7 de gener de 2013

26ena "Trace Catalane"


La diada de reis es el dia en què es disputa la clàssica Traça Catalana, que enceta el calendari de curses de "veritat" aquí al Pirineu oriental català. És una prova que aprecio especialment ja que des del 2003 només hi he fallat en dues ocasions, he guanyat tres vegades la gran i dues el recorregut curt de joves. A més a més, els pics Perics i el Carlit son les muntanyes que observo cada dia des dels cims que pujo per entrenar-me, per això me la sento també com "la de casa".

Un any més el típic protocol... parada al coll de la Perche per dormir als apartaments infernals de sempre amb els companys de l'equip, aquest cop ens acompanyen l'Ona i la Laura, les nostres "suporters". L’ambient molt distès, molt de xou i molts riures, i el diumenge ben d'hora cap a l'estació dels Angles. Trobem condicions de neu i meteorologia bones per la competició i un recorregut de muntanya com cal, amb trams pel bosc, llargs plans i estanys per creuar, canals, i arestes que composen un escenari molt tècnic i alpí. Allà ens trobem un bon nombre d'esquiadors amb ganes de "bàtrens" i demostrar per on "rodem" després que, a aquestes alçades, ja haguem acumulat nombrosos dies d'entrenaments espartans. Bon recorregut i bons rivals molt motivats a la línia de sortida. L'espectacle està assegurat!

Amb un marc immillorable, el sol que surt per la nostra esquena, just pel pic de Racó. Un caçador de la zona vestit i armat per l'ocasió, ens dona el tret de sortida fotent una barrinada a l'aire! ben igual que els perdigons d'aquell cartutx arrenquen els andorrans! caram quin ritme! la primera pujada es molt curta, uns 260 metres de desnivell, i no dona temps a que s'estiri el grup, per això, al primer canvi, arribem tots agrupats i amb un ball de bastons ens traiem les pells de foca per encarar la primera baixada, sempre revirada, per mig de bosc. De seguida em poso primer, traço àgil i concentrat pel mig dels arbres i em quedo sol. Ja arribant a la barraca de la Balmeta hi ha uns plans i de seguida noto que els esquis no corren... em maleeixo a mi mateix per no haver encerat el dia abans sabent que aquesta cursa esta plena de plans; m'hauré de treure la mandra d'ahir remant de valent per resistir les empentes dels meus rivals que m'han tornat a atrapar... merda! En el canvi de posar pells torno a guanyar uns segons preciosos, que m’aniran bé perquè en Palo i en Vilana, els meus perseguidors immediats, hauran d'apretar per agafar-me. Avancem en tripleta cap a un cim que hi ha entre els Perics i el Carlit. Quan la pendent s'enfila, es queden una mica endarrere i ho aprofito per començar a guanyar distància mica en mica, sense pressa però sense pausa, ja he de gestionar be les forces, i mes sabent que baixant per aquests plans fent pas patinador (tècnica skating utilitzada en esqui de fons) amb els esquis lents que porto avui puc perdre uns segons preciosos. Vaig fent... canal, aresta, en aquest tram, el mes bonic, m’hi sento còmode. A l'aresta, entre el vent que em fa plorar els ulls, el sol de cara i que és roca sense un camí evident, em despisto un xic, però amb les botes dyna EVO que tenen el peu de plàstic, menys delicades que altres models en fibra de carboni, em trobo com peix a l'aigua fent salts i corrent pel fil de la navalla. Esquis als peus de nou, que ve una baixada... a remar s'ha dit! (per què no vaig encerar...?).
Als canvis vaig be, no estic cometent cap errada i mantinc els perseguidors a ratlla. La tercera pujada fa mes pendent, amb conversions i un tram en traça directa on surten clapes de gel i trossets amb neu ventada que rellisquen; haurem de passar amb habilitat per aquest tram, cada relliscada son precioses forces i preuats segons els que es perden. Arribats a dalt... llarguíssima baixada, tornar a remar un altre cop... i de nou som a la barraca de la Balmeta, només falta l'última dificultat del dia, remuntar el bosc que hem baixat. Aquesta pujada sempre es fa en aquesta cursa, es pas obligat, i amb les vegades que l'he feta me la conec de memòria, cada pi i cada roca. Poso pells i arrenco amb força, intento beure de camelback tot i que sé que no en sortirà res... fa estona que me l'he acabat, segona errada del dia... he sortit amb 500ml i faré curt perquè em noto deshidratat. Tinc cert marge per darrere i m'agafo la pujada a un ritme conservador, tot i que no em puc relaxar, ja que, dins aquest bosc no tens referència visual i no vull tenir cap sorpresa.
Tot pujant em distrec fent memòria de totes les vegades que he fet aquesta pujada, i recordo la primera. La vaig fer amb en Kilian Jornet, quant érem petitons, aquell dia ell m'anava esperant a la pujada, al contrari que jo que a les baixades anava fent "al meu aire" jeje, ell de seguida i amb una facilitat espectacular em tornava a atrapar i llavors em mirava com pujava jo, com aquell que mira la televisió assegut al sofà... finalment vam entrar junts a meta. En aquells moments, tot just començava tot plegat i ningú hauria dit que aquell “nano” sec i escanyolit que esquiava amb dificultat cara avall arribaria a ser el que es actualment, entre nosaltres “EL GROS”.  -Tornant a la cursa-  El pla del Llaret se’m fa un xic mes llarg del que recordava... deu ser per la manca d'aigua. Última baixada i ens queda una remuntada de 100 metres amb pells, ningú em trepitja els talons, i me l'agafo amb filosofia, medito i assimilo ja el que ha sigut la jornada i finalment aparec a meta. Saludo i dono les gràcies a la gent que ens anima i ens espera a l'arribada. De seguida arriben en Jordi Palomares i en Pau Costa seguits d’en Joan Vilana. Estic molt content d'haver pogut guanyar, un fet que no passa cada dia, ja que s'ha de fer les coses molt ben fetes, i més quan els teus companys de cursa són així de bons i t'ho posen tant difícil com poden i has de donar el millor de tu mateix per poder ser més ràpid que ells. Com ha de ser, símptoma inequívoc de salut per l'esquí de muntanya.

Tot plegat una bona injecció de moral de cara a la primera prova de la Copa del món en què participaré aquest cap de setmana a Arnthal Itàlia. 

Salut i Metrus!!


Aqui un Video!



 CLASSIFICACIONS DE LA 26ena TRACE CATALANE

1 comentari:

  1. Tu blog está excelente, me encantaría enlazarte en mis sitios webs de Deportes y Fitness. Por mi parte te pediría un enlace hacia mi web dentro de un articulo de tu blog y asi beneficiar ambos con mas visitas.

    me respondes a munekitacat@gmail.com
    besoss
    Emilia

    ResponElimina