Campionat d'Espanya Individual i Clubs

Aquest diumenge ha tingut lloc la primera gran cita de la temporada d’esquí de muntanya. Per primer cop aquesta temporada ens ajuntem tots els efectius de l’equip amb l’única baixa d’en Toti, que no ha pogut venir i el trobarem molt a faltar.

Objectiu? El tenim molt clar. Guanyar el campionat de clubs.

El dissabte arribem a formigal a mig dia, amb un fred que pela ens enfundem les noves equipacions. Igual que nens amb joguines noves enfilem pistes amunt, el xou està muntat, tot i que es carnaval no passem desapercebuts. Un escamot de tius color festuc (o també dit pistatxo) i blanc crida l’atenció de tal manera que mes d’un esquiador te problemes per mantenir-se a la pista... Jajaja era el començament d’un gran CAP DE SETMANA!!!

Diumenge al mati, com sempre, dues hores abans que arribi el primer esquiador a les pistes, nosaltres ja estem escalfant... mai mes ben dit, a -12C i aquell airillo matiner un s’espavila ràpid! A les 8:30 es donarà el tret de sortida, 280 corredors, entre ells tota la èlit nacional. Per davant, un recorregut de cinc pujades amb dos trams a peu i un desnivell de 1600 m positius. Tota una gincama de pujades i baixades curtes i moltes transicions, que ens posaran a tots a prova.

La carrera va anar així:

Domini absolut del Kilian Jornet i en Marc Pinsach, que des de la primera pujada van anar obrint forat, a l’arribada entraven ex-aequo. Tot darrera un Manu i un Miguel Caballero molt inspirats lluitaven per completar el podi, en cinquena posició d’inici a final en Javi Martin seguit pel primer integrant del club en Marc Solà, que amb aquest resultat s’assegurava la participació en els campionats del mon d’ Andorra. Després, un altre grup de corredors en una lluita aferrissada per tancar el “Top Ten”. l’Oscar roig 7è. 8è el Nostre Pau Costa que s’està consolidant com un grandíssim corredor. 9è un Veterà, l’Alfons Gaston, que mes que sumar anys sembla que els resti, a veure si l’any vinent està entre les nostres files. El Joan Maria Vendrell, que no va tenir un bon dia, però qui pogués quedar 10è tot i així... En Met 20è, reapareixent després de la lesió va fer un paper més que digne. El Pere Plana, que s’estrenava 44è, molt content de les sensacions que ha experimentat, i en Roger Reguant que només sortir, enmig de l’estampida sofreix una topada i amb una fixació trencada no pot continuar la carrera.

Pel que fa a la jovenalla, en Nil Cardona va dominar en categoria júnior. Ningú li va fer ombra! Una victòria així ratifica que mes que una promesa es ja una realitat, i que d’aquí a quatre dies serà un corredor a tenir molt em compte. El seu germà l’Oriol, tot i ser dels més jovenets de la seva categoria va aconseguir una meritòria quarta plaça en cadets, demostrant una gran qualitat de baixador, que va sorprendre molt a en Met en l’ultima baixada.

En Noies, destacar la victòria per golejada de la Mireia Miró, que va guanyar sobre la Gemma Arró 2ª i la Tina Bes 3ª amb una diferència de 19 minuts, que li va servir per entrar en la 16ª posició general.

Pel que fa al Campionat d’Espanya per equips, despres de tot hem quedat sub-campions! en categoria sènior hem dominat sense rivals, pero un Club alpino Madrileño amb molts corredors de categories inferiors ens han guanyat amb punts... Un altre serà.

Ha sigut un gran cap de setmana. No obstant, tambe s’ha de dir que en quant a organització i recorreguts, estem sota mínims, cada cop més s’està tirant de cronoescalades i s’estan perdent les grans curses clàssiques amb recorreguts com deu mana. Una llàstima veient el nivell i la volada que actualment està agafant l’esqui de muntanya a Catalunya. L’exemple a seguir serien l’Altitoy i la Vall Fosca.

Tot i això, a formigal ningú va aixecar el peu... símptoma de salut! Que duri...

Fotos de la cursa:

http://picasaweb.google.es/xmiroc69/10_14_02_formigal?authkey=Gv1sRgCIL60K_lsuWRqwE#

Salut i metros!!