Subcampionat d'Espanya. OPEN VALL DE BOÍ

DONAR-LI AL CLAU!!

A vegades ens picarem els dits un milió de vegades però després de molts intents al final li donarem de ple al clau. Potser serà casualitat o potser ho haurem buscat, però el que sé segur es que jo ho he fet tot el millor que he sabut.

Aquest cap de setmana passat, a l'estació de Boí-Taüll, amb la neu molt justa i dura com un roc, l'organització ens va preparar un recorregut suficient llarg, alpí i tècnic com perquè es disputés el Campionat d'Espanya individual en condicions. Com és normal en aquestes cites, el dia previ a la carrera ja es respira un aire especial, tothom està allà, totes les seleccions, clubs i equips llueixen les seves millors gales per l'ocasió i ens retrobem tots altra vegada per medir-nos i demostrar del que som capaços. L'Ski Club Camprodon amb l'equipacio nova i bigoti per l'ocasió (menys jo que no vaig ser capaç de deixar-me'l...) estava a tope i amb ganes de menjar-s'ho tot!!!

A les 9 del matí arrencada. Igual que si ens afeitessim en sec... tibant des del principi fins al final!!. La primera pujada es per pista, uns 800 m de desnivell, amb alguns plans al principi pero que de seguida pica, sobretot l'últim mur, aqui es tracta de donar tots els cavalls haguts i per haver!! el ritme es frenètic, a davant el Pinsi seguit del kilian estan marcant un ritme infernal!! han arrencat a lo ciclista, baixar tres corones posar-se dret i PAM!!! atxasso. Per sort no s'en van gaire... jo vaig fent al meu ritme amb el Miguel enganxat a les cues. Mirant endavant i al meu ritme, jo vaig fent la meva, a 2/3 de pujada miro de reüll les sombres que el sol dibuixa a la neu i veig que el miguel ja no em segueix, i en l'ultim mur em vaig acostant al Pinsi, la cosa pinta be!!

A la primera baixada tinc alguns problemilles... la tanca del bloqueig s'enganxa amb la roba del mono i se m'obra, no baixo comode i en una irregularitat se m'obre!! em foto una castanya i perdo les ulleres i un gel, pero sense perdre temps torno a la carrega!! Canvio ràpid i quant surto aixeco el cap i tinc el kilian a menys de 10"!! i el Pinsi per darrere!! Vinga dons!! endavant. Anem pujant manu a manu i el la transicio de grampons surto darrera el Marc, darrere seu vaig comode. Arrivant al cim, en el canvi el paso, ja començo a estar més encertat, baixades ràpides i pujades glaçades en traça directa, les arestes a peu son planes, el que et permet correr, entre jo i en Pinsi hi ha poca distància, el tiu es un ós dur de rosegar i no el despenjaré fàcilment... jo vaig fent, mirant sempre endevant, veient el kilian a un minutet mes o menys que es mou com a peix a l'aigua per aquestes carenes que son com una dent de serra. Una de les baixades amb grampons es un xic dolenta, hi ha molta pedra al costat esquerra, que es en el que duem els esquis, van donant cops les cues i això fa que sigui fàcil que els perdis... De sobte no se ni que faig, pero quant em dono compte ja estic trabucant per davant, dono alguna volta per sobre les pedres, m'aturo... i enganxo els esquis al vol!! els malparits volien marxar sense mi!! i el grampo igual... faig dues inspiracions profundes i em dic " tranquil!! centrat... posa't el grampó que anirem avall... " recupero la normalitat i endavant!! que encara queda guerra!! o això penso jo, perquè en pinsi li passa el que a mi pero amb la mala pata que els esquis l'abandonen pendent avall!! perdent aixi tota opció a fer podi. Jo a lo meu, estic be, les sensacions son bones, vaig a tota estella per la carena fins a posar-me els esquis als peus i arribar al darrer canvi de posar pells, vaig 1'40" darrera el kilian i no veig el pinsi al darrera, pero els ànims de la gent m'esperonen a no baixar el ritme fins a creuar la meta!! amb els braços alçats em sembla tenir un "Dejavú"com si això ja ho hagués viscut!! Deseguida entre abraçades i felicitacions em ve al cap l'SMS del Kiku Campos el dia abans i ho entenc... "Marc visualitza la carrera i demà no donis res per verd, presumeix de tot el treball, controla el galliner de forma cerebral, calcula i llegeix si cal, i si la cosa va bene... Zasss, un parell de graons i punys enlaire, apretant les dents! Bona carrera Poma! aupa! kiku"

Aquest Subcampionat d'Espanya es una gran recompensa a l'esforç i el treball, i la vull dedicar a tots aquells que creuen en mi i m'apoien en el que faig, espero que sigui la primera de moltes alegries, i que aquesta nova etapa que comença sigui cada dia millor. MIL GRÀCIES a tots els que feu que l'ordre i la diciplina d'aquest esport tant espartà s'hem faci mes fàcil i lleugera.

Sense gairebé temps per païr-ho tot plegat aquest dissabte 21 arrenca la copa de món a Fontblanca, Andorra. Espero poder donar el millor de mi i per suposat. Gaudir d'aquest gran esport que és l'ESQUI DE MUNTANYA.

Salut i Metrus!!