Com no, aquests dos últims caps de setmana hi ha hagut competicions, la primera a espot, on se celebrava el campionat d’Espanya de cronoescalada, aquesta modalitat que m’agrada tant... que es tracta de fer una sola pujada traient el fetge per la boca. I la següent a Gavarnie es celebrava la segona prova de la copa del món individual, on em tocaria fer alguna que altre baixada d’aquestes que a mi no m’agraden... jejejejeje!!! ;-)
Per la Cronoespot com que venia de fer un bon resultat a Pelvoux i entrenant per les pistes de Vallter ( que consti que no ho faig pas per ganes, sinó per manca de neu... m’agradaria que quedés clar!!! Jejejeje ) ja veia que les sensacions pujant caramón eren bones em feia un xic menys de mandra de lo normal fer una crono. La cursa va ser lo mai vist, 230 corredors encegats per fer una pujada donant-t’ho tot , i com ja es podia esperar va ser el campionat d’Espanya amb més nivell que he vist mai! No faltava ningú i tothom va estar a un gran nivell. Va guanyar en Kilian Jornet, seguit d’un Miguel Caballero súper en forma, en Pinsi va tancar el podi. 4rt va entrar en Kiko, un guàrdia civil que va donar la sorpresa, seguidament l’incombustible Agustí Roc i el Joan Albós i jo en una lluita gairebé a l’esprint , finalment jo 7è amb un bon crono. Remarcar una 11ena posició d’en Pau Costa! Gran resultat per ell ja que la neu només l’ensuma de tant en tant! I per mi, no m’esperava ni més ni menys, el meu cap ja estava pensant en la propera Copa del Món.
Per fi em retrobava amb italians suissos i francesos que tant em motiven a fer aquestes curses, per les espectaculars batalles que lliurem sobre els traçats d’esquí de muntanya de veritat!
Dissabte classificatòries sprint, aquest cop ja no em van enganxar tant desprevingut, arribo als quarts de final i quedo el 24è, notablement millor que al primer que vaig fer 58è!! Diumenge ens esperava una cursa amb neu dureta, ràpida i tècnica com a mi m’agraden. La sortida es feia en sistema Pursuit o persecució, on anàvem desfilant un a un amb l’avantatge aconseguit en el sprint classificatori, tot plegat una incògnita ja que no s’havia fet mai aixi. Ho vaig trobar divertit i tot, ja que tenies una fila d’esquiadors davant que t’anava retroalimentant a mida que els anaves devorant. Des d’un principi vaig anar fent una molt bona cursa, amb un ritme de pujada fort i que anava a més, els canvis encertat i amb un ritme de baixada fluid, em falta deixar-me anar un xic més, encara vaig amb el cul un xic apretadet... però bueno. El resultat boníssim, inclús millor del que em podia esperar... 11è! I al mateix minut que el 7è classificat! Molt i molt bé! Allà lluitant fins l’últim metre per entrar al Top-ten. L’única nota negativa va ser que vaig ser desqualificat per saltar-me un control de pas. Una llàstima ja que per culpa de retallar una zeta a meitat d’una pujada (quant la neu està dura fora la traça se’n retallen un munt i no passa res) , justament on hi havia un control de pas que no estava ni indicat ni previst, em va avisar però en comptes de recular els escassos 10 o 15 metres que em separaven d’ell vaig continuar fent-li cas a un tècnic italià que hi havia allà i me la van fotre. Una pena, ja que trobo excessiva la sanció donades les circumstàncies confuses que es van donar, una penalització de 3 o 5 minuts hauria estat justa. Em quedo amb el resultat que va ser molt bo, i em quedo del tot tranquil perquè no he fet ni trampes ni res del que m’hagi d’arrepentir . En definitiva, entre tu i jo... 11è no esta malament no? Jejejeje.
Aquesta setmana ja em quedo per aquí en un apartament a Luz-st. Saveur a esquiar amb en Miguel Caballero, pujarem algun dia Gòriz a veure en Joan Mº Vendrell i a fotre uns bons entrenillos de cara a l’Altitoy que es el següent cap de setmana!
Que no afluixi el ritme!!
Salut i Metrus!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada