19 d’abril del 2012

EM SENTO VIU!!!

El pirineu és un país al que se sol menysprear als mesos de primavera per la pràctica d'activitats en alta muntanya hivernal. A les parts baixes ja comença a fer caloreta i en l'últim en que pensem tots es en agafar els bàrtuls per anar esquiar.... Pero i em sembla que s'equivoquen!! i molt!! Perquè és ara quan normalment trobem les millors condicions; deixant de banda aixó si, el powder de quan estem a molts graus sota zero... pero que si no recordo malament hi ha anys que aixó brilla per la seva absència... Dons a mi aquesta època sempre em cundeix, hi ha neu en abundància, el mantell nival és estable, la meteo més benèvola i m'hi trobo sol i tranquil... què més puc demanar?? PERDONEU... PERO ALGÚ HO HAVIA DE DIR!!! jejeje.

Ús fare cinc cèntims d'un parell de bones activitats a veure si us animeu i acabeu de rematar una bona temporada!! que val la pena!!


54è RALLI D'ESQUI DE MUNTANYA DEL CEC


El Cap de setmana passat es disputava l'última cursa del pirineu, per la qual em guardava un cartutxo per cremar, a la Vall d'aran fent un recorregut de 3000 metres de desnivell amb el Tridente Letal!! l'Alfons Gaston, el Jordi Palomares i Jo mateix, que l'any passat vàrem guanyar!! Amb una meteo totalment hivernal, neu, vent i boira, va fer que l'organització canviés de i fessim un recorregut de 1800m per la zona de baquèira i el tuc de Bacibér.
Al mati preparem l'estratègia ràpid... Donar-li "CERA" a les pells i a la cursa ja de sortida... hehehehe. Tot i les condicions dificils que hi havia, ja d'inici vam apostar fort, imposant un ritme per marxar al capdavant, tot i les traves, males condicions de visibilitat i la traça a trams tapada pel vent. Em trobo fort i poso un ritme alegre amb el que anem aguantant al capdavant tot i les adversitats. A la sortida del tram a peu, quant ja gairebé erem a dalt de la primera pujada em despisto amb el recorregut alternatiu a la canal i segueixo les marques equivocades enmig de la boira... Casum l'olla!!! ja ens hem perdut!! Au! torna a buscar el cami bo... ja anem 6èns... tocarà remuntar!! En Palo es posa a marcar un ritme bo i a la pujada de baciver que era llarga els vam anar retallant els 5 minuts bons que ens duien a l'orri. Ja quasibé a dalt s'obre un moment i divisem l'objectiu, tenim el cap de cursa amb tres equips al davant, i la traça tapada els frena... el gaston salta a lo ciclista (que garbo el cabron!! hahaha) i pillem de seguida. Al cim els quatre equips junts començem a baixar, serà un sprint a meta!! huhuhu!!! la neu i la pendent no deixa escapa-se a ningu i anem en fila india fins a meta. Ultima pala. 100m. ens tirem tots recte i entrem en estampida!! en Pere i en Met han sigut els més llestos de la classe i s'han endut la victòria!! Felicitats !! us ho mereixeu!! Cap de setmana Impecable!! bona commpanyia i Disfrute a tope!! :)


DESCENS CANAL CENTRAL O "AMAGADA". GRA DE FAJOL PETIT (240m. AD+ 60º màx)


Si alguna cosa m'ha ensenyat la Muntanya, l'esport i la Vida, es que quan et donen una oportunitat, no la deixis escapar... Agafala al vol!! Aixó es el que he fet jo avui...

Ja feia un parell de dies que pujant pel Xalet d'ulldeter no podia evitar torçar el cap i anar visualitzant les canals del gra de fajol en busca d'alguna línia esquiable. La canal Amagada em feia tilín... tenia molt bona pinta i amb la sed d'adrenalina que duia sobre tenia que caure!! Una Activitat així no es planifica... sorgeix!! Avui he detectat que les condicions eren les optimes i sense dubtar ni un moment, sense que em tremolés el pols, i sense esquis amples ni GoPro ni res... m'he dirigit cap al cim obrint unes zetes precioses fins a l'entrada a la canal occidental que he pujat amb esquis a l'esquena. Un cop al cim fora pells de foca... agafar aire... i avall!!!


La vista des d'aquest cim es espectacular!! i la cara nord-est amb les seves canals i espolons de roca no convida gaire a tirar-s'hi amb els esquis als peus!! pero si les condicions i el coco son bones!! i hi sumem un pam de neu pols... PER QUÈ NO???



La Baixada des del principi es un embut que desemboca a la canal directament, bastant pendent i obert, sembla franc pero alerta!! si anem de dret hi ha un tallat de roca i gel!! Ens hem de desviar cap a l'esquerra cap al llom que hi ha un pinet solitari i allà fent una diagonal per una cornisa ens posem de pet dins la canal!! es un punt un xic delicat.



Un cop dins, no hi ha marxa enrere, ni marge de maniobra, es tracta de estar tranquil i concentrat i no cometre cap error. Només llavors ens permetrem el luxe d'esquiar-la i disfrutal·la!! Quina sensació més bona que estic experimentant allà dins!! la neu em permet "regalar-me" uns giros espectaculars!!



Just a la part mitja ens trobarem el punt més complicat, es estret, per un costat tens la paret que desploma sobre teu ( d'aqui que es digui canal amagada... des de davant no es veu....) i per l'altre un tallat de roca. aquest punt m'hi he trobat la neu vella pelada, i estava encrostada de gel, ja que amb la pendent la neu no s'hi ha aguantat... he hagut de baixar-la fent un derrapatge i per assegurar que no m'en anava avall amb l'ajuda del puny anava trencant la crosta i em feia d'anclatge de seguro.


Un cop passat aquests 1o metres les dificultats ja son història, per davant uns 100 metres de desnivell de pura pendent amb neu pols sense cap exposició a perill ni a caigudes!! que amb tota l'enxufada d'adrenalina es fan a tot drap!! hehehehe.



Des d'abaix i amb aquesta foto no s'aprècia del tot be el descens... es per la canal que baixa recte del cim. Per qui vulgui mes informació per curiositat o perquè la vol baixar, que val molt la pena per cert... us deixo un parell de links amb ressenyes de pujada de la Via!!



Per acabar d'arrodonir m'he dirigit cap a bastiments per baixar una clàssica meva, la canal o llàgrima de la cara est de bastiments, que gairebé tots els dies la baixo, avui amb neu verge no faria l'excepcio... hehehehe!!



Vinga!! a disfrutar d'aquest regal i acabar de matar la temporada competitiva el 27 d'Abril amb la PDG!! les cames ja no estan tant fresques com al gener... pero a zermat, tette blanche, arolla, riedmatten, la Barma, rosablanche i la chaud ens hi deixarem tot el que ens queda per arribar ben buits a Verbier!!

Salut i Metrus!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada