Una setmana més em toca agafar el cotxe i buscar-me la vida per trobar una cursa d’esquí de muntanya en condicions. El poble francès de Luchon, a l’alta Garona es on es disputava aquesta prova. Marxem el Gerard Torrats i jo (Marc Solà).
Una petita localitat anomenada Bourg d’Oueil era el lloc de sortida de la cursa, els cartells anunciaven una estació d’esquí. En arribar al lloc em sorprèn un poblet petit com abella, amb dos remuntadors de gasolina en uns prats entremig de les cases. Un barracó de fusta era el centre neuràlgic, feia les funcions de lloguer d’esquís, venda de forfaits i cafeteria, una màquina trepitja neus i dos canons de neu son tot lo que hi ha. El lloc, Esplèndid.
Tot pinta be. Ha nevat tota la nit, el recorregut 100 % fora pista (per collons... jejeje), m’esperen 1600 metres de desnivell amb 3 pujades i a mes estic a la sortida colze a colze amb els rivals amb els quals tinc comptes pendents... La motivació i l’adrenalina estan pels núvols.
A la primera pujada sem fa estrany estar al davant, primer dia aquest any que no em cauen els esquis a la sortida, sembla que per fi tenim el material en condicions. De seguida el wilfrid i Jo agafem la davantera “mano a mano” i amb un ritme endimoniat enfilem al grup que de seguida es comença a partir. Cada un juga les seves cartes, i durant la primera hora ens anem alternant el cap de la cursa. El francès no em deixa agafar aire, des d’un bon principi intenta deixar-me pujant, sap que a les baixades soc mes ràpid i no es pot permetre el luxe d’arribar a dalt amb mi. A l’ultima transició posem les pells i sortim junts, queda l’ultima pujada, 450 de desnivell mes una canal de 100m que fem a peu. El wilfrid puja molt fort, jo li aguanto el ritme fins arribar a la canal, el tinc a uns 20”, però quan em poso a caminar, de cop i volta, se’m fonen els ploms.... he sortit sense aigua (sembla mentida que faci 8 anys que competeixo...), la deshidratació i una calor inesperada em passen factura. Arribem a dalt jo i la “pàjara” i sense miraments ens llancem avall a la caça del primer, faig alguna volada en algun canvi de rasant i algun viratge in extremis pel mig dels arbres però no es suficient. A la meta en wilfrid encara esbufega, fa pocs segons que ha arribat. Tercer arriba el Mathieu Peyet, un aborigen de la zona (la cursa l’organitza el seu pare), corre a casa li ha donat ales i ens ha estat apretant tota l’estona.
Ha faltat molt poc per rematar la feina. Volta als entrenaments i a esperar a la pròxima.
Resultats:
1.- Wilfrid Jumere 1:36:13 2.- Marc Solà 1:37:12 3.- Mathieu Peyet 1:39:30 4.- Armand Jesus 1:41:19 5.- Alfons Gaston 1:43:38 6.- Dani Terrisse 1:46:38 7.- Gerard Torrats 1:55:18 8.- Jordi Prats 1:57:18 9.- Tina Bes 1:57:21 10.- Carlos Imirizaldu 1:57:38
1.- Tina Bes 1:57:21 2.- Bernardette Penhard 2:10:33 3.- Marta Riba 2:14:40 4.- Pilar Quesada 2:31:16 5.- Claudia Ramos 2:44:35
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada