9 de març del 2010

"BYE BYE PIERRA" ........VEREDICTE FINAL

Des de la nit del dissabte 27 de febrer a la segona baixada de la cursa de Núria que ha anat tot molt depressa...

Una caiguda... una visita a l'hospital comarcal... unes plaques "netes"... dos xutes de calmant... cap a casa a passar una nit per oblidar... un parell de dies anant de malament a pitjor... disputes per que em fessin un TAC... els campionats del món d'andorra a 4 dies vista... en definitiva moments dificils de digerir, que amb l'ajuda dels amics i la família hem trempejat be.

Cegat; ...per una ràpida millora el cinquè dia ...l'informe previ del TC Dorsal que descartava fractures o desplaçaments ...la visita al fisio ...els medicaments ...l'euforia ...les ganes de tornar a la normalitat... fan que el divendres em calci els esquis per tornar-los els ànims als companys de seleccio a Andorra.

Em trobo be! despres de un parell d'entrenos per Ulldeter esquio amb relativa normalitat, noto algunes petites molèsties en les baixades amb neu dolenta, pero veig la llum al final del Túnel! es just pero veig clar anar a la Pierra.

Nomes alguns dubtes m'entervoleixen; ...falta el resultat del TC ...rebo alguna trucada que em demana tranquilitat i precaucio ...la federacio em demana l'alta del metge ...canvi d'equip, tot aixo a nomes tres dies de marxar!!!

Dilluns, dia del Veredicte Final; ...hi ha un paquet de neu que fa por!! esquiant amb en Periku per Vilallonga i mont-roig amb neu fins als genolls! ...només esperant l'ok del Traumatòleg de l'equip.

La trucada del metge nomes arribar a casa em fa baixar dels núvols, tinc el cos d'una de les vèrtebres fisurat verticalment, el risc de que amb una caiguda o moviment brusc aquesta s'acabi d'axafar es molt alt amb lo cual ho haurem de deixar correr... jo he fet tot el que he pogut, hi he posat cos i ànima pero "hay lo que hay".

Avui estic de baixon; ...tornada a la feina ...el vent ens ha fet malbe gran part de la neu cauiguda ...sense plan per anar a la pierra ...s'ha passat l'èuforia i sembla que ja no em trobo tant be fisicament.

Tot plegat una muntanya russa, pero aixo no es excusa perquè us foti aquest rotllo...aixi que aqui acabem per avui. Espero que ben aviat la seguent entrada sigui algun entrenillo memorable o alguna compe com deu mana!

Treurem la força d'on faci falta!

Salut i amunt!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada