29 de novembre del 2011

ESQUÍ DE MUNTANYA DEL BO

Els dijous al vespre acostumo a rebre la trucada d'en Marc Pinsach, àlies "Pinsi", que de camí a Cassà aprofita per fer una paradeta a Ulldeter i fer un bon entreno, preferiblement Llarg i Alpí...
Divendres a les 9 del mati ja ens tens material Dynafit als peus i un dia radiant enfilem cap a Bastiments per la normal, que està esdevinguen quasi bé una costum, les rutes comencen aquí, dalt d'aquest cim. Així com aquell que diu... Ja comencem amb uns 900 metres a les cames!! jejejejeje!!.
Be dons, dit lo dit, començaríem la ruta amb el descens de la Cara Nord del Bastiments fins la Jaça dels Burros. La neu? com en tota la ruta excel·lent!! Pols dura, d'aquesta que es deixa mossegar be pels cantos i es molt franca, tant pel que fa a la conducció dels esquis com en la seva estabilitat pel risc d'allaus. Amb aquestes informacions de les condicions i diverses visualitzacions dels dies anteriors el cap ja comença a rumiar possibles rutes....

Enfilem cap a bacivers per la ruta normal de l'estany, ens ajuntem amb en Carles Hortet i l'Anna Hidalgo, xarrem un xic, temps que aprofito per agafar aire i fer algunes fotos! ens mirem una canal molt benparida per baixar, però te bastanta dificultat, ens enganxa un xic freds, dubtem i preferim deixar-la per un altre ocasió... Baixarem per tubo empinadillo que arrenca just d'un collet que fan el cim i l'avantcim, ens porta fins la Vall de Comamitjana o dels Estanys de Malinfern.



Anem pujant pel fons de la vall fins a creuar l'estany i enfilem al pic que dona nom a la Vall, fem el Cim Alt de Comamitjana, per la cara Sud, un cop a dalt divisem un corredor espectacular que orientat a nord ens fa accelerar el pols només mirar-lo, te una pinta espectacular!! treiem pells, camara al cap i AVALL!! quin plaer!! neu espectacular!! entorn immillorable i millor companyia!!! tot plegat PERFECTE!! arribem abaix i després de fer quatre bufets, i amb l'adrenalina a dalt de tot, ens diem: Crec que es el moment d'atacar la canal del Bacibers que hem deixat pendent... Tal dit Tal fet!! cap a bacivers s'ha dit!!!




La Pujada la fem atacant el coll que hi ha entre bacivers i bastiments, per una pala franca orientada a Oest. Pim pam, pim pam! i ja som a dalt!!. Sense pensar-ho més, de pet a la canal!! al principi acollona un xic, l'entrada es bastant espectacular, i son els primers 50 metres els més complicats, on has de tranquilitzar la ment, que els músculs es relaxin, i tot comenci a fluir... es llavors quant et permets el luxe de deixar anar algun crit de plaer!! YYYEEEEAAAAHHHH!!!





Un cop al peu de la cara Nord del bacivers, igual, l'adrenalina rebossa per tots els orificis del cos!! quin raconet!! mirem al nostre voltant, un petit oasis, tenim davant un circ petit però potent... no te l'acaves pas ben de pressa!! esta ple de gulottes i espolons drets i afilats!! ben al contrari que la sud, on podríem fer-hi una pista d'esquí alpí. De seguida divisem una traça molt estètica i alpina, que després de fer unes quantes conversions es converteix en un porteig que primer es una canal i acaba en una aresta que duu directament al cim del bacivers altre cop. Tranquilament podria ser qualsevol de les pujades de la nostra estimada Pierra Menta, l'únic que ens i faltava era uns 3000 espectadors i un helicòpter per allà rondant... com envejo la tradició que hi ha allà!! es GENIAL!!



Després de pixar colonia un ratet, toca tornar a casa, baixem per la cara sud del mateix cim dins l'estany on posem les pells per darrera vegada i pujem per la nord de bastiments per baixar per la "Llàgrima de Bastiments" que per els que no ho sapigueu, es una canal que ens queda a la dreta de la Pala que dona a les Marmotes, un raconet arecerat, que sempre es agraït, que en anys de molt poca neu o molt ventats es l'unic lloc que queda neu adoptant forma de llàgrima. Arribem al cotxe saciats d'adrenalina i satisfets amb metres de desnivell, 2600 amb unes 4 horetes. Baixem sense torbarnos pels revolts perquè la gana apreta!! fem una parada per veure en Jaume del Caliu, que ens bona un bon dinar per treure el ventre de pena.

Dia Rodó!! d'aquests que fan patrimoni!! que repetirem més d'una vegada en un sobretaula o en algun desplaçament. Tenim un grapat de fotos, videos i un bon post al blog! Aquesta ja la tenim a la saca!! i ningu ens la treurà!!

Salut i Metrus!





1 comentari:

  1. Ja tinc ganes de veure el vídeo perquè les fotos del post són d'un dia magnífic!

    ResponElimina