha guanyat la classificació per clubs!! Objectiu complert!! SCC Team el millor club d'esqui de muntanya d'espanya!! i amb autoritat!! el doble de punts que el segon... Ouuu Yeahh!!! + info a: http://sccteam.blogspot.com/
Salut i Metrus!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada